Tres-cents anys més tard, els catalans contraataquen. Amb la mateixa convicció que aquells últims defensors del Pla de Palau, centenars de milers de ciutadans han sortit al carrer per defensar la llibertat i la dignitat de Catalunya. Així doncs, tres segles separen la desesperació de l'alegria, la derrota de la victòria, un final d'un principi. Catalunya torna a dibuixar-se, cada cop més nítidament, en el mapa de les nacions lliures del món.

Ara necessitem que el món s'adoni que la independència de Catalunya és irreversible i que, a més, serà un factor de creixement i estabilitat en el sud d'Europa. I, per contra, és feina dels nostres representants convèncer la diplomàcia occidental que apuntalar el tancament espanyol és un error que pot comportar conseqüències greus en l'àmbit polític, institucional i econòmic. De fet, els mercats financers internacionals ja han donat mostres molt clares que desconfien del deute públic espanyol. La posició autoritària d'Espanya comença a ser percebuda com un perill.

Aquest és el mandat principal de la Diada 2014. Però també n'hi ha un altre, adreçat als líders polítics catalans. Han d'estar a l'altura perquè avui el que se'ls exigeix no és gestionar les institucions, sinó fer Història. Sabem que és difícil, però per aconseguir-ho tenen al darrere el millor poble del món. És per això que hem arribat fins aquí i és per això que guanyarem.