A finals de desembre de 2021, poques hores abans de l'aprovació dels pressupostos de 2022, Joan Carles Gallego i Jaume Giró van reunir-se en un hotel de Via Laietana, a prop de la seu de CCOO que Gallego coneix bé per la seva llarga etapa com a secretari general del sindicat. Allà es va superar l'últim escull que quedava per acabar de lligar aquells comptes, que van tirar endavant el 23 de desembre i entrar en vigor l'1 de gener. El negociador dels comuns, definit per qui el coneix de l'època sindical com "un negociador implacable", volia explicar a l'aleshores conseller d'Economia, de Junts, per què era important considerar personal essencial les treballadores de la neteja dels hospitals durant la pandèmia. Aquella conversa va permetre desencallar l'acord, i els primers pressupostos de Pere Aragonès van tirar endavant. L'anècdota reflecteix el rol que ha volgut tenir Gallego en el seu pas pel Parlament: negociar, consensuar i condicionar, i prioritzar la política concreta, aquella que té efectes sobre el dia a dia de la gent.
"La política ha de sortir de la batussa i tornar a la cosa concreta, material", reflexiona, en conversa amb Nació pocs dies abans de les eleccions. No continuarà com a diputat dels comuns després de ser un dels fitxatges estrella el 14-F, té ganes de fer altres coses i deixar pas a noves generacions. No vol "eternitzar-se". Aquests dies continua encara pel seu despatx, a la planta baixa del Parlament, a prop del pati que toca al bar, acabant de tancar les últimes reunions i preparant el traspàs a qui arribi després del 12-M. Ell continuarà implicat en el partit, que veu consolidat, però baixarà el ritme. Aquests anys ha estat l'encarregat de negociar qüestions centrals, com els pressupostos, però del que més content està són de les mesures concretes, que sovint queden fora dels grans titulars. Quan va entrar a la cambra tenia per objectiu prioritzar tot allò relacionat amb la dignitat i els drets de les persones, i el balanç que fa és positiu: "Estic satisfet perquè he fet polítiques concretes per a gent concreta".
Un negociador "implacable" però "buscador de consensos"
Recuperar la paga doble dels treballadors públics retallada l'any 2012, la integració a la xarxa pública de l'Acadèmia Cultura de l'Hospitalet, la lluita contra l'"exclusió financera" i facilitar que la gent gran tingui accés a les oficines bancàries són algunes de les mesures que ressalta d'aquests últims anys. Qüestions "petites", però amb efectes tangibles, la prioritat de Gallego a la cambra. També han quedat coses per fer, com ara millorar la renda garantida de ciutadania, que els comuns creien que podrien aprovar la seva proposta, abordar el finançament de les administracions locals o posar fil a l'agulla en matèria d'educació per revertir els resultats de l'informe PISA. Davant dels deures pendents, tira d'ironia: "S'ha de deixar feina pels que venen".
Com a negociador, s'ha caracteritzat per intentar construir consensos, fins i tot amb polítics als antípodes ideològics. "He estat un negociador implacable, però també buscador de consensos", assenyala. Els comuns han estat decisius per aprovar els pressupostos de 2022 i de 2023, però es van plantar el 2024 i el seu "no" va precipitar les eleccions. En aquest últim capítol de la legislatura, Gallego manté que hi havia marge per arribar a un acord, però que el Govern va arribar a la negociació "arrossegant els peus" i intueix que tenia ganes de convocar a les urnes. A diferència de la seva etapa al sindicat, ha vist que en política "el relat" i "marcar perfil" és molt important. "En alguns moments, el que vol cadascú queda amagat pel relat, per com expliques les coses, i això pot distorsionar la negociació", diu. Ell, assegura, ha intentat "fer sempre allò que es pot explicar" i facilitar "vies de cooperació i consens". I deixa un missatge també per a la propera legislatura: "Les coses s'han de negociar, cal trobar punts d'entesa, sol no pots avançar".
Un Parlament més proper
Tot i que Gallego assegura que no està cansat i que podria haver continuat, la feina de diputat és intensa, sobretot aquella que es fa abans d'una intervenció al ple o una votació. Escoltar les demandes de la ciutadania o d'entitats, i convertir-les en una proposta política vol temps, també pels mateixos procediments parlamentaris, que acostumen a durar mesos. Gallego, en aquest sentit, alerta que aquestes dinàmiques poden contribuir a la percepció social que el Parlament és una cambra allunyada del carrer, i per això recepta "canviar dinàmiques" per fer un Parlament més proper. "Els procediments són necessaris, però són feixucs i no poden allunyar-te de la gent", apunta. De cara al futur, creu que caldrà revisar aquesta manera de fer per facilitar que els diputats tinguin més temps per estar a prop dels ciutadans que representen.
Menys confrontació i fer política útil
Defensor de contraposar projectes i fer política de les "coses concretes", Gallego preveu que Catalunya entrarà en una "etapa diferent" després de les eleccions. Es mostra crític amb els anys del procés, que segons ell han estat marcats per la grandiloqüència en les declaracions, però han oblidat la política estratègica per afrontar reptes com el clima, la tecnologia, la demografia o les desigualtats. L'etapa que s'obre ara, diu, serà "més útil" per a la ciutadania, perquè permetrà fugir del "relat de la confrontació" i "aterrar" en les qüestions materials. En un context d'incertesa i descontentament social, Gallego proposa una política que ofereixi "certeses i seguretats". Ell continuarà treballant en aquest sentit, però a partir del 12-M ho farà des de fora del Parlament.
Millor moment com a diputat?
Quan vam aconseguir que les treballadores de la neteja dels hospitals fossin personals essencial. Vaig tenir una enorme satisfacció, era molt important per aquesta gent.
Pitjor moment com a diputat?
Quan vam fer una proposta de finançament de les administracions locals. Era una proposició de llei que volíem que entrés a tràmit, però tothom ho va tombar malgrat que tots deien que era necessari. No volien que ens l'apuntéssim nosaltres.
Algun amic d'un altre grup parlamentari?
Hem tingut relació amb Jordi Riba, del PSC, per qüestions econòmiques, o amb Esther Niubò, per temes d'educació. O amb Joan Canadell, de Junts, que tenim moltes diferències ideològiques i polítiques, però hem pogut tenir una relació cordial. D'ERC, destacaria Engelbert Montalà o Bartomeu Compte, amb qui hem construït i consensuat propostes.
Tornaria a dir que "sí"?
Em va costar dir que sí, en el seu moment, però ha estat una experiència positiva i m'ha permès fer política en un escenari diferent i conèixer des de dins una altra realitat. No me'n penedeixo i estic satisfet de la feina feta.