Pablo Casado n'estaria orgullós. Segurament, el president del PP hauria desitjat que el concepte hagués aparegut abans al Suprem. Però ha estat aquest dijous, per tancar la sisena setmana de sessions i en la vintena jornada del judici de l'1-O, quan s'ha utilitzat per primera vegada el "conflicte basc". Per a què? Per definir una protesta a Bigues i Riells el 20 de setembre i intentar refermar el context de tensió i violència a Catalunya que intenta construir la Fiscalia amb el testimonis de la Guàrdia Civil.

Es tanca una nova setmana de judici, protagonitzada principalment per agents de la Benemèrita citats per la Fiscalia, i el Ministeri Públic difícilment n'estarà satisfet. Aquest dijous s'ha tornat a parlar de violència -amb mirades de "ràbia i odi" que es claven com punyals però que no provoquen desperfectes als vehicles ni agressions a policies- i dels Mossos d'Esquadra -amb relats oposats-. Els guàrdies civils també han testificat sobre l'Agència Tributària, dominis del web del referèndum i la Xina. Tot seguit, els cinc punts clau de la jornada d'aquest dijous.

1. El conflicte basc ja és aquí

No parlem dels anys 70 ni d'Euskadi, parlem del 2017 a Catalunya, concretament a Bigues i Riells durant la protesta del 20 de setembre per un escorcoll en una nau industrial on la Guàrdia Civil va confiscar prop de 10 milions de paperetes i material electoral per a l'1-O. En aquest context, aquest dijous al Tribunal Suprem ha aparegut el conflicte basc. Ho ha dit un agent de la Guàrdia Civil que va participar d'aquell escorcoll. "Jo per sort no el vaig viure, però els meus companys veterans em van dir que allò s'assemblava als inicis del conflicte basc", ha explicat l'agent a preguntes de la Fiscalia.

2. El finançament es buscava a la Xina

El primer testimoni del dia, que va participar dels escorcolls al despatx de Lluís Salvadó, ha estat clar: la documentació que tenia Salvadó al despatx d'Hisenda era "espectacular". Entre les troballes més destacades, l'agent ha explicat que hi havia un llapis de memòria amb documents on es feia referència a demanar 11.000 milions d'euros a la Xina per tal de sufragar els primers mesos de vida de la nova República.

El finançament del nou Estat era, segons el testimoni, una de les preocupacions centrals del Govern. L'Agència Tributària de Catalunya no estava preparada per començar a funcionar just l'endemà de la declaració d'independència i calien diners. Uns diners que Pere Aragonès buscava a l'estranger i Salvadó a Catalunya. En aquest punt, l'agent ha fet referència a una factura a IBM de 240.000 euros en concepte d'un programa informàtic relacionat amb l'agència tributària catalana. Aquella factura es va pagar? El guàrdia civil "creu" que sí. Ja a la tarda s'ha parlat de compra de dominis (l'encarregat d'analitzar-los ha admès que no tenia coneixements d'informàtica), però la Guàrdia Civil no ha pogut vincular-ho a la Generalitat.  

3. La violència... verbal i "moral"

"A mi, personalment, em van ferir de forma moral. No entenc per què va actuar així la gent. Se m'han quedat clavades a la memòria les seves mirades d'odi". Aquest ha estat el relat d'un dels guàrdies civils que l'1-O va participar en l'operatiu per tancar el centre de votació del CAP de Sant Andreu de la Barca. Les mirades abominables dels votants han estat, de fet, esmentades en més d'una ocasió al llarg d'aquest dijous. Al matí, un agent ha explicat que va veure, literalment "el reflex de l'odi en la cara de la gent". Hores més tard, un altre dels testimonis ha anat més enllà i, fins i tot, ha parlat d'una ràbia tan intensa contra ells, pel simple fet de ser policies espanyols, que es podia arribar a "mastegar". "No sé com podien contenir tan odi i tanta ràbia a dins", ha reflexionat.

4. Una proporcionalitat policial que no veuen ni els jutges

Sant Joan de Vilatorrada va ser un dels punts calents de l'1-O. Avui ha declarat un dels agents que hi va anar per intentar aturar el referèndum. El policia ha defensat que van fer un ús "totalment proporcional, congruent i oportú" de les porres (una afirmació que no s'ha pogut contrastar amb els vídeos d'aquell dia perquè el tribunal no deixa que s'exhibeixin en aquest punt del judici). Ara bé, sembla que l'escenari dibuixat pel tinent no s'alinea del tot amb la realitat. El jutjat d'instrucció número 2 de Manresa, que instrueix la causa per les càrregues policials al col·legi del municipi bagenc, va redactar a l'octubre de l'any passat una interlocutòria en què concloïa que hi va haver "excessos" per part dels agents de l'institut armat. Podeu consultar la resolució aquí.

5. De la "ratera" a la "bona feina" dels Mossos

La d'avui ha estat també una jornada de relats oposats entre les agents de la Guàrdia Civil, especialment al matí. Hem passat de mirades d'odi a manifestants tranquils i gens excitats, i de Mossos que col·laboraven i feien "bona feina" a una policia catalana que posava trampes a la Benemèrita. Això va passar, han explicat els agents, després de l'escorcoll a Unipost. Dos dels testimonis ha acusat els Mossos de fer-los sortir amb els vehicles per una "ratera", un carrer molt estret en obres, amb rases al terra i tanques. "El carrer era una ratonera, no soc especialista en control de masses però allò em va semblar inaudit", ha dit un dels presents aquell dia. En aquella situació, però, un dels testimonis ha admès que els Mossos van col·laborar i van "utilitzar la força per apartar la massa".

La situació va ser diferent a Rubí. Un dels testimonis d'aquest matí, citat per la Fiscalia, ha posat en dubte les tesis del propi fiscal. L'agent va estar implicat en la detenció i escorcoll de. Francesc Sutrias, director general de Patrimoni, i, en termes generals, no va tenir cap problema. Al domicili de Sutrias, la gent concentrada estava tranquil·la i no es van sentir insults. Els Mossos van fer "bona feina" facilitant la sortida de la comitiva judicial, i un cop al despatx, a la Gran Via, la gent estava més "excitada" però ell va poder entrar al pàrquing i sortir-ne sense més problemes.