"El PSC és el primer partit a Catalunya", ha repetit més d'una vegada Iceta per fer quallar en l'imaginari de les bases que, malgrat que la falta d'aliances no li han permès presidir la Generalitat, fa deu mesos va tornar a ser la formació més votada i lidera l'oposició al Parlament. El lema del conclave, Governar Catalunya, és testimoni de l'objectiu incomplert que a partir d'ara Illa hereta. Raimon Obiols, José Montilla i Pere Navarro han presenciat el relleu des de primera fila. "Hem esdevingut el primer partit en vots, però hem de ser el primer partit en el sindicalisme, en l'associacionisme, entre les dones, els joves i la gent gran i en implantació territorial. La cita del 2023 serà crucial", ha deixat dit Iceta abans del seu Last dance a ritme de Donna Summer.
El líder sortint ha cartografiat els reptes de futur, però sense deixar de fer balanç del seu llegat. Tres són els reptes amb els quals es va situar al capdavant d'un PSC que ha reconegut que el procés independentista "va posar a prova". De fet, l'ha definit com el "termòmetre més sensible" de la societat catalana i, per tant, el "sismògraf més precís" que justifica que fos el primer partit en patir internament el terratrèmol d'un procés que va fer implosionar el sistema de partits catalans.
El 13 de juliol del 2014, després de la renúncia de Pere Navarro, Iceta es va marcar, primer, el propòsit de "recosir" el partit i resoldre la crisi interna. Després, contribuir en la "renovació" del PSOE lligant el destí del PSC a l'aposta per un Pedro Sánchez inicialment defenestrat que va ser capaç de recuperar el lideratge, guanyar una moció de censura i instal·lar-se a la Moncloa. I, finalment, tornar a situar el PSC en una "posició central". Avui, ha celebrat que ha complert la seva triple missió.
De fet, l'ambient festiu plenament monopolitzat pel protocol covid al Centre de Convencions Internacionals al Fòrum, escenifica el balanç satisfactori de l'etapa Iceta i la moral recuperada amb la qual la tropa socialista encara l'era Illa. "Alguns anunciaven abans d'hora la nostra defunció i publicaven la nostra esquela", ha deixat caure el ministre, que ha argumentat que la recuperació del PSC s'explica pel seu projecte "col·lectiu i democràtic" i la "fidelitat" a les seves arrels. Ha assegurat, sense mencionar-los però fent referència a Ciutadans i els comuns -dos projectes que van erosionar la seva bossa de votants anys enrere- que el partit socialista "no és una moda, una anècdota o fruit d’una experiència de laboratori o globus inflat mediàticament".
👉🻠El PSC no és una moda, una anècdota o el fruit d'una experiència de laboratori, ni un globus inflat mediàticament.
— Socialistes PSC/⤠(@socialistes_cat) December 18, 2021
🌹 El nostre és un projecte ben sòlid!
🗣 @miqueliceta: "Cal que @salvadorilla estigui al capdavant del govern de la Generalitat".#GovernarCatalunya#PSC/â¤ï¸ pic.twitter.com/MN6e0QITMo
Iceta ha reivindicat, principalment, que el PSC ha sobreviscut al procés. Clar està que no sense esgarrinxades perquè, com ell mateix ha reconegut, hi ha quadres del partit que resisteixen en municipis on els socialistes no tenen prou implantació. Una fotografia que contrasta amb l'hegemonia metropolitana. En tot cas, ha subratllat que es va aconseguir "sortir de l'enlluernament del mal anomenat dret a decidir" per tancar files amb la declaració federal de Granada amb el PSOE i "nedar contra corrent" entre les turbulències dels moments àlgids de l'independentisme.
"Se'ns va intentar silenciar, molts dirigents van ser víctimes d’assenyalament i escarni. Vam alertar dels riscos dient la veritat, advertir del greu error de trencar la legalitat i de la temeritat de dividir el país i de generar falses expectatives, ha insistit. I ha afegit que el PSC sempre ha estat oferint "alternatives" malgrat el context de "demagògia i cridòria" de qui considera que a Catalunya hi ha dos bàndols irreconciliables. Un frontisme que, ha dit, té rèdits electorals però que és altament lesiu socialment.
Si bé és cert que per boca d'Iceta s'ha repetit com un mantra la vocació de "diàleg, negociació i pacte", l'independentisme retreu als socialistes el suport al 155 i la inacció davant la judicialització del conflicte. Conscient d'aquesta lectura, el líder sortint del PSC ha criticat, per una banda, el paper que va tenir el PP durant el referèndum de l'1-O, del qual ha dit que va ser "imperdonablement reprimit per la força", una afirmació fins ara inèdita entre les files socialistes. El ministre, de fet, també ha recordat que ell va parlar d'indults quan no ho feia ningú i ha reivindicat com el PSOE ha "contribuït a reduir les conseqüències penals" concedint aquesta gràcia als líders dels procés empresonats.
Mentre Arc de Triomf s'ha omplert de manifestants en defensa de l'escola en català, el PSC, el gran absent a la convocatòria, ha reivindicat a través d'Iceta la paternitat del model d'immersió. Ha llançat una crítica a la gestió que s'ha fet des del Govern de la Generalitat en els darrers anys. "Si s’ha produït un retrocés de la llengua catalana, no hi tindrà res a veure els governs que ha tingut Catalunya en els darrers anys?", ha deixat anar. La interpel·lació és un retrat de com el PSC lliura una pugna contra l'independentisme mentre al mateix temps és conscient que, sense teixir-hi aliances i amb l'actual aritmètica i fragmentació, veurà curtcircuitat el seu camí per governar. "Catalunya necessita un nou president socialista", ha reclamat. Illa recull el guant.
