Quan veig Catalunya plena d'ex-ferroviaris d'Europa de l'Est que beuen amb delit cervesa esbravada i anglesos obesos i pudents que fan cua a l'aeroport de Girona, entenc que el tripartit va fer coses bé. La insistència dels actuals responsables polítics del turisme de Catalunya d'anar a buscar russos, recordant que la competència àrab només pot oferir espectacles piromusicals i places plenes de gent disposada a deixar-se la pell perquè caiguin règims de relativa legitimitat permet recordar que el tripartit, en turisme, tenia les coses més clares.

L'impuls al turisme identitari, aquell turisme assequible que permet vorejar i passejar-se per la nostra història, va ser, agradi o no, obra i gràcia del conseller Josep Huguet. L'ex-conseller, manresà i poc avesat a fer la rosca, tenia molt clar que els maquis podien ser turisme, que les antigues fàbriques podien ser museus vius i que els bandolers podien despertar comarques deprimides econòmicament. Fires de bruixes, de pèsols, de sabó o de pedres eren la punta de l'iceberg d'una feina que atorgava certa pàtina de qualitat a mercats nascuts d'una tradició perduda.

Som un país turístic per naturalesa. De pas, en diuen. Però tenim una història per mostrar, tenim castells, assassins, pintures, barroc, muntanyes, bolets, platges, romànic i pa amb tomàquet, i Huguet va intentar que la normalitat de la nostra història, de la nostra identitat, fossin unes extraordinàries vacances. Correm el perill que les parets de Solsona s'omplin de molsa mentre ens preocupem d'omplir les butxaques d'un excèntric propietari d'una companyia d'aviació. I pensar, Huguet, que alguns et deien provincià!