Passi el que passi a la jornada electoral, Amposta centrarà bona part de les mirades de la nit electoral a les Terres de l’Ebre. CiU governa a la capital del Montsià des de fa 28 anys amb total folgança, els 24 darrers, de fet, amb majoria absoluta. I, si algun cop en el darrer quart de segle la federació nacionalista ha vist perillar el seu regnat, -més fins i tot que en els anys de la lluita antitransvasista- aquest és ara.

L’alcalde del municipi, Manel Ferré, passa pel seu moment més complicat en els 8 anys com a batlle. L’envolta la polèmica per l’arribada del cas Innova a les Terres de l’Ebre, més concretament a l’Hospital Comarcal d’Amposta i el recent escorcoll al consistori, dels quals, tot i que no n’ha sortit imputat, han afectat a la seua imatge.

També les denúncies als tribunals interposades per l’únic regidor de PxC han fet aflorar polèmiques com la retirada de multes a regidors de govern, les dietes per despeses presumptament no municipals o el pagament de complements salarials a 14 treballadors, que finalment la justícia ha avalat.

I sí algú té números per beneficiar-se d’aquest desgast és ERC, que ha sabut forjar en els darrers temps un líder capaç de fer ombra als ‘prohoms’ de CiU, Adam Tomàs, després de la retirada de la primera línia política de l’exconsellera d’Educació Marta Cid.

A la capital del territori i de la comarca del Baix Ebre, Tortosa, Ferran Bel tampoc tindrà les coses fàcils per revalidar la històrica majoria absoluta que va aconseguir ara fa quatre anys. Pràcticament ningú dubta, però, que CiU tornarà a ser la força guanyadora a la ciutat.

Tortosa, la ciutat amb més candidatures

Ferran Bel, -un dels homes forts de CiU a comarques- es presenta amb un equip continuista, amb el propòsit de seguir amb el projecte de govern impulsat en els darrers vuit anys i que ha tingut com a bandera el sanejament dels comptes del consistori.

Tortosa és la ciutat de les Terres de l’Ebre on més candidatures es presenten, un total de 9. A més de Bel, per CiU, ERC (Josep Felip Monclús), Movem Tortosa (Jordi Jordan), PSC (Enric Roig), PP (Javier Dalmau), PxC (Jordi Pere Casanova), CUP (Xavi Rodríguez), Som Tortosa-Podemos (Ramona Maria Merino) i Democracia Nacional (Jasmin Gómez).

Tot i que, d'entrada, sense opcions a obtenir representació, crida especialment l'atenció el fet que el partit d'extrema dreta d'orientació neonazi Democracia Nacional s'hagi decidit a presentar candidatura a la capital del Baix Ebre. Actualment el consistori tortosí té un regidor de PxC, però amb un debat sobre la immigració a la baixa i les polèmiques que l’han envoltat posen difícil la reelecció del regidor.

A diferència d’Amposta, a Tortosa no es preveu que ERC pugui donar la campanada, encara que segurament pujarà en vots. A priori, la força de l’oposició amb més opcions per obtenir un bon resultat és Movem Tortosa, una plataforma que sumarà els seus vots a nivell comarcal a ICV i que compta amb destacats membres d’entitats socials del territori i exmilitants socialistes.

Sant Carles de la Ràpita, més obert que mai

A la tercera ciutat del territori, Sant Carles de la Ràpita, el panorama es presenta més obert que mai. Al desgast de CiU al govern, que ha manat en solitari i en minoria bona part de la legislatura, -després del trencament del pacte amb el PSC- i sense capacitat d’assolir consens en aspectes clau com els pressupostos municipals, s’ha de sumar a la caiguda general socialista.

El partit de Josep Pitarch no sembla que hagi de superar el sotrac de fa quatre anys, quan van perdre més de 1.000 vots, i es prefiguren ja d’entrada força condicionants per trencar amb l’alternança d’ambdues formacions dels últims anys.

ERC també és aquí el gran candidat a capitalitzar el pastís del descontent, amb un candidat, Josep Caparrós, que mai ha patit el desgast de governar i que en canvi, s’ha foguejat des de molt jove com a regidor a l’oposició.

El paper del PSC, en el punt de mira

Una altre dels focus d'atenció de la nit electoral se centrarà en el paper dels socialistes . El PSC no es presentarà en nou pobles que fins ara governava: El Perelló, Pinell de Brai, Horta de Sant Joan, l’Aldea, Flix, Ginestar, Bot, Corbera d’Ebre i la Fatarella). La majoria d’aquests són de la Terra Alta. De fet, l’únic alcalde que repetirà amb les sigles d’Unió per la Terra Alta (UPTA), la històrica formació comarcal vinculada al PSC, serà Joaquim Paladella, l’actual alcalde de Batea i exdiputat del PSC.

A la Ribera d’Ebre, les úniques alcaldies socialistes es trobaven a Ginestar i Flix. Marc Mur (ara a Avancem) és el cap de llista d’Entesa per Flix, la formació vinculada a ERC i torna a ser el favorit per governar.

La desplomada del PSC a les principals ciutats dels territori (Amposta, Tortosa, La Ràpita) es va produir ja fa quatre anys i no es preveu que en aquests comici aixequin cap. El reducte socialista pot mantenir-se essencialment al Montsià i al Baix Ebre en aquelles poblacions on governen actualment, com Mas de Barberans (que sempre ha tingut alcalde socialista), Sant Jaume d’Enveja, Camarles, Tivenys o Godall.

Paradoxalment, en els feus del socialisme crític com Ulldecona i Deltebre és on el PSC pot obtenir una bossa important de vots de cara al Consell Comarcal i Diputació. A Ulldecona, la diputada Núria Ventura, presenta un projecte sòlid per recuperar el regidor que va perdre ara fa quatre anys i recuperar l’alcaldia. Mentre que a Deltebre, José Emilio Bertomeu, vol fer valer el seu paper com a alcalde en els dos darrers anys en virtut del pacte amb ERC per incrementar el vot socialista.

A Gandesa, la capital de la Terra Alta, la quarta comarca en nombre d’habitants, els socialistes tampoc no es presenten. Com ara fa quatre anys, la disputa és entre dos, Carles Luz (CiU), alcalde i president del consell comarcal des de fa quatre anys, i l’independent Miquel Aubà, a qui el primer li va arrabassar l’alcaldia que Aubà ostentava des del 1999.

Qui va decantar el pes a l’Ajuntament el mandat passat va ser el PP, tot i tenir només un regidor, ja que CiU hi va pactar per desfer l’empat tècnic a quatre regidors a l’ajuntament gandesà. Aubà, aquesta vegada es presenta amb Alternativa per Gandesa-Acord Municipal, establint lligams amb ERC. Al consell comarcal, els nou consellers de CiU també compten amb el suport del conseller del PP per arribar a la majoria absoluta.

A la Ribera d’Ebre la pugna es lliurarà entre CiU i ERC. Els republicans han aconseguit apropar-se als convergents, -que governen en places principals, com la capital Móra d’Ebre i altres municipis com Móra la Nova, Tivissa o Ascó-, en nombre de candidatures. No s’espera, però, que hi hagi sorpresa a la capital, amb el convergent Joan Piñol afiançat davant les noves candidates del PSC i ERC, que de moment no li fan trontollar el bastó.