TRemosa celebra el primer gol del barça. Foto: QS/NDAmb la samarreta del Barça de les quatre barres i sense QAtar. Així ha viscut aquest vespre el partit en què l'Atlètic de Madrid s'ha emportat la lliga el candidat de CiU a les europees, Ramon Tremosa. Tot i que havia apostat per un 2-0 i com a bon nòrdic, per una possessió del 70% a favor dels blaugranes, Tremosa ha aguantat amb calvinisme el resultat acompanyat de l'estat major convergent i el sanedrí d'Unió.
Tremosa, i el seu número dos, Francesc Gambús, han vist el partit al Teatre Principal de Barcelona, acompanyat de la pedrera convergent, JNC, i la la demòcrata-cristiana, la Unió de Joves. L'acte polític ha estat breu. A la mitja part una bufetada a en Rajoy i una performance de Gambús explicant un acudit. Tremosa ha obviat per uns moments el seu fer nòrdic i les consignes impertèrrites del Financial Times per fer el que ha de fer un que porta 30 anys de soci al Gol Nord. Cridar, vibrar i deixa estar el raonament per coses de profit.
La resta del partit, un martiri, llevat pels càmeres que aguaitaven els gestos i les celebracions del candidat si el Barça marcava. Això sí que ha estat un espectacle. Josep Rull, geni i figura de la postura no ha perdut ni un gram del seu empaque. Lluís Corominas es mossegava les ungles i Tremosa s'aixecava, saludava, mirava el mòbil, mentre tenia la Maria Rosa, la seva dona, que el fitava de costat. Benet Maimí s'esvalotava. L'aprenentatge del dia: Si un dia mireu el futbol amb algú que crida “Hombre! Això és falta! Hombre!”, vol dir, sense cap mena de dubte, que és convergent.
