Javier Nart, el cap de llista de Ciutadans a les eleccions europees del 25 de maig en un míting a Barcelona. Foto: C's.

El PP Català (PPC) té clar que a Catalunya no pot aspirar a ser primera força política. Ni segona, possiblement. Però tant li fa. Per als estrategues del PPC, el que realment comptarà a Catalunya la nit del 25 de maig seran els vots conjunts que aconseguiran les formacions contràries a la independència. És a dir, que els seus propis vots més els del PSC, de Ciutadans (C's), d'UPyD i de Vox superin els vots de CiU, ERC i Iniciativa.

Des de la formació popular s'és conscient que, l'any 2009, els bons resultats del PSC (708.888 vots, 36% del total, primera força) van ser els que en bona mesura van evitar que la patacada del PSOE fos més notable del que va ser. De cara a aquest diumenge, d'una banda desitjarien que el PSC s'esfondrés, perquè voldria dir que Elena Valenciano perd un dels seus principals graners de vots. I, per tant, Miguel Arias Cañete ho tindrà més fàcil per proclamar-se vencedor estatal.

Però, si aquesta davallada del PSC reverteix positivament en ERC o ICV, tot plegat acabarà anant en contra dels interessos de l'unionisme català. Un goig sense alegria, vaja. La paradoxa, doncs, rau en el fet que la immolació del PSC hauria de servir per afavorir el partit d'Albert Rivera, el gran contrincant de Sánchez-Camacho al Parlament.

L'eix esquerra-dreta, clau

Des del PPC calculen que poden captar una part del vot socialista català descontent amb les ambigüitats nacionals de Pere Navarro i els diputats socialistes díscols. Però són conscients que el votant d'adscripció nacional espanyola acèrrimament d'esquerres també pot refugiar-se en la llista encapçalada per Javier Nart.

Durant tota la campanya, tan Santi Fisas com Alícia Sánchez-Camacho s'han esgargamellat alertant en contra dels vots als partits minoritaris. És a dir, alertant en contra del vot a C's, UPyD i Vox. Però, amb la boca petita, reconeixen que el votant d'esquerres desencisat amb el PSC possiblement se n'anirà cap a C's.

Al cap i a la fi, aquest vot acabarà computant al "bloc del No". I, amb vistes al 9 de novembre, tota pedra fa paret. Un altre debat que s'encetarà llavors serà com combatre l'amenaça de sorpasso ciutadà que apunten les enquestes. Però, en paraules del nucli dirigent dels populars catalans, "ens importa molt Europa, però ens importa més Espanya". Frase que, passat el 25 de maig, perfectament es podria transmutar en un "ens importa molt Catalunya, però ens importa més Espanya".