29
d'octubre
de
2017, 23:21
Actualitzat:
30
d'octubre,
14:36h
La proximitat del 21-D força el xoc definitiu entre Pablo Iglesias amb Albano Dante Fachin. El líder de Podem ha decidit prendre les regnes per resoldre l'anomalia amb el seu soci a Catalunya, que va declinar formar part de Catalunya en Comú i que en les darreres hores ha manifestat la seva predisposició a explorar aliances amb formacions independentistes. Iglesias ha donat un cop de puny sobre la taula i ha forçat la celebració d'una consulta interna perquè les bases de Podem Catalunya decideixin si volen concórrer a les eleccions amb la formació de Xavier Domènech i Ada Colau.
Des de l'assemblea fundacional de Catalunya en Comú, Iglesias ha deixat sempre clar que la confluència era el seu interlocutor a Catalunya. Durant els darrers mesos ha intentat moure fils entre bambolines per fer rectificar Fachin, les bases del qual van votar en contra de formar part del partit que lidera Domènech. Però no se n'ha sortit i és ara quan el secretari general ha decidit intervenir.
El posicionament sobre la declaració d'independència
Iglesias sustenta la seva jugada en els últims pronunciaments que ha fet la formació liderada per Fachin al voltant de la proclamació de la República. En la missiva enviada, argumenta que els diputats de Podem al Parlament han "danyat el prestigi polític" de la formació perquè no van informar del sentit del seu vot, malgrat que Fachin va comparèixer públicament per explicar que havia votat en contra. També retreu que Fachin, Joan Giner i Àngels Martínez s'abstinguessin a la votació sobre el procés constituent. Es centra especialment en el comportament de Martínez. "Una de les nostres diputades no va votar en contra de la declaració d'independència i va saludar públicament la nova república catalana", subratlla Iglesias.
El secretari general de Podem suma a tot plegat el pronunciament del sector anticapitalista del partit, majoritari a la direcció de Podem Catalunya, que ha reconegut a través d'un comunicat la República Catalana. La cirereta del pastís, considera Iglesias, és que Fachin considerés la possibilitat de presentar-se en un "bloc" amb altres formacions mentre que Catalunya en Comú ha descartat fer-ho amb els independentistes.
La pregunta a la militància
"Dones suport a què Podem es presenti a les eleccions del 21 de desembre a Catalunya en coalició amb Catalunya en Comú i les forces polítiques germanes que no donem suport ni a la declaració d'independència ni a l'aplicació de l'article 155, amb la paraula Podem en el nom de la coalició i la papereta?", és la pregunta que per ordre de la direcció estatal haurà de respondre la militància de Podem Catalunya.
Fachin, però, està disposat a resistir. El consell ciutadà de Podem Catalunya s'ha reunit aquest vespre i ha decidit iniciar una ronda de contactes amb formacions polítiques i socials "compromeses amb els valors democràtics i la defensa del dret a decidir" i els drets socials. Argumenta, a més, que no es poden considerar "normals" les eleccions convocades per Rajoy i que per això cal una resposta que estigui "a l'alçada".
La batalla s'haurà de lliurar en tan sols una setmana, ja que les coalicions s'han de presentar en un termini màxim de 8 dies. Catalunya en Comú té previst dissenyar la seva candidatura el pròxim divendres, que serà ratificada per la coordinadora nacional, el màxim òrgan del partit entre congressos, el diumenge 5 de novembre.
Des de l'assemblea fundacional de Catalunya en Comú, Iglesias ha deixat sempre clar que la confluència era el seu interlocutor a Catalunya. Durant els darrers mesos ha intentat moure fils entre bambolines per fer rectificar Fachin, les bases del qual van votar en contra de formar part del partit que lidera Domènech. Però no se n'ha sortit i és ara quan el secretari general ha decidit intervenir.
El posicionament sobre la declaració d'independència
Iglesias sustenta la seva jugada en els últims pronunciaments que ha fet la formació liderada per Fachin al voltant de la proclamació de la República. En la missiva enviada, argumenta que els diputats de Podem al Parlament han "danyat el prestigi polític" de la formació perquè no van informar del sentit del seu vot, malgrat que Fachin va comparèixer públicament per explicar que havia votat en contra. També retreu que Fachin, Joan Giner i Àngels Martínez s'abstinguessin a la votació sobre el procés constituent. Es centra especialment en el comportament de Martínez. "Una de les nostres diputades no va votar en contra de la declaració d'independència i va saludar públicament la nova república catalana", subratlla Iglesias.
El secretari general de Podem suma a tot plegat el pronunciament del sector anticapitalista del partit, majoritari a la direcció de Podem Catalunya, que ha reconegut a través d'un comunicat la República Catalana. La cirereta del pastís, considera Iglesias, és que Fachin considerés la possibilitat de presentar-se en un "bloc" amb altres formacions mentre que Catalunya en Comú ha descartat fer-ho amb els independentistes.
La pregunta a la militància
"Dones suport a què Podem es presenti a les eleccions del 21 de desembre a Catalunya en coalició amb Catalunya en Comú i les forces polítiques germanes que no donem suport ni a la declaració d'independència ni a l'aplicació de l'article 155, amb la paraula Podem en el nom de la coalició i la papereta?", és la pregunta que per ordre de la direcció estatal haurà de respondre la militància de Podem Catalunya.
Fachin, però, està disposat a resistir. El consell ciutadà de Podem Catalunya s'ha reunit aquest vespre i ha decidit iniciar una ronda de contactes amb formacions polítiques i socials "compromeses amb els valors democràtics i la defensa del dret a decidir" i els drets socials. Argumenta, a més, que no es poden considerar "normals" les eleccions convocades per Rajoy i que per això cal una resposta que estigui "a l'alçada".
La batalla s'haurà de lliurar en tan sols una setmana, ja que les coalicions s'han de presentar en un termini màxim de 8 dies. Catalunya en Comú té previst dissenyar la seva candidatura el pròxim divendres, que serà ratificada per la coordinadora nacional, el màxim òrgan del partit entre congressos, el diumenge 5 de novembre.