- El DAFO del 12‐M: com hi arriben els partits?
- Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
"Quan seran les eleccions?", es preguntaven en les últimes setmanes al quarter general de Junts. Dubtaven del compromís del president Pere Aragonès d'esgotar la legislatura, i hi havia qui tenia la tardor assenyalada en vermell per un avançament tècnic. Un cop anunciats els comicis pel 12 de maig, però, tot ha saltat pels aires i s'han accelerat moviments. El principal, situar Carles Puigdemont a la pole position com a candidat, per bé que el calendari de l'amnistia i la seva situació processal li poden dificultar tant el lloc a la llista com la participació en un hipotètic debat d'investidura. El nou escenari, això sí, obliga a posar tota la carn a la graella.
Quines són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats amb les quals compta Junts de cara als comicis? Hi ha elements que els poden portar a pensar en un creixement respecte els 32 escons obtinguts el 2021 amb el tàndem Puigdemont-Laura Borràs? Ho repassem aquí.
Debilitat: la pèrdua de pes institucional
Hi ha un punt d'inflexió en la història de Junts. La sortida voluntària del Govern certificada en la consulta interna de l'octubre del 2022 encara cueja internament, de la mateixa manera que també ho fa la gestió dels pactes posteriors a les eleccions municipals. En menys de dos anys, el partit va passar de tenir la meitat del Govern i de formar part de l'executiu de les quatre diputacions a no tenir presència a la Generalitat i a presidir només un ens supramunicipal, a banda de quedar fora dels altres tres. La principal ciutat que governen és Sant Cugat després que Xavier Trias, tot i guanyar a les urnes, es veiés desplaçat a Barcelona.Amenaça: el gir a Madrid i el record del 2017
És una incògnita com reaccionarà l'electorat davant la investidura de Pedro Sánchez, de qui en campanya Puigdemont sostenia que mai seria president amb els vots de Junts. La consecució de l'amnistia -tombada el 30 de gener però aprovada després de les millores aquesta setmana- i el fet de collar el PSOE en cada votació formen part de l'ADN més recent del partit, a l'espera de veure si els aporta rèdits a les urnes. En l'última convocatòria electoral, les espanyoles del 23-J, Míriam Nogueras no va superar el mig milió de vots. Els mobles es van salvar perquè els set diputats obtinguts són decisius per a Sánchez, que els necessita per tirar-ho tot endavant. El discurs legitimista, a banda, es manté en un moment en què hi ha problemes tangibles com la sequera, les conseqüències de la inflació o el mercat de l'habitatge. Ja no és el 2017.Fortalesa: la capacitat de Puigdemont
La veritable argamassa de Junts, sovint afectada per les pugnes internes entre sectors, es diu Carles Puigdemont. Amb ell, el partit opta a tot, també a la victòria. Sis anys i mig després d'haver aterrat a l'exili, un cop proclamada la DUI però sense haver-la desplegat, l'expresident ha sabut mantenir-se en el focus a través de la batalla judicial contra l'Estat, que no l'ha pogut extraditar. El seu paper en la política espanyola ha precipitat l'amnistia, i ha aconseguit ser reconegut com a interlocutor per part del PSOE. La seva candidatura presenta dubtes tècnics sobre la investidura i per la seva immunitat, que emana de la condició d'europarlamentari, però igualment se l'espremerà a les urnes. "És l'únic candidat independentista que pot guanyar Salvador Illa", remarquen a Junts. El 2021, això sí, va quedar per darrere seu i d'Aragonès.[noticiadiari]2/269926[/noticiadiari]
