01
de març
de
2017, 12:54
Actualitzat:
02
de març,
7:22h
"Em declaro innocent". Així ha arrencat Francesc Homs, cap de files del PDECat i ex-conseller de la Presidència, el seu al·legat final davant del Tribunal Suprem en l'última jornada del judici al 9-N que s'hi ha celebrat aquesta setmana. "Des del primer dia he admès els fets, i altres més que vaig cometre", ha apuntat Homs. "Els dic a tots vostès que, si posar les urnes és un pols a l'Estat, no jo vull ser d'aquest Estat", ha ressaltat l'ex-conseller de la Presidència, que ha indicat que la sentència marcarà les relacions entre Catalunya i Espanya en ple procés sobiranista.
El dirigent nacionalista, en una intervenció marcadament política, ha apuntat que el referèndum sobre la independència previst per al setembre "es farà", i ha citat Joan Maragall per fer entendre al Suprem que Catalunya persistirà en la seva voluntat de decidir el seu futur tot i el pols penal de l'Estat.
"Prenguin la decisió que prenguin, de cap manera modificaran la meva conducta a favor de l'exercici del dret a decidir de Catalunya", ha considerat Homs, que ha qualificat com un "immens error" la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. L'ex-conseller de la Presidència ha apuntat que el clima polític a Catalunya va fer que, tot i les retallades pressupostàries, més de 40.000 persones es comprometessin amb el Govern per dur a terme la jornada de participació.
Record a Companys
"Homs no és un delinqüent", ha conclòs l'advocada de Francesc Homs, Eva Labarta, en el seu al·legat final. "Si entrem en la dinàmica de la judicialització, això acabarà en un procés criminògin", ha apuntat. La lletrada ha acabat la intervenció referint-se al judici que hi va haver contra Lluís Companys, on hi va haver un vot particular que apel·lava a la transcendència històrica d'aquell moment.
"Preguntar el poble català sobre la independència no és mai un delicte", ha apuntat Labarta, que ha recordat les consultes populars fetes pels ajuntaments entre el 2009 i el 2011. "Mai s'ha ocultat darrere dels voluntaris", ha apuntat Labarta. "No ha fet servir astúcies ni ha fet servir res per amagar-se", ha reiterat en tot moment l'advocada de l'ex-conseller.
Labarta ha mostrat especial interès en assenyalar que la reacció de Rajoy a l'anunci de la consulta alternativa va ser de "menyspreu i burla". També s'ha encarregat de constatar la diferència de criteris que van tenir el govern espanyol i la Fiscalia a mesura que es veia l'èxit del procés participatiu. "Homs apareixia donant detalls sobre què es faria als mitjans de comunicació", ha destacat la lletrada, que ha ressaltat que l'Estat es va "despertar tard".
També ha indicat el caràcter "polític" de la querella, la qual ha definit com un "error". Ha posat de manifest que la junta de fiscals de Catalunya va rebutjar presentar denúncia pel 9-N, i ha destacat que el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, va ser militant del PP. "I el propi TC li ha tret ferro perquè ell mateix diu que no és un òrgan judicial", ha destacat. "Això fa caure la resta del procés", ha determinat.
Els retrets del fiscal
L'al·legat final del fiscal Jaime Moreno en el judici s'ha centrat en demostrar la presumpta desobediència de qui en aquell moment era conseller de la Presidència. "El que estem jutjant són els gestors polítics que van imposar la seva pròpia voluntat per sobre de la Constitució", ha assegurat Jaime Moreno, que ha volgut deixar al marge els voluntaris i els votants. Qui va fer un "pols a l'estat de dret", qui el va "vulnerar", ha dit, va ser Homs, no els participants. Ha reiterat que la
Moreno ha apuntat que "no es va voler entendre" que la suspensió del procés participatiu és "exactament igual" que la de la convocatòria original. "Les coses diferents se suspenen igual", ha destacat el representant del ministeri públic, que ha fet servir arguments similars als que va posar damunt la taula Emilio Sánchez Ulled, el fiscal que va comandar l'acusació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau fa tan sols tres setmanes.
La decisió de no suspendre la consulta, segons Moreno, és "arbitrària". "Van fer sense esperar. Es va abusar de poder en negar el propi estat de dret, apartant-se de la normativa. Res lesiona més la confiança dels ciutadans que veure els seus representants en defensors de la legalitat", ha assegurat el fiscal. "Això és una font d'inseguretat jurídica", ha apuntat en relació al delicte de prevaricació.
Moreno ha indicat que no és "rellevant" que la providència del Tribunal Constitucional (TC) no adverteixi que s'està incorrent en un delicte. Aquest és un dels arguments que ha esgrimit la defensa -tant al Suprem com al TSJC-, en relació a la "inconcreció" de la suspensió i de les seves conseqüències. "La carta a T-Systems ja evidencia que no es volia paralitzar", ha apuntat el fiscal en la part final de l'al·legat.
L'actualització del web
Els pèrits de la Guàrdia Civil han testificat aquest dimecres que el web de la votació es va seguir actualitzant després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre del 2014. Segons els representants del cos policial, els gestors de la pàgina web van entrar noves dades els dies 4, 7 i 9 de novembre.
A preguntes de la Fiscalia, els pèrits han insistit que el lloc web es podria haver tancat sense problemes. El ministeri públic, ja en el judici que es va fer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va estar molt interessada en conèixer quin havia estat el paper de l'administració des que el TC va suspendre la consulta alternativa.
La defensa ha preguntat si els arxius que van analitzar "han estat modificats". Als pèrits els van arribar els arxius a analitzar el 27 d'octubre del 2015, i no han pogut garantir -a preguntes de l'advocada de Francesc Homs- que no es manipulessin abans que els tinguessin a les mans.
El dirigent nacionalista, en una intervenció marcadament política, ha apuntat que el referèndum sobre la independència previst per al setembre "es farà", i ha citat Joan Maragall per fer entendre al Suprem que Catalunya persistirà en la seva voluntat de decidir el seu futur tot i el pols penal de l'Estat.
"Prenguin la decisió que prenguin, de cap manera modificaran la meva conducta a favor de l'exercici del dret a decidir de Catalunya", ha considerat Homs, que ha qualificat com un "immens error" la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. L'ex-conseller de la Presidència ha apuntat que el clima polític a Catalunya va fer que, tot i les retallades pressupostàries, més de 40.000 persones es comprometessin amb el Govern per dur a terme la jornada de participació.
Record a Companys
"Homs no és un delinqüent", ha conclòs l'advocada de Francesc Homs, Eva Labarta, en el seu al·legat final. "Si entrem en la dinàmica de la judicialització, això acabarà en un procés criminògin", ha apuntat. La lletrada ha acabat la intervenció referint-se al judici que hi va haver contra Lluís Companys, on hi va haver un vot particular que apel·lava a la transcendència històrica d'aquell moment.
"Preguntar el poble català sobre la independència no és mai un delicte", ha apuntat Labarta, que ha recordat les consultes populars fetes pels ajuntaments entre el 2009 i el 2011. "Mai s'ha ocultat darrere dels voluntaris", ha apuntat Labarta. "No ha fet servir astúcies ni ha fet servir res per amagar-se", ha reiterat en tot moment l'advocada de l'ex-conseller.
Labarta ha mostrat especial interès en assenyalar que la reacció de Rajoy a l'anunci de la consulta alternativa va ser de "menyspreu i burla". També s'ha encarregat de constatar la diferència de criteris que van tenir el govern espanyol i la Fiscalia a mesura que es veia l'èxit del procés participatiu. "Homs apareixia donant detalls sobre què es faria als mitjans de comunicació", ha destacat la lletrada, que ha ressaltat que l'Estat es va "despertar tard".
També ha indicat el caràcter "polític" de la querella, la qual ha definit com un "error". Ha posat de manifest que la junta de fiscals de Catalunya va rebutjar presentar denúncia pel 9-N, i ha destacat que el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, va ser militant del PP. "I el propi TC li ha tret ferro perquè ell mateix diu que no és un òrgan judicial", ha destacat. "Això fa caure la resta del procés", ha determinat.
Els retrets del fiscal
L'al·legat final del fiscal Jaime Moreno en el judici s'ha centrat en demostrar la presumpta desobediència de qui en aquell moment era conseller de la Presidència. "El que estem jutjant són els gestors polítics que van imposar la seva pròpia voluntat per sobre de la Constitució", ha assegurat Jaime Moreno, que ha volgut deixar al marge els voluntaris i els votants. Qui va fer un "pols a l'estat de dret", qui el va "vulnerar", ha dit, va ser Homs, no els participants. Ha reiterat que la
Moreno ha apuntat que "no es va voler entendre" que la suspensió del procés participatiu és "exactament igual" que la de la convocatòria original. "Les coses diferents se suspenen igual", ha destacat el representant del ministeri públic, que ha fet servir arguments similars als que va posar damunt la taula Emilio Sánchez Ulled, el fiscal que va comandar l'acusació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau fa tan sols tres setmanes.
Jaime Moreno és el fiscal del 9-N al Tribunal Suprem Foto: ACN
La decisió de no suspendre la consulta, segons Moreno, és "arbitrària". "Van fer sense esperar. Es va abusar de poder en negar el propi estat de dret, apartant-se de la normativa. Res lesiona més la confiança dels ciutadans que veure els seus representants en defensors de la legalitat", ha assegurat el fiscal. "Això és una font d'inseguretat jurídica", ha apuntat en relació al delicte de prevaricació.
Moreno ha indicat que no és "rellevant" que la providència del Tribunal Constitucional (TC) no adverteixi que s'està incorrent en un delicte. Aquest és un dels arguments que ha esgrimit la defensa -tant al Suprem com al TSJC-, en relació a la "inconcreció" de la suspensió i de les seves conseqüències. "La carta a T-Systems ja evidencia que no es volia paralitzar", ha apuntat el fiscal en la part final de l'al·legat.
L'actualització del web
Els pèrits de la Guàrdia Civil han testificat aquest dimecres que el web de la votació es va seguir actualitzant després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre del 2014. Segons els representants del cos policial, els gestors de la pàgina web van entrar noves dades els dies 4, 7 i 9 de novembre.
Francesc Homs arriba al Suprem en l'última jornada del judici al 9-N Foto: ACN
A preguntes de la Fiscalia, els pèrits han insistit que el lloc web es podria haver tancat sense problemes. El ministeri públic, ja en el judici que es va fer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va estar molt interessada en conèixer quin havia estat el paper de l'administració des que el TC va suspendre la consulta alternativa.
La defensa ha preguntat si els arxius que van analitzar "han estat modificats". Als pèrits els van arribar els arxius a analitzar el 27 d'octubre del 2015, i no han pogut garantir -a preguntes de l'advocada de Francesc Homs- que no es manipulessin abans que els tinguessin a les mans.