Jaume Asens: «Vaig pensar a dimitir quan Cuixart em va proposar ser el seu advocat»

Jaume Asens (Barcelona, 1972) és un candidat diferent. El seu perfil no encaixa en descripcions simplistes, perquè la personalitat, el pensament i la trajectòria del cap de cartell d'En Comú Podem desborda les definicions arquetípiques. Asens ha exercit de tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona en aquest mandat i ara es projecta en campanya -es podria dir que per encàrrec-, però continua sentint-se un advocat inquiet, llegit i compromès amb causes socials i nacionals. En aquestes jornades de marató electoral, costa de saber quina ànima pesa més, si la del candidat que verbalitza consignes de la sala de màquines del partit o la del lletrat amb coneixements de filosofia.

La conversa amb Asens no sempre és ordenada. Flueix, però no és ordenada. El dirigent dels comuns no està catalogat com un orador tan magnètic com Ada Colau o Pablo Iglesias -amb qui ha compartit escenaris-, però en els seus missatges sempre hi apareixen lliçons d'història o filosofia. També en els mítings. De fet, en el diàleg d'una hora que dona forma a aquest text, el candidat cita Stefan Zweig, Lluís Companys, Joan Comorera o Jean-Paul Sartre, referències que apuntalen raonaments i aporten perspectiva.

De Domènech a Asens, de l'historiador a l'advocat

No és estrany, doncs, que quan els comuns buscaven un cap de files per a les eleccions espanyoles veiessin en Asens la figura més equivalent a Xavier Domènech. L'advocat no genera tant consens com l'historiador -un 40% dels escassos militants de Catalunya en Comú que van votar en la confirmació de la llista del 28-A van abstenir-se-, però és el perfil més semblant al candidat que va guanyar dos comicis consecutius per als comuns. Les enquestes apunten que Asens no podrà repetir la victòria electoral, però Colau va confiar en ell -malgrat disposar d'altres opcions- perquè va entendre que era qui millor el podia representar en una cita que, per força, serà la primera volta de les municipals del 26 de maig, vitals per al projecte polític de Barcelona en Comú.

"La proposta de Cuixart va ser el dubte més fort que he tingut en aquest mandat"

Asens és un candidat heterodox perquè, malgrat encapçalar una candidatura que no és independentista, parla dels independentistes en primera persona del plural. I en els primers minuts d'entrevista -feta a la presó Model, atenent la petició de NacióDigital d'escollir un espai amb missatge- ja mostra l'ADN sobiranista: "Vaig pensar en dimitir quan Jordi Cuixart em va proposar ser el seu advocat". "Vaig dubtar perquè no sabia on podria ser més útil. Va ser el dubte més fort que he tingut en aquest mandat", afegeix. Com si es tractés d'una mala jugada del destí, lamenta que, havent dedicat la seva trajectòria com a advocat a les causes polítiques, el judici al Tribunal Suprem l'hagi agafat exercint la política institucional: "Segurament, si no estigués fent política, seria ara mateix al Suprem, i anant i tornant de Madrid".

Abans que el president d'Òmnium pensés en Asens per representar-lo, l'advocat ja havia assessorat Toni Comín i, de forma indirecta, Carles Puigdemont. Quan Felip VI va pronunciar el discurs del 3 d'octubre, el dirigent dels comuns va parlar ràpidament amb Comín. Va veure en el missatge del rei el principi d'una "deriva antidemocràtica i autoritària" que negaria las justícia als dirigents independentistes, i va recomanar al seu amic el camí de l'exili en el cas d'una declaració d'independència. Intuïa que la pressió de l'Estat sobre el poder judicial seria enorme. No veia marge de maniobra i així li va transmetre a qui en aquell moment era conseller de Salut.
 
Les notes jurídiques que Asens va elaborar l'últim cap de setmana d'octubre del 2017 -l'endemà de la declaració al Parlament- van ajudar Comín i, de retruc, també Puigdemont en els primers dies d'exili. Aquell episodi ha fet que s'hagi presentat Asens -en ocasions, des de Madrid i de forma malintencionada- com l'"amic de Puigdemont". "Li tinc molt apreci en termes personals, però amb Puigdemont hi mantinc discrepàncies absolutes", afirma el candidat d'En Comú Podem, que recorda que el destinatari dels seus consells era Comín. "A alguns els costa molt d'entendre que es poden defensar els drets d'un adversari polític sense estar d'acord amb les seves idees polítiques", afegeix per combatre lectures interessades d'aquell episodi.

"Li tinc molt apreci en termes personals, però amb Puigdemont hi mantinc discrepàncies absolutes", detalla el candidat d'En Comú Podem

L'etiqueta de persona propera a l'independentisme ha fet que els comuns s'hagin esforçat en aquest inici de campanya a projectar que la trajectòria com a lletrat d'Asens és molt més àmplia. El candidat no creu que al seu espai polític hi hagi gent que li retregui l'ajuda prestada a Puigdemont: "Ningú m'ho va qüestionar en aquell moment. Quan vaig fer el que vaig fer, ho vaig posar en coneixement del meu espai i ningú em va fer cap retret".

"El Vaquilla era terriblement intel·ligent"

Sigui com sigui, En Comú Podem ja ha difós dos vídeos de campanya que destaquen d'Asens la tasca de denúncia del clan Pujol i dels casos de corrupció de Convergència, així com el paper com a advocat d'activistes, des de David Fernàndez fins a Lluís Maria Xirinacs, i també presos comuns històrics com El Vaquilla. "Era un personatge amb un àuria especial i terriblement intel·ligent. Però també va ser víctima del personatge cinematogràfic", recorda. "Vam aconseguir la seva llibertat, però ja estava tan malalt que va morir pocs dies després. El seu cas era paradigmàtic del fracàs de la política penitenciària", afegeix.

Asens és un home d'esquerres. Potser és la descripció que més encaixa per definir algú que s'esmuny de les caselles convencionals de la política. Per això li costa tant d'entendre que, des de l'esquerra independentista, hi hagi veus que insisteixin en la idea de l'Espanya irreformable: "És una idea reaccionària. La gent que som d'esquerres no podem assumir que que hi hagi cap realitat que sigui irreformable. Són els mateixos que venen la fantasia que l'independentisme ho pot fer tot sol". "Com han demostrat els fets al llarg de la història, si no passa res a Espanya, aquí no n'hi ha prou, perquè tard o d'hora s'haurà de negociar amb l'Estat", sosté. I, si cal negociar, diu, hi ha d'haver algú amb qui negociar. Amb la dreta i l'extrema dreta, com recorda, això no és possible.
 
El dirigent dels comuns enumera els errors de la tardor del 2017. Ho fa sense emetre judicis categòrics sobre els líders: reclama responsabilitats polítiques, mai exercicis de culpabilitat ni de responsabilitat penal. I proposa una reflexió serena: "Ens falta això, més intel·ligència tàctica i més profunditat en les anàlisis". Per aquest motiu, sol·licita a l'independentisme fugir del simbolisme retòric, per molt que el moment, amb els presos sotmetent-se al judici al Suprem, dificulti "apel·lar a la raó". "Si has cremat tots els cartutxos amb la DUI, no sé quin altre momentum tens. Ara tocar recosir consensos que s'han trencat, toca fer-se forts i defensar les institucions que estan amenaçades", argumenta.

Iglesias, transformat per la paternitat

Quin és el camí per aconseguir aliances que permetin fer avançar en el diàleg? Per Asens, un primer pas és no renegar de qui fa moviments empàtics amb Catalunya. I és aquí quan cita Pablo Iglesias. "Els mateixos que no li reconeixen la valentia del que proposa són els que volen alimentar la idea de l'Espanya irreformable". Al líder de Podem, Asens el veu "fort" i convençut del que ha de fer, malgrat que les enquestes no l'acompanyin. "La paternitat li ha donat un punt de tranquil·litat d'esperit. El veig més amb pau amb ell mateix", apunta.

"Els mateixos que no li reconeixen la valentia del que proposa, són els que volen alimentar la idea de l'Espanya irreformable", exposa sobre el líder de Podem

Els resultats del 28 d'abril determinaran el futur d'Iglesias. Una refundació de Podem? "Independentment dels resultats, és veritat que en un moment o altre és un debat que s'haurà d'afrontar", puntualitza. "Hem après a madurar a marxes forçades. I falta un temps per parar, alçar la vista, veure on som i ressituar-nos", afegeix. De Podem també en parla en primera persona del plural. Des del primer moment, de fet, ha estat al costat d'Iglesias. En els bons i en els mals moments.

El malestar amb ERC que "no ajuda a l'entesa"

Asens es troba més lluny d'ERC, a qui ha castigat en campanya. Als republicans els veu poc "creïbles" després de viratges programàtics i d'haver pactat amb el "transfuguisme", terme amb el qual defineix el moviment de Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany per canviar de sigles. Pel candidat, que va empènyer a l'Ajuntament per fer possible una entesa amb els republicans que mai va fructificar, el gest de Junqueras col·locant Alamany de número dos a la llista d'Ernest Maragall "enrareix les relacions". "No ajuda a l'entesa", insisteix pensant en un futur govern d'esquerres a la capital catalana.

El dirigent dels comuns també té un ideal de futur en termes polítics. Quan se li demana una situació reconfortant a mig termini a Catalunya, pensa en una reedició del pacte de Sant Sebastià que "va permetre que el front republicà català i l'espanyol s'entenguessin". I també verbalitza el que creu que serà possible: tenir presos i exiliats "a casa". Ho espera i ho desitja. "Una certa desjudicialització del conflicte polític ens permetria asseure'ns a la taula sense que ens apuntin amb el codi penal, sense tractar-nos com a criminals, i que es pugui recosir tot el que s'ha trencat, una porcellana que s'haurà de reconstruir peça a peça", sentencia, en primer persona del plural. És Jaume Asens, el candidat dels comuns que s'imaginava defensant l'independentisme civil al Suprem.