
Primera veu nítida a l'Estat espanyol reconeixent que el "problema català" no és només un problema generat per Artur Mas o per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), sinó que va més enllà. Arran de la mort d'Adolfo Suárez, l'expresident de la Junta d'Extremadura Juan Carlos Rodríguez Ibarra ha reconegut que les aspiracions independentistes "no estaven al guió" de la Constitució, i que per tant calen "d'altres solucions" que l'exhibició constant del text.
"L'any 1976, la unitat d'Espanya no es discutia. Llavors, els nacionalistes van acceptar anar a aquest sistema democràtic, primant-los a ells electoralment, a canvi que acceptessin la descentralització i no la independència. Com l'esquerra va acceptar anar a una monarquia parlamentària i no a una república, i com la dreta franquista va acceptar anar a una democràcia i no a una dictadura. Això va ser el pacte, en síntesi", explica Rodríguez Ibarra en una entrevista a Europa Press TV .
Ara bé, reconeix que el moment actual és nou. "El que té una solució distinta és quan algú diu: 'Me'n vaig." Això no estava previst al guió", assegura, reclamant al govern espanyol que "prengui decisions" en comptes d'estar "parapetat a veure què fa la Generalitat".
I, segons Rodríguez Ibarra, aquestes decisions no poden anar en la mateixa línia que fins ara: "Culpar només al que se'n vol anar, o tancar la porta de sortida amb set claus constitucionals, no arreglarà el problema."
"S'ha de tenir previst què passarà el 10 de novembre"
L'expresident extremeny té clar que "el referèndum del 9 de novembre no es farà". Ara bé, sí que reflexiona sobre què passarà l'endemà: "Després del 9 de novembre vindrà el dia 10, i ha d'estar previst què pot passar a partir d'aquell moment. I seria molt millor que, abans que passi, hi hagi una resposta. I el millor que es pot fer és intentar parlar."
Des del seu punt de vista, aquest diàleg hauria de reconèixer el deteriorament de les relacions Catalunya-Espanya, que s'haurien de mirar de reconduir per continuar garantint la unitat de l'Estat: "El mínim que s'ha de fer és intentar parlar, entre tots, per dir: 'Escolti, si ens hem cansat de viure junts, anem a veure com fem un altre pacte per viure junts uns altres 35 anys'."