Si una cosa és innegable és que
Joan Carles Gallego, veterà sindicalista i diputat dels comuns, va posar moltes hores a la negociació dels
pressupostos. Va ser el representant de la formació de
Jéssica Albiach en totes les reunions amb el Govern, i va aconseguir anar tancant "bons" -en les seves paraules- acords sectorials per incloure'ls als comptes. La feina, però, va acabar sent en va perquè el veto al
Hard Rock dels comuns va suposar el tomb pressupostari i el consegüent avançament electoral de Pere Aragonès. Ara no hi ha pressupostos i el projecte del Hard Rock continua el seu tràmit, lent des que va aparèixer en el radar català, fa una dècada.
En l'estratègia dels comuns tombant els comptes per un macroprojecte hi és la necessitat -
qüestions polítiques com l'Ajuntament de Barcelona a banda- de diferenciar-se del PSC i ERC. Ser la veritable
força d'esquerres i ecologista en un context d'emergència climàtica, per resumir-ho. Una distinció que la formació considerava necessària després d'haver aprovat els dos primers pressupostos de l'actual Govern i els últims de
Quim Torra. Però quin desgast tindrà aquest moviment per la formació? Com afronten els comuns aquests comicis? Quines són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de l'espai d'Albiach?
Debilitat: veto als pressupostos i poca centralitat de Colau
Davant del fet que els comuns hagin tombat uns pressupostos per un macroprojecte, el Hard Rock, que fa 12 anys que està encallat i que ni tan sols apareixia als comptes, el partit s'haurà d'explicar. ERC i el PSC faran bandera d'aquest moviment per atacar el partit d'Albiach i desgastar-lo. Els comuns hauran de fer front també a un risc per a la divisió existent entre Sumar i Podem. A això se li suma que aquestes són les primeres eleccions dels últims temps que els comuns afronten sense la centralitat institucional que suposava tenir l'alcaldia de Barcelona, a càrrec d'
Ada Colau.
Amenaça: Salvador Illa, en continu creixement
La recuperació i creixement del PSC al Parlament -i també en les últimes eleccions al Congrés, amb victòria incontestable dels socialistes a Catalunya- posa en escac els comuns, que veuen més reduït el seu electorat. Uns votants que podrien optar pel PSC com a opció útil per acabar amb la dinàmica d'ERC i Junts al capdavant de la Generalitat. La centralitat de
Salvador Illa serà, en aquest sentit, una de les principals amenaces que viuran els d'Albiach.
Fortalesa: lideratge consolidat
L'embranzida de les eleccions del 23-J, en què els comuns van quedar segons a Catalunya, són un bon punt per arrencar la campanya. Afronten els comicis, a més, amb un lideratge consolidat, el de l'actual presidenta del grup parlamentari, Albiach, que
vol repetir i ja s'ha presentat a les
primàries del partit per fer-ho. A més, tot i el desgast que pugui suposar haver tombat els últims comptes, la formació reivindicarà el seu exercici de
responsabilitat per haver facilitat la tramitació dels últims tres projectes pressupostaris.
Oportunitat: el PSC alineat amb l'agenda de centre
Si bé l'amenaça dels comuns és la centralitat d'Illa, també tenen l'oportunitat de fer forat entre votants socialistes que no estiguin convençuts amb la coincidència de l'agenda centrista del PSC, que des de l'esquerra s'assimila amb la de Foment. Qüestions com el Hard Rock, el Quart Cinturó, i l'ampliació del Prat, que defensen els socialistes en un context d'emergència climàtica, poden ser un revulsiu pels comuns, que s'hi posicionen en contra. També tenen l'oportunitat de
seduir votants d'ERC que hagin vist insuficients els canvis impulsats per Aragonès. Per últim, tenen l'oportunitat de capitalitzar algunes de les qüestions que Sumar pugui aconseguir a la Moncloa, tot i que ara la legislatura espanyola ha quedat força paralitzada per l'avançament electoral.
