Josep Maria Casallarg, de Castellterçol, possiblement l'home més honest del món i una de les persones a qui dec més d'aquesta vida, em va ensenyar a mirar les coses amb les ulleres de l'escepticisme. Quan en Casallarg observava algun savi-tasses fent ximpleries o sentenciant obvietats, assegurava que en aquest país tronat i miserable el més pallús feia rellotges. Si la víctima de l'improperi insistia en la seva ximpleria, afegia que els rellotges que el pallús fabricava eren de fusta. I si el pallús mostrava signes evidents d'un manifest cretinisme, tancava la frase amb un "i a sobre, funcionen".

Imagino què diria en Casallarg en veure el l'espectacle ridícul, poc seriós i grotesc que ha suposat la conya de l'IRPF dels funcionaris de l'administració catalana: 230.000 ciutadans que han vist la seva nòmina retallada a compte d'uns impostos d'una altra paga que encara no han cobrat. Una situació inversemblant. Un bunyol increïble. Un nyap al·lucinant que ha provocat que tant el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, com el president de la Generalitat, Artur Mas, hagin hagut de demanar disculpes amb la cara ben vermella.

Però aquí no tothom és catòlic, ni idiota ni fabrica rellotges. Amb les disculpes no n'hi ha prou. Per això, els cervells privilegiats que van decidir passar-se per allà la llei i, a sobre, no avisar les víctimes de l'astracanada que perpetrarien haurien de ser lliurats com a carnassa al gran públic afamat d'un boc expiatori. Tant si ho han fet a consciència, per desídia o per incompetència, totes són greus, gravíssimes.

Segurament caldria buscar per Vicepresidència i per Economia els macacos polítics o tècnics que s'haurien d'haver quedat a casa fent rellotges i no fent enginyeria financera de pacotilla amb els calés dels altres. Els experiments, amb gasosa i els pallussos, a fer rellotges, de fusta i que funcionin.