Una de les coses que comprovarem en aquest procés és si la política encara existeix. O, més exactament, si la política és capaç de sobreposar-se, per la sola via de la voluntat popular, a les forces econòmiques, socials i institucionals que s'hi oposen.

El fet és que la manifestació de la Diada, sumada als els resultats de les eleccions del 25 de novembre han demostrat que el sobiranisme català disposa d'una majoria social i electoral suficient com per avançar cap a l'estat propi. Enfront hi ha una coalició molt heterogènia, però que té com a denominador comú una estratègia compartida: evitar a tota costa que el conflicte es resolgui per la via democràtica. I, com que els partits unionistes no tenen suport suficient, estan construint tota mena de barreres per tal de frenar un procés que, malgrat tot, continua implacable. Almenys de moment.

Obscures maniobres del sector financer, pressions empresarials, accions clandestines dels serveis secrets, dossiers comprometedors, conspiracions mediàtiques, amenaces solapades... Tot plegat, una gran batalla subterrània que té com a objectiu únic substraure del carril democràtic una decisió que, si no s'atura d'alguna manera, pot acabar en una concreció inequívoca de la voluntat popular.

La partida ha començat sabent que un dels dos bàndols no respectarà el reglament. Però, atenció, jugar a impedir la consulta també implica renunciar a guanyar-la.