01
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
22:25h
"Una vegada que hi ha algú que vol rebaixar la tensió, ajudem-lo!". La frase és d'un pròcer molt rellevant de la societat civil catalana. I es refereix al president espanyol, Pedro Sánchez. Un comentari així seria inimaginable fa un temps. Però s'ha escoltat aquest vespre al Caixafòrum, al final de l'acte de lliurament dels Premis Fundació Princesa de Girona. Un acte presidit pels reis, junt amb la princesa Elionor i la infanta Sofia.
El cert és que en aquests moments es viu una clara entesa entre l'empresariat català, delerós de tastar per fi una certa estabilitat, i el socialisme sanchista. A la sortida, el president de la Fundació Bancària la Caixa, Isidre Fainé, conversava de manera molt propera amb la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera. Hi havia la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, i Salvador Illa. També hi eren Carlos Godó, fill del comte de Godó, a prop de Lluís Bassat, que ha estat un dels primers d'arribar. També s'ha pogut veure Jordi Mercader, expresident de l'INI en temps de Felipe González. L'acte ha estat molt circumscrit als premiats i limitat de públic per la pandèmia. Però el clima de "gran coalició" entre elits catalanes i socialisme espanyol ha quedat ben clar.
Algunes coses han canviat des d'aquell 4 de novembre del 2019 en què es van lliurar els anteriors premis de la Fundació Princesa de Girona. Aquella tardor, la societat catalana estava sota el shock que va suposar la sentència del Tribunal Suprem. Els controls policials -evidents també aquest dijous entorn del Caixafòrum- van ser màxims enmig de protestes sorolloses al carrer. Molts vips van patir per poder accedir al Palau de Congressos de la Diagonal. Sí, va ser un mal dia per ser monàrquic.
Avui ha estat molt diferent. Res a veure amb la normalitat, tampoc. Al ser un acte de la Casa Reial, la concessió dels guardons de la fundació reial no ha estat acompanyada per cap representant del Govern de la Generalitat. Un signe que recorda l'excepcionalitat política i la situació de ruptura institucional entre la Corona i la Generalitat.
Les mesures de seguretat també han estat màximes. Però, amb tot, l'acte ha tingut lloc sense tensió i amb un cert alleugeriment entre molts dels patricis que hi han assistit i que encara recorden l'edició èpica del 2019, quan encara fumejava la plaça d'Urquinaona. Un d'ells, un directiu rellevant que va estar també a l'hotel Vela en les Jornades del Cercle d'Economia, explica el sentiment que batega entre els sectors empresarials: "Els anteriors Premis de la Fundació van tenir lloc just després de la sentència del Suprem i de les protestes que es van produir. Després, va venir la pandèmia".
"Ara estem en un moment psicològic molt diferent -explica el mateix dirigent empresarial-. Estem sortint de la pandèmia i hi ha un sentiment d'eufòria creixent". Segons ell, "els indults s'han afegit a l'ambient general per donar un sentiment d'optimisme. El que cal veure és si això durarà".
Tampoc el clima a l'exterior del Caixafòrum té molt a veure amb els de l'any 2019, tot i la protesta de prop d'un centenar de persones a l'exterior, que han llançat crits contra el monarca i en favor de la independència. Dins, però, predominava el clima "tercerista", amb la incertesa, això sí, de si tindrà prou marge per consolidar-se.
El cert és que en aquests moments es viu una clara entesa entre l'empresariat català, delerós de tastar per fi una certa estabilitat, i el socialisme sanchista. A la sortida, el president de la Fundació Bancària la Caixa, Isidre Fainé, conversava de manera molt propera amb la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera. Hi havia la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, i Salvador Illa. També hi eren Carlos Godó, fill del comte de Godó, a prop de Lluís Bassat, que ha estat un dels primers d'arribar. També s'ha pogut veure Jordi Mercader, expresident de l'INI en temps de Felipe González. L'acte ha estat molt circumscrit als premiats i limitat de públic per la pandèmia. Però el clima de "gran coalició" entre elits catalanes i socialisme espanyol ha quedat ben clar.
Algunes coses han canviat des d'aquell 4 de novembre del 2019 en què es van lliurar els anteriors premis de la Fundació Princesa de Girona. Aquella tardor, la societat catalana estava sota el shock que va suposar la sentència del Tribunal Suprem. Els controls policials -evidents també aquest dijous entorn del Caixafòrum- van ser màxims enmig de protestes sorolloses al carrer. Molts vips van patir per poder accedir al Palau de Congressos de la Diagonal. Sí, va ser un mal dia per ser monàrquic.
Avui ha estat molt diferent. Res a veure amb la normalitat, tampoc. Al ser un acte de la Casa Reial, la concessió dels guardons de la fundació reial no ha estat acompanyada per cap representant del Govern de la Generalitat. Un signe que recorda l'excepcionalitat política i la situació de ruptura institucional entre la Corona i la Generalitat.
Les mesures de seguretat també han estat màximes. Però, amb tot, l'acte ha tingut lloc sense tensió i amb un cert alleugeriment entre molts dels patricis que hi han assistit i que encara recorden l'edició èpica del 2019, quan encara fumejava la plaça d'Urquinaona. Un d'ells, un directiu rellevant que va estar també a l'hotel Vela en les Jornades del Cercle d'Economia, explica el sentiment que batega entre els sectors empresarials: "Els anteriors Premis de la Fundació van tenir lloc just després de la sentència del Suprem i de les protestes que es van produir. Després, va venir la pandèmia".
"Ara estem en un moment psicològic molt diferent -explica el mateix dirigent empresarial-. Estem sortint de la pandèmia i hi ha un sentiment d'eufòria creixent". Segons ell, "els indults s'han afegit a l'ambient general per donar un sentiment d'optimisme. El que cal veure és si això durarà".
Tampoc el clima a l'exterior del Caixafòrum té molt a veure amb els de l'any 2019, tot i la protesta de prop d'un centenar de persones a l'exterior, que han llançat crits contra el monarca i en favor de la independència. Dins, però, predominava el clima "tercerista", amb la incertesa, això sí, de si tindrà prou marge per consolidar-se.