Aquest dilluns ha arrancat l’Any Tarradellas, que commemorarà els 50 anys del retorn de qui va ser president de la Generalitat i la recuperació de les institucions d’autogovern. Aquesta tarda, el president Salvador Illa ha presidit l’acte d’inauguració al Palau de la Generalitat. Hi han intervingut també el president del Parlament, Josep Rull, i el líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, en nom del partit en què va militar Josep Tarradellas.
Salvador Illa ha considerat que el llegat de Tarradellas és fonament de la Catalunya d’avui i que sempre va defensar “un projecte de país que anava més enllà de les sigles i les ideologies i que sabia que Catalunya només podia avançar unida”. Ha destacat que va prioritzar “la unitat civil del poble de Catalunya”. “No només volia manar, la seva ambició anava més enllà: volia governar”, ha dit. Illa ha recordat que en la seva presa de possessió va prioritzar “la prosperitat de Catalunya i l’arrelament de la democràcia a Espanya”.
Illa ha afirmat que fa 50 anys “tot estava per fer” i que l’exili no era només un desplaçament de persones sinó també de les institucions catalanes. Salvador Illa ha assegurat que “hi ha més d’un Tarradellas” i n’ha destacat diversos elements del seu pensament: la defensa de la unitat en un moment de reconstrucció; la defensa de l’autogovern, esmentant aquí el nou model de finançament (“un progrés substancial també per totes les comunitats”); llibertat i lleialtat, assenyalant que “la sort de Catalunya és la sort d’Espanya i la sort d’Espanya és la de Catalunya”; una administració professionalitzada i cohesió i convivència. “No hi ha res més diferent que la xenofòbia i el racisme”, ha afirmat.
Josep Rull ha qualificat Tarradellas de “figura providencial”, amb “un profund sentit de la transcendència de la nació”. Al referir-se a l’exili, Rull ha recordat els qui avui encara el pateixen i ha subratllat com l’exili pot ser també una font de legitimitat. Ha destacat la voluntat de consens del president, que presidia un Govern on totes les decisions sempre es van decidir per acord de tots els integrants, representants de totes les forces polítiques.
Oriol Junqueras ha explicat que Tarradellas va créixer en una Catalunya que bullia socialment mentre l’estat espanyol era regit per unes institucions caduques. No va tenir una formació acadèmica formal, s’havia forjat en els cursos del CADCI i, després, va ser un representant que va viatjar molt i amb forta mentalitat d’”emprenedoria” va arribar a la política. Junqueras ha recordat que el retorn de la Generalitat -la institució de govern més antiga d’Europa- va ser l’únic d’una institució de la República i que fou, el 1977, “anterior a la Constitució”.
Montserrat Catalán, que va ser secretària del president durant 24 anys, ha intervingut per perfilar la personalitat d’un Tarradellas que mai va dubtar del seu retorn a Catalunya i la seva obsessió per “evitar les banalitats”. Ha explicat la relació que el matrimoni va tenir amb la seva filla, Montserrat, amb síndrome de Down, un exemple de com feien les coses. En aquells anys, les famílies amb fills així solien amagar-les. Els Tarradellas mai ho van fer i van ensenyar a la nena a ser el més autosuficient possible. Era la seva manera de fer les coses d’una determinada manera també en aquest àmbit.
L'Any no vol donar una única visió del personatge
L’Any Tarradellas, comissariat per l’historiador Joan Esculies, autor de la biografia més completa de l’expresident, té com a principals eixos donar a conèixer la figura del polític i explicar el significat del seu retorn posant en valor la recuperació de l’autogovern. Tots els actes es faran sense vocació de donar una visió unívoca o propagandística de la seva personalitat històrica, sinó oferir a la ciutadania tots els elements coneguts de l’exdirigent republicà.
S’ha preparat un programa d’activitats que vol estendre’s pel territori i que començarà amb la dignificació de la seva tomba, a Cervelló, on va néixer. Es farà un acte a París per tractar del vincle entre Tarradellas i França, recordant episodis com el seu empresonament a Aix-en-Provence i l’intent del règim franquista d’aconseguir la seva extradició. Hi haurà una jornada acadèmica a Tolosa de Llenguadoc, ciutat que va ser molt important en la història de l’exili. El febrer proper s’inaugurarà l’exposició central de la commemoració, al Palau Robert, centrada en les negociacions del retorn en un context de recuperació de les llibertats democràtiques.
De la indústria de guerra al Govern d'unitat del 1977
La figura de Tarradellas (1899-1988) travessa el segle XX català amb intensitat. Jove catalanista i d'esquerres, va estar en el procés de fundació d'Esquerra Republicana i fou conseller amb Francesc Macià. El seu paper més rellevant en els anys de la generalitat republicana van ser durant la Guerra Civil, quan fou conseller en cap amb Lluís Companys i va ser cabdal en el Decret de Col·lectivitzacions i l'organització de la indústria de guerra. A l'exili, va liderar ERC i el 1954 fou elegit pels diputats al Parlament successor de Josep Irla.
Com avui ha recordat Junqueras, el seu retorn va ser l'únic triomf d'una institució republicana durant la Transició. Va ser l'octubre del 1977 i Tarradellas va presidir un Govern d'unitat que anava del PSUC a la UCD fins que el 1980 es va constituir el primer Parlament sorgit de les urnes des de la fi de la Guerra Civil. L'anella històrica, trencada amb sang el 1939, s'havia recuperat.
