El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha estès la mà aquest dilluns a Junts pel Sí per formar un govern “d’unitat catalanista i progressista” sempre que es revoqui la declaració d’inici del procés, “que va ser un gravíssim error”, i s’aparqui la independència, perquè “no és una reivindicació de la majoria dels catalans”.
En declaracions després de reunir-se amb el comitè d’empresa de Seat a la seu d’UGT a Barcelona juntament amb Pedro Sánchez i Carme Chacón, Iceta ha defensat que “hi ha alternativa per evitar el ridícul” i superar l’actual bloqueig per a la formació d’un nou executiu a Catalunya, però ha posat condicions.
Al seu parer, cal revocar la resolució “de ruptura” que va aprovar la setmana passada el Parlament i aparcar la independència, però també crear un govern “capaç d’enfortir l’autogovern, millorar el finançament i arribar a un nou pacte amb la resta d’Espanya”.
A això li ha afegit l’aposta per un programa de reformes pro-Europa, que tingui a veure amb la creació de llocs de treball, amb la reactivació econòmica, amb la reducció de les desigualtats, la defensa de l’estat social i la lluita contra la corrupció.
“Creiem que hi ha condicions per fer un govern d’aquestes característiques a Catalunya, amb un programa d’aquestes característiques, i que es produeixi la rectificació de l’error que Junts pel Sí ha comès des de l’inici d’aquesta legislatura”, ha argumentat.
Iceta estén la mà a Junts pel Sí per formar govern si revoca la declaració i aparca la independència
El socialista reclama una “rectificació” per tal de crear un executiu “d’unitat catalanista i progressista”
Ara a portada
Publicat el 16 de novembre de 2015 a les 15:40
Et pot interessar
-
Política Espanya és el país que menys inverteix en defensa de l'OTAN
-
Política La Fiscalia Superior de Catalunya diu que ha actuat «raonablement ràpid» en les peticions d'amnistia a independentistes
-
Política Sánchez anuncia 1.300 milions d'euros en 10 anys per construir pisos «més ràpid»
-
Política Foment carrega contra Illa per pactar amb la CUP un «atemptat» contra la propietat privada