Aquests dies, Miquel Sellarès ha passat moltes hores al telèfon. La notícia que se li preparava un homenatge ha fet córrer les alarmes i molts amics l’han trucat per saber com estava. En aquest país (i en els altres deu passar el mateix), quan a algú li preparen un acte de reconeixement, cal pensar en el pitjor. Però el fet és que Sellarès, nascut a Barcelona el 1946, fa bona cara. I aquest dimarts ha mostrat una cara emocionada. Perquè pocs com ell poden aplegar un ventall tan ampli de complicitats com la que s'ha reunit a l'Ateneu Barcelonès, ple de gom a gom per agrair-li els anys de generositat, patriotisme, militància i sentit d'estat.
Seien a primera fila els expresidents Jordi Pujol i Pere Aragonès, junt amb el president del Parlament, Josep Rull. i ben a prop s'hi podien veure personalitats de tots els matisos del catalanisme, des de Josep Maria Carbonell (PSC) a Josep Maria Jové (ERC), de Jaume Bosch (PSUC, Iniciativa i ara els Comuns) a Vicenç Villatoro.
Ho han recordat aquest dimarts els qui han intervingut, en un acte conduït per Marina Llansana, que ha definit l’homenatjat com a constructor de transversalitats. En una societat catalana amb moltes capelletes, Sellarès ha estat home pont, mai sectari. Per això s’ha sentit sempre més còmode en estructures unitàries que en sigles partidàries. Ho va demostrar a l’Assemblea de Catalunya sota la dictadura, com avui ha recordat la presidenta de l’Ateneu, Isona Passola: “L’Assemblea era un espai on s’hi trobaven des de carlins a comunistes”.
Passola ha dit de Miquel Sellarès que “ha estat fonamental en la Catalunya contemporània, ha estat un constructor silenciós de les estructures de país, sempre al servei d’una Catalunya democràtica i més justa”. Vicenç Villatoro ha explicat el seu Sellarès, “més cahnerià-pujolià-governamental que no pas convergent”.
Josep-Lluís Carod-Rovira ha explicat els referents compartits com la visió dels Països Catalans, “el mestratge, tret de Jordi Pujol, de figures com Josep Benet, Jordi Carbonell i Max Cahner”, Israel com a exemple de construcció nacional i la rellevància de tenir una policia i uns serveis d’intel·ligència (“si no, sempre anirem amb el lliri a la mà”).
Carod-Rovira ha recordat un dels episodis de la història de l’antifranquisme com fou la detenció dels 113 de l’Assemblea de Catalunya. “Ara es parla molt de transversalitat. Jo la vaig descobrir a la cel·la del Miquel a la Model”, ha dit. “Vaig escoltar per primer cop el concepte policia catalana democràtica, cosa que aleshores semblava que no podia ser”. Carod-Rovira ha reblat la que és una idea central en la trajectòria de Sellarès, “que sense un mínim d’unitat nacional no hi haurà emancipació nacional”.
Per una "Policia de Catalunya"
Jaume Bosch, exdirigent d’iniciativa, ha recordat el seu pas per l’equip de Sellarès a la direcció general de Seguretat Ciutadana, on Sellarès es va envoltar d’un equip on hi havia noms del PSUC i del PSC. Bosch ha subratllat el concepte de Policia de Catalunya per definir el que havia de ser el cos policial a les ordres de les institucions del país i que tinguessin una mateixa escola de formació. Ha assenyalat que gràcies a aquell esperit inicial inspirat per Sellarès avui els Mossos són la Policia bàsica de Catalunya, amb funcions de policia judicial, aspecte essencial per ser un cos de seguretat complet.
Com a representants d’una generació més jove, han intervingut Marta Rovira, Eduard Voltas i Eduard Vallory. Avui a la Fundació Bofill, Vallory ha subratllat la transversalitat de Sellarès i el seu caràcter independent, que li ha ensenyat que a totes les cases hi ha gent amb qui es poden fer coses i a totes les cases n’hi ha amb qui no vols anar ni a la cantonada. Voltas ha destacat el seu sentit de país i de la institucionalitat (“davant del president de la Generalitat, et quadres, sigui del partit que sigui”). I ha emfasitzat un punt important: per Sellarès, calia ser intransigent davant la corrupció.
També va contribuir a la renovació d’Òmnium Cultural. Sellarès ha estat un gran impulsor de tota mena de projectes, de la Fundació Centre de Documentació Política al Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, passant per la revista L’Opinió Catalana. Sempre amb voluntat transversal, que ha estat una de les paraules més repetides durant l'acte.
Sellarès: "Mai fem les coses sols"
Sellarès ha intervingut per esmentar molts noms que han tingut un paper en el seu itinerari vital: "Mai fem les coses sols". Ha citat Elisabet Puig, companya i col·laboradora durant anys; el president Jordi Pujol, present a l'acte, a qui "la història posarà allí on cal" i amb qui va discrepar sovint; Josep Benet; Josep Pallach; l'històric Antoni Gutiérrez Díaz, líder del PSUC; el lehendakari Ibarretxe i Xabier Arzalluz; l'exconseller Joaquim Ferrer; Josep-Lluís Carod-Rovira; Joan Crexells; Maria Vila; Jaume Rafart, braç organitzador de moltes activitats de Sellarès; Mercè Gusi; Carles Flamarich; Raimon Carrasco i molts altres.
El president del Parlament, Josep Rull, ha clos l’acte qualificant Sellarès de “patriota català, d’una nació pensada en gran”, posant en lloc destacat “l’ambició nacional sense límits”. Ha reivindicat la unitat nacional i la institucionalitat com altres referents del pensament i l’acció de Sellarès. Ha elogiat de l’homenatjat l’optimisme desbordant i l’emoció, la generositat i el sentit de transcendència històrica que han caracteritzat el caminar cívic de Sellarès i l'han fet "insubornable".
