Ho demostren, per exemple, les tensions que van aflorar la setmana passada arran del recurs de l'expresident de la Generalitat contra Torrent i la mesa del Parlament per la retirada de la delegació de vot. "Tot ve del 30 de gener. Absolutament tot", reflexionava la setmana passada un alt dirigent independentista als passadissos de la cambra. Aquell dia, en tot cas, va quedar clar que la legislatura tindrà un camí diferent al de l'anterior, marcada per les lleis de desconnexió, el referèndum i la declaració de la independència. A diferència de Carme Forcadell, Torrent optava per una via que no posava en risc penal la mesa i que defensava accions "efectives" des del Parlament.
La desunió del gener de l'any passat s'olorava a la cambra en les hores posteriors a la decisió d'ajornar el ple. Els diputats de Junts per Catalunya (JxCat), especialment aquells independents que s'havien sumat a la candidatura de Puigdemont enarborant la bandera de la restitució, eren els més afectats. "El que passa és que es volen carregar el president", assenyalaven, visiblement molestos. Alguns d'ells, fins i tot, van proferir algun insult contra treballadors del grup parlamentari republicà. "Va ser el pecat original de la legislatura", recalquen ara des de les files de JxCat.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hOargC4aIrM[/youtube]
Alguns d'ells, fins i tot, van promoure anar a seure als escons a l'hora que estava previst el ple. Finalment, però, no ho van fer. Un dels partidaris d'aquesta acció -finalment només concretada per la CUP- era l'actual president de la Generalitat, Quim Torra, fitxat com a independent i que anava al número deu de la llista de JxCat. L'ambient era elèctric al Parlament, amb una seguretat inèdita -a càrrec, també, de la Policia Nacional espanyola- que fins i tot va escorcollar el taxi amb el qual es desplaçava Xavier Domènech per veure si s'hi amagava Puigdemont. Les clavegueres del Parc de la Ciutadella van ser també escrutades sense èxit, perquè l'expresident no va tornar.
El líder de JxCat apostava per ser investit a distància, i els seus defensors assenyalen que aquest era el compromís adquirit per ERC "la nit abans" del 30 de gener. La CUP el va acabar fent públic al cap d'un mes, amb els ànims encara calents. "Qui no va complir el pacte van ser ells", assenyalen des de les files postconvergents. Són diversos els dirigents parlamentaris que, al llarg d'aquest any, han descrit com aquell dia va començar a anar de mal borràs la relació entre Torrent i el vicepresident de la cambra, Josep Costa, un dels estrategs jurídics de referència de Puigdemont. "Cada cop que està implicat en alguna decisió rellevant, acabem malament", lamenten a ERC.
La restitució, segona part?
El dia que el Parlament va renunciar a investir l'expresident a distància també va renunciar al camí de la restitució. Puigdemont en va fer bandera en campanya, i fins i tot es va comprometre -en un míting a Igualada- a tornar acompanyat de tot el Govern a Palau si guanyava les eleccions. L'1 de març va assenyalar Jordi Sànchez com a successor, però el Tribunal Suprem no el va deixar presentar a la investidura en dues ocasions. També es va proposar oficialment el nom de Jordi Turull, però entre el vot contrari de la CUP i l'ordre de presó del Suprem va ser impossible.
Avui fa un any que s'hauria d'haver celebrat el ple d'investidura per restituir el president @KRLS Puigdemont.
— Junts per Catalunya 🎗 (@JuntsXCat) 30 de gener de 2019
El nostre compromís de restituir-lo continua vigent.
Hi érem, hi som, hi serem.
#presidentPuigdemont pic.twitter.com/Q5Hlpa1BJI
El nom de Torra va aparèixer al maig com a solució per posar en marxa un "Govern efectiu", reclamat tant des de les presons -així ho van traslladar per carta els encausats de JxCat a Puigdemont- com per ERC, que des de la campanya del 21-D va desmarcar-se de la restitució. El Consell per la República, un organisme que s'havia de posar en marxa al març però que es va ajornar arran de la detenció de l'expresident de la Generalitat a Alemanya, havia de servir com a pista d'aterratge per institucionalitzar l'exili. Fins al desembre no va començar oficialment a funcionar des de Brussel·les.
[blockquote]Puigdemont manté que investir-lo a distància és qüestió de voluntat, però Torrent no pensa el mateix i apel·la a l'efectivitat de la decisió[/blockquote]
En tot aquest any, però, veus de JxCat han mantingut viu el somni de la investidura de Puigdemont, i fins i tot el del seu retorn. "De la mateixa manera que el vam ajudar a sortir, ara podria tornar a entrar", manifesten persones implicades en els dies clau que van dur Puigdemont a l'exili. "Seria l'impuls que necessita el procés", recalquen. Al Parlament hi ha en marxa la reforma del reglament per permetre investidures a distància, però no hi ha el consens necessari per aplicar-la al cas concret de l'expresident. Ell, això sí, considera des de Waterloo que tornar-lo a escollir és qüestió de "voluntat". Una voluntat que -interpreta- no té Torrent i que va fer que, fa tot just un any, la unitat saltés pels aires al Parlament.
