La consulta sobre Catalunya es pot fer a tres nivells: Catalunya, Espanya i Europa. Tots tres són igualment defensables i es poden justificar democràticament. De fet, el principal argument de l'estat és que ha de poder votar tothom que es vegi afectat pel futur institucional de la societat catalana i això implica, necessàriament, que puguin manifestar la seva opinió tots els ciutadans europeus majors d'edat. Més encara si, com diuen des de Madrid, els 7'5 milions de catalans serien expulsats de la Unió Europea, causant tota mena d'inconvenients a la lliure circulació de persones i mercaderies dels 27 estats afectats. Les pròximes eleccions europees podrien ser un bon moment per preguntar als nostres conciutadans europeus sobre aquesta qüestió.

També es pot defensar la circunscripció de l'estat espanyol. Personalment, hi trobo un inconvenient seriós, i és que això, en la pràctica, implicaria fer la pregunta catalana, però -implícitament- també la basca. I, per ara, no consta que hi hagi una majoria al parlament de Vitòria que reclami una consulta per a l'any que ve. A més, un procés d'aquest tipus podria generar sorpreses notables canalitzades com a vot de protesta en territoris insospitats.

Queda l'àmbit més lògic, que és l'estrictament català. És més econòmic i serviria per resoldre la qüestió sense contaminacions polítiques externes. Tot i així, insisteixo, els tres supòsits són perfectament acceptables... Pels catalans.