Jéssica Albiach: «Estic disposada a fer de candidata dels comuns a les eleccions catalanes»

Jéssica Albiach (València, 1979), líder parlamentària d'En Comú Podem, ha viscut setmanes agitades. A principis d'aquest desembre va abandonar la militància de Podem, el partit que va ajudar a concebre a Catalunya i del qual n'havia estat una de les cares visibles, també després que s'impliqués en el projecte dels comuns. Crítica amb els plantejaments de la direcció i partidària de la integració a Sumar, Albiach manté que la formació pilotada per Ione Belarra ja no respon a l'"esperit inicial".

Però en aquesta conversa amb Nació al Parlament, just després de l'última reunió dels comuns amb el Govern per negociar els pressupostos, Albiach també aprofundeix en exigències a l'executiu de Pere Aragonès, defineix la relació de la seva formació amb el PSC i projecta com hauria de progressar la legislatura espanyola. Una entrevista en la qual la presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem admet que li agradaria repetir com a candidata a les pròximes eleccions catalanes. 

Va participar en la construcció de Podem Catalunya des del primer moment i aquest desembre ha abandonat la militància del partit. Quin futur li espera a Podem?

Aquestes darreres setmanes han sigut molt dures i tristes a nivell personal, però també decebedores a nivell polític. No comparteixo el rumb que està prenent Podem. No respon a l'esperit inicial de totes aquelles persones que pensàvem que s'havia de construir un espai transversal i divers. Ara ens estem trobant un replegament. Mai havia militat en cap altre lloc que no fos Podem, i quan vaig fer el pas als comuns, no va ser un pas individual, sinó col·lectiu i compartit amb la direcció de Podem. Ara, de sobte, aproven un nou full de ruta que prohibeix la doble militància. A moltes persones ens ha expulsat. La gent ha anat marxant, perquè Podem no està responent a l'esperit original. Cada vegada més és una força que es troba en un replegament identitari més fort. 

"El rumb que està prenent Podem no respon a l'esperit inicial"

Sempre ha defensat la unitat de l'espai. Primer a Catalunya, amb En Comú Podem i, després, a l'Estat, amb Sumar. Això s'ha acabat? Els comuns i Podem no es presentaran junts a les pròximes eleccions catalanes?

La meva aposta per En Comú Podem és ferma. Sempre treballaré per un espai unitari i divers. L'adversari està a l'altre costat de la pancarta, no al teu costat. 

Sembla difícil una candidatura conjunta a les catalanes. En tot cas, podria ser que els comuns absorbissin el que queda de Podem.

Catalunya sempre ha estat una excepció si ho comparem amb altres territoris de l'Estat. Nosaltres sempre hem anat plegats. De fet, a les darreres municipals hi ha hagut més candidatures d'En Comú Podem que mai. I quan ens vam presentar a les últimes eleccions generals, vam fer un esforç i un exercici de generositat, incloent com a número 4 una persona que venia de Madrid, com era Lilith Verstrynge, precisament amb aquesta visió i objectiu de cuidar un espai que fos divers i treballant per la unitat. Sempre ens trobaran aquí. Evidentment, no depèn exclusivament de nosaltres, però per la nostra part no quedarà.

"Podem, una marca morta? Totes les marques mereixen respecte"

Podem és ara una marca morta a Catalunya?

Totes les marques mereixen respecte. És cert que hi ha hagut persones que han marxat de l'espai o que ens han fet fora d'aquest espai, però li tinc un absolut respecte. No m'oblido d'on vinc. Ara mateix soc coordinadora de Catalunya en Comú, però vinc de Podem, i per això la meva aposta és ferma per En Comú Podem.

 

 

Diria que Podem ja és un partit que funciona a partir dels interessos personals?

 

 

 

A mi no em trobaran en aquest tipus de declaracions cap a companys que han sigut referents i que han contribuït a la transformació de Catalunya i de l'Estat. Que jo no comparteixi ara l'estratègia que estan seguint o el full de ruta que han aprovat, no significa que pugui dir aquestes paraules cap a persones que han sigut els meus companys. Ens necessitem a tots, perquè el veritable debat que hi ha ara mateix és entre extrema dreta o progressisme, entre uniformitat o plurinacionalitat, entre austeritat o protecció de la ciutadania. No ens hem d'equivocar d'adversari. Ara bé, per a mi és una anomalia el que ha passat al Congrés amb Podem, que cinc mesos després de presentar-se amb 14 forces polítiques que conformen Sumar, hagin marxat del grup parlamentari. No ho puc compartir.  

"És una anomalia el que ha passat al Congrés amb Podem"

Aquesta legislatura està construïda sobre una investidura que s'ha articulat al voltant del coratge polític i això no es pot perdre, si volem una legislatura llarga i estable. Per tant, necessitem coratge polític i també que el PSOE compleixi els acords. Tenim una responsabilitat històrica, i és que aquest nou govern de coalició pugui durar quatre anys i puguem avançar en valors i polítiques progressistes, però també eixamplar la plurinacionalitat i reconèixer-la.

Té el temor que, en la mesura que ens acostem a les eleccions catalanes, Carles Puigdemont tingui la temptació de trencar amb el PSOE, un cop ja estigui aplicada l'amnistia?

No tinc per què desconfiar-ne. Quan dic que aquesta investidura s'ha articulat al voltant del coratge polític, no només m'estic referint al PSOE o a nosaltres. Tothom s'ha hagut de moure, Junts també s'ha hagut de moure i, per tant, confio en la responsabilitat i en la valentia de totes les forces polítiques que han participat de la conformació d'aquest nou govern de coalició. Aquest govern és una victòria de Catalunya, perquè 40 dels 48 diputats, també els de Junts, han sigut capaços de moure's. A més, és un govern que serà a favor de Catalunya.

"No tinc per què desconfiar de Carles Puigdemont"

Creu que existeixen possibilitats d'una aliança entre Podem i ERC de cara a les europees?

Conchi Abellán, secretària general de Podem Catalunya, ha dit que una cosa és el discurs de Gabriel Rufián, i una altra són les polítiques que impulsa el Govern d'ERC, que són conservadores. Per tant, a mi em semblaria incoherent que anessin plegats a les eleccions europees. Dit això, a Sumar tenim clar que en les eleccions europees volem tenir un paper cabdal en la defensa de drets i llibertats. Sempre són eleccions transcendentals, però amb els debats que s'estan obrint ara mateix dins de la Unió Europea, on alguns ja comencen a plantejar que l'austeritat és el nou camí que ha d'emprendre la Unió, crec que més que mai totes les forces progressistes hem de tenir clar on és l'adversari.

Els comuns tenen un repte a les pròximes eleccions catalanes. Li agradaria repetir com a candidata?

Estic disposada a fer-ho. Estic convençuda que tenim un molt bon equip. És evident que encara falta un any, si Pere Aragonès no s'anticipa. Per tant, aquest debat encara no s'ha obert dins del nostre espai polític, però jo hi estic disposada.

Les enquestes -com els últims baròmetres del CEO- apunten una victòria del PSC en les pròximes eleccions catalanes. Als comuns se'ls ha d'ubicar com a futurible soci dels socialistes?

Defensarem el que sempre hem defensat, les polítiques progressistes. Però també tenim vocació de majoria i de guanyar. És evident, però, que les nostres aliances, allà on som, sempre són amb forces progressistes. A partir d'aquí, amb els resultats de les urnes i amb aquesta màxima de governs progressistes, actuarem.
 

Fins ara, en totes les institucions, han plantejat governs amb el PSC. És lògic, doncs, que també se'ls projecti com a aliats de Salvador Illa.

Quan parlem de forces progressistes parlem dels socialistes, d'ERC i la CUP. Pensem que aquestes forces poden ser aliades i actuem en coherència. No ho fan igual totes les forces polítiques. Ho veiem al Parlament, quan Salvador Illa vota contínuament polítiques d'infraestructures estratègiques amb Junts. I també trobem una ERC acomplexada i que es deixa marcar l'agenda per Junts i el PSC. L'actual Govern està demostrant incapacitat per gestionar i tampoc està impulsant transformacions. Ho veiem amb temes com la sequera o amb la crisi educativa. Els últims resultats de l'informe PISA han fet tremolar tots els fonaments i ens hem trobat amb un Departament d'Educació que centrifuga responsabilitats cap a les famílies. 

Després de l'informe PISA, el president Aragonès ha convocat una reunió amb tots els partits polítics per dimarts. Quina serà la seva posició?

Direm que això no va d'espolsar-se responsabilitats, de posar pedaços, ni de mesures de maquillatge. Això va de reformar el sistema educatiu, de lluitar contra la desigualtat i de deixar d'improvisar amb les polítiques educatives. Feia molt de temps que advertíem d'aquesta crisi educativa. Ara toca que el Govern reaccioni, perquè tenim un Govern que té més mestres que mai i els resultats són pitjors que mai. 

"Hi ha hagut una sacralització de les pantalles, de treballar per projectes, i s'han menystingut els llibres, memoritzar i estudiar. S'ha de fer tot compatible"

Podria dir tres mesures per aplicar d'una manera més o menys immediata per reformar el sistema educatiu?

Primer, l'estabilització del professorat, perquè ens trobem amb centres educatius on cada any canvia fins a un 60% la plantilla i així no es pot consolidar un model. Però també hi ha una manca de recursos, perquè encara arrosseguem les conseqüències de les retallades. I ens trobem amb un tema amb la metodologia. Hi ha hagut una sacralització de les pantalles, de treballar per projectes, i s'han menystingut els llibres, memoritzar i estudiar. S'ha de fer tot compatible. També apostem per mesures com la recuperació de la sisena hora, que no ho arregla tot, però és un greuge comparatiu quan ho compares amb la concertada. I també s'ha de reforçar la comprensió lectora, matemàtiques i ciències.

"Treballarem per aconseguir que la sisena hora estigui inclosa als pressupostos"

Per què el projecte del Hard Rock és una "línia vermella" per als comuns per aprovar els pressupostos i la sisena hora no ho és?

Treballarem per aconseguir que hi estigui inclosa la sisena hora. Les proves PISA demostren encara més on s'han de posar els esforços en aquest país. Els esforços no han d'anar a convertir Catalunya en Las Vegas d'Europa, sinó que s'han de destinar a lluitar contra la crisi educativa. El Hard Rock, què ens portaria? Tant de consum d'aigua com una ciutat de 30.000 habitants i un model de ludopatia. Sabem ara mateix que el 30% dels adolescents del nostre país han apostat com a mínim una vegada en l'últim any, però que un 5% té problemes greus d'addiccions i això no es pot naturalitzar ni incentivar.

La seva oposició al Hard Rock és coneguda, però per què no condicionar els pressupostos a mesures concretes en l'educació?

Evidentment, també negociarem mesures per millorar l'educació. El nostre país té molts reptes, però n'hi ha tres que han de ser prioritaris. Ho són per a nosaltres com a força política, i per al país, i haurien de quedar reflectits en els propers pressupostos. Són la crisi educativa, la situació de la sanitat i la crisi d'habitatge. Per a d'altres, com el PSC, és el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport i la B-40. I el Hard Rock no va només de partides econòmiques, sinó que defineix quines són les prioritats i el model de país del Govern. ERC no pot hipotecar el futur de Catalunya amb el Hard Rock.

 

Quin és l'abast de la línia vermella per al Hard Rock? L'any passat era que no hi hagués cap partida pressupostària concreta en els pressupostos. Enguany hem d'entendre que és que no surti el concepte "Hard Rock' en el projecte pressupostari?

El Hard Rock ha d'anar a la paperera de la història. Per a nosaltres no és suficient que no estigui a un acord dels pressupostos, sinó que és important que el projecte quedi descartat.

"El Hard Rock ha d'anar a la paperera de la història"

Com es fa compatible posar com a condició el veto al Hard Rock i, alhora, demanar acords de tripartit amb el PSC? 

Nosaltres no estem demanant governs tripartits.

A Barcelona, sí.

A Barcelona el que estem demanant és un govern de progrés davant d'un govern del PSC i de Junts. Perquè tenim clar que Junts encara faria unes polítiques pitjors, i que si ERC i nosaltres estiguéssim condicionant el govern, es farien unes polítiques diferents a les que està fent Jaume Collboni fins ara. Perquè estem veient que s'està donant la mà a Junts per tirar endavant mesures que reverteixen els avenços que vam aprovar en l'anterior mandant. 

"Salvador Illa i el PSC estan a la dreta de Pedro Sánchez"

Això vol dir que el PSC ja no representa una veritable esquerra? 

Em lliuraré de posar etiquetes a ningú de veritable esquerra o no. El que tenim clar és que Salvador Illa i el PSC estan a la dreta de Pedro Sánchez. 

És coherent, doncs, voler-hi governar?

A Catalunya el que calen són aliances progressistes. No m'agrada posar etiquetes de progressista o no a certes forces, però seria prematur parlar de fórmules electorals sense que ni tan sols s'hagin obert les urnes. Per tant, nosaltres el que tenim clar és que no ens trobaran pactant amb forces de dretes, i a partir d'aquí, entre les forces progressistes ens hem d'entendre.

Els pressupostos catalans estan vinculats als pactes de la investidura espanyola? Hi haurà un bescanvi, com s'ha produït en d'altres ocasions? 

Jo no sé si altres ho han negociat a canvi de la investidura, però per la nostra part, no. Nosaltres establim taules de negociació diferents, participarem en la negociació dels pressupostos estatals, i a Catalunya no donarem suport a uns pressupostos d'Aragonès si serveixen per perpetuar les polítiques de sempre o per impulsar infraestructures i un model productiu que pensem que és caduc i nociu. En aquest sentit, primer s'han de complir els acords dels pressupostos del 2023, en segon lloc el Hard Rock ha de passar a la paperera de la història, i per últim, els pressupostos del 2024 han d'abordar la crisi educativa, la sanitat, l'habitatge i la transició ecològica. 

Els comuns volen ser al govern de l'Ajuntament de Barcelona?

Ho hem dit des del primer moment i, per això, també vam participar en la investidura de Jaume Collboni. Vam governar en l'anterior legislatura amb el PSC i hem impulsat polítiques de transformació. I volem ser al govern de l'Ajuntament de Barcelona. Ara, és important definir per a fer què? Estem veient que les paraules de Collboni van per un costat, però que després els fets van per un altre. Collboni ha de decidir.

Ara mateix, és més probable que en un futur siguin al govern o que no hi siguin?

Collboni cada vegada està mirant més a la seva dreta, cap a Junts. Però moltes vegades la realitat s'imposa. El PSC de Collboni no volia trencar relacions amb Israel pel genocidi que està aplicant a la població Palestina, i han hagut de rectificar i de moure's. Per tant, veurem. 
 

Vist amb perspectiva, va ser un error polític concedir de forma gratuïta els vots a Jaume Collboni, sense signar cap pacte?

No, en tot cas, qui s'equivoca és Collboni, no nosaltres. I aquest hipotètic pacte de Collboni amb Junts seria no una mala notícia per a nosaltres, sinó per a Barcelona. Hem sigut molt coherents i també molt conseqüents. Teníem clar que amb una alcaldia de Xavier Trias, Barcelona no tindria polítiques progressistes. En la mesura en què nosaltres ajudem a que Collboni sigui alcalde, aquesta porta continua oberta i nosaltres no la tancarem. 

Seria un final rocambolesc que Collboni s'hagi convertit en alcalde amb els vots dels comuns, pensant en desbancar Trias, i que ara el PSC pacti amb Junts?

Nosaltres ho vam fer bé. I qui no ho estaria fent bé és Collboni. En tot cas seria ell el que hauria de donar explicacions a la ciutadania. 

Aquí tampoc hi hagut bescanvi amb la investidura espanyola?

Per part del nostre espai polític, no hi ha hagut cap intercanvi. 

On hem de projectar el futur d'Ada Colau?

On Ada Colau consideri. És el major valor polític que té el nostre espai, i sumarà allà on ella consideri que respon al moment. El que ha demostrat sempre en les seves decisions. No és una política prototípica, no es mou per cadires i s'ha entregat en cos i ànima al projecte de Barcelona. Ara mateix continua centrant tots els esforços a construir i articular aquest govern progressista a Barcelona. A partir d'aquí, hem de respectar quina sigui la seva voluntat. Del que no tinc cap dubte és que sigui on sigui, el seu futur és als comuns, aportant des d'on ella consideri. 

Hi va haver alguna possibilitat que Colau fos ministra? No ho va pretendre realment?

Evidentment, va haver-hi un oferiment i així ho va explicar ella. Però va decidir que la seva prioritat era centrar-se en articular aquest govern progressista a Barcelona. Ella tenia claríssim que ara el més important és aconseguir aquest govern a Barcelona, i que a més hi havia companys que també ho podien fer molt bé, com és Ernest Urtasun al Ministeri de Cultura. 
 

El mes de setembre de l'any passat, en una entrevista amb Nació, deia que el gran acord que havia de sortir de la taula de diàleg havia de ser la supressió del delicte de sedició. Poc després ERC i el PSOE l'anunciaven. Ara hi ha tres taules. Quin ha de ser el gran acord que en surti en aquesta legislatura?

Per un costat, tenim la taula del PSOE i ERC, per l'altre la del PSOE i Junts, i després tenim la taula de diàleg entre governs. Això era així, però no sé si està canviant, perquè quan vaig veure l'entrevista d'Aragonès a TV3, va obrir la porta a la possibilitat que en aquesta taula de governs hi participessin partits. Per a mi, la taula de governs estava bé sempre que primer Aragonès convoqués abans la taula de partits. Estant en estricta minoria, si va a la taula de diàleg sense passar per la taula de partits, hi anirà encara més feble. En segon lloc, sembla que finalment l'oferiment que entréssim partits només anava per Junts i crec que aquesta invitació d'Aragonès a Junts a participar a la taula de diàleg o és un caramel enverinat o és una demostració de feblesa. Segurament és les dues coses. En tercer lloc, el que nosaltres pensem que no pot passar és que en aquesta taula només hi participin forces independentistes per la part catalana. Negar-nos a nosaltres participar a la part catalana de la taula, si és que s'obrís a partits, seria negar que nosaltres som una força catalana i catalanista, i això seria equivocar-se de principi a fi. 

"A la taula de diàleg hem d'avançar en el reconeixement de Catalunya com a nació"

Quina hauria de ser la propera mesura en la qual hem d'avançar en la taula de diàleg? Sense dubte és el reconeixement de Catalunya com a nació. Aquest ha de ser el següent pas. Què implica el reconeixement de Catalunya com a nació? Implica continuar protegint el català, també una reforma del sistema de finançament, i, per tant, un acord del finançament català singular. I, finalment, avançar en autogovern. Crec que són els passos que podem fer ara mateix. Sabeu que el nostre horitzó és que la ciutadania de Catalunya voti, però crec que ara mateix una cosa és fixar-te un horitzó i una altra és ser conscient de la correlació de forces. Per tant, aquestes tres qüestions s'haurien de portar a la taula de diàleg.

Si la taula entre governs assolís al final d'aquesta legislatura un acord sobre el finançament, seria un bon final de la taula entre governs?

Tenim quatre anys, i la reforma del sistema de finançament amb un acord singular per Catalunya és el mínim. Crec que hauríem de seguir avançant i ser ambiciosos. Per a mi, és molt important el reconeixement de Catalunya com a nació, perquè no només implica drets per Catalunya, sinó que també implica reconèixer la realitat de l'Estat, que és plurinacional. Per tant, és un reconeixement a la interna de Catalunya, però també de model d'estat. Quan parlàvem d'estar als dos costats de la taula és perquè nosaltres volem transformar Catalunya, però també volem transformar l'Estat. 

"La reforma del sistema de finançament amb un acord singular per Catalunya és el mínim que s'ha d'aconseguir a la taula entre governs"

És significatiu, però, que al programa de Sumar s'enterrés el referèndum. Si bé és cert que sortia al programa dels comuns. Quina serà la seva posició davant d'aquesta petició?

El programa de Sumar no només preveia la part catalana, sinó que estava elaborat amb 15 forces polítiques més. Igual que no recollia les reivindicacions pròpies de Compromís al País Valencià, no es recollia el referèndum a Catalunya. Per a nosaltres, hi havia un programa marc comú de Sumar, i a partir d'aquí, cada territori portava les seves reivindicacions pròpies. 

Per tant, creuen que és important que en aquests quatre anys hi hagi avenços en el referèndum?

Si hi ha una força política en aquest país que mai ha renunciat al dret a decidir o al referèndum, som nosaltres.

"El meu desig polític per al 2024 és resoldre la crisi habitacional"

Quin desig polític plantejaria per al 2024?

Hem d'anar a per totes a resoldre la crisi habitacional. Hem reivindicat des del primer moment que Barcelona, des de l'Ajuntament, ha fet més política pública d'habitatge que Catalunya i Madrid juntes. Quan no tens garantit el sostre, que és un dret bàsic i fonamental, estàs vulnerant principis democràtics, i ara mateix tenim llocs on el salari mínim està per sota del lloguer mitjà. Les polítiques públiques no poden fallar i s'han anat postposant massa. És cert que per primera vegada tenim una llei d'habitatge a escala estatal, però s'ha de desplegar en la seva totalitat, i el que no pot ser que un dret estigui marcat pels passos dels lobbies que només volen fer negoci. Hi ha d'haver un compromís amb la ciutadania que aquesta legislatura tothom tingui el dret garantit a l'habitatge.