L'associació Atenes presentarà una denúncia per vulneració de drets fonamentals dels catalans residents a l'exterior. L'objectiu és presentar una demanda conjunta dels ciutadans afectats que no van veure com el seu vot no va ser recomptat a les eleccions del 14 de febrer. Catalans a l'exterior han creat un formulari per confirmar amb les juntes electorals si el vot ha arribat a temps i ha estat escrutat. Els votants a qui es va vulnerar el dret a vot han d'enviar els seus casos a l'associació Atentes per poder-ho denunciar. 

La periodista i experta en vot exterior Mireia Domènech és una de les impulsores d'aquesta denúncia. En declaracions a NacióDigital, explica que els vots emesos des de l'exterior no desapareixen sinó que les ambaixades i els consolats els envien i se'n desentenen. "Es dona la situació que has votat però no has votat i aquí és on pot haver una vulneració de drets fonamentals", sosté.

Aquesta setmana és CLAU perquè els votants #votexterior a qui es va vulnerar el dret fonamental de votar en les #eleccions14F enviïn els seus casos als advocats @Assoc_Atenes. És URGENT que arribi a tothom que conegueu a fora! Ajudeu-nos a denunciar-ho#votpregat #votorogado #14F https://t.co/USAb7k5lA0

— Mireia D. B. (@Holaiquetal) March 15, 2021

El problema passa, entre d'altres, per una mala gestió del vot. "Posen en mans d'empreses privades els vots de la gent enlloc d'enviar-ho per valisa diplomàtica", lamenta Domènech, que també denuncia una falta de transparència per part dels consolats, que no publiquen les dades de participació. A les últimes eleccions, 460 vots es van declarar nuls, una xifra molt més alta del que és habitual, i no se sap per què. "És totalment arbitrari", diu la periodista. Això també es denunciarà.

Només van poder votar el 4,2% dels catalans a l'exterior

Des de la crisi de 2008 la Catalunya exterior s'ha multiplicat per dos i actualment hi ha més de 300.000 catalans residint a l'estranger. Només 10.716 catalans residents a l'exterior han pogut exercir el seu dret a vot a les eleccions del Parlament. Això significa un 4,2% dels electors a l'estranger dels 255.163 registrats al Cens Electoral de Residents Absents (CERA). 16.729 persones van sol·licitar exercir el dret a vot, i només un 64% han completat el procés de votació. JxCat és el partit que té més suport dels ciutadans residents a l'exterior a totes les demarcacions, amb un total de 2.731 vots en total. El segueix el PSC, amb 1.939 vots; i ERC, amb 1.922 vots.

[noticia]214577[/noticia]
El mecanisme del vot exterior és complex i el propi sistema desincentiva la participació dels catalans que viuen fora del país. Per què passa això? S'hi sumen molts factors: una reforma de la llei de règim electoral (Loreg) excessivament garantista, uns procediments complexos que no tothom entén ni té ganes de fer, i un cert desinterès per part de l'administració. Tot plegat fa que molta gent que potser voldria votar, perdi les ganes de fer-ho.

Els catalans que viuen a l'estranger i volen votar a les eleccions catalanes o espanyoles han de fer el que s'anomena vot pregat, és a dir, demanar expressament a l'Estat que se'ls deixi votar. Aquest ja és un primer tràmit. A partir d'aquí, si tot el sistema funciona, reben una targeta censal amb tot el material electoral, però no és estrany que les paperetes no arribin a temps. El calendari és estricte i tot s'ha d'encabir en menys de 54 dies, el temps entre la convocatòria electoral i el dia de les eleccions. De tota manera, pot passar, com és el cas, que malgrat complir els terminis el vot no s'arribi a recomptar.