27
de febrer
de
2024, 19:00
Els protagonistes insisteixen i insistiran que la negociació dels pressupostos de Barcelona està deslligada del pacte pels comptes de la Generalitat. És veritat que, en ocasions anteriors, el bescanvi ha estat explícit, però resulta impossible no establir un fil de connexió entre els acords polítics escenificats en els últims vuit dies. Els vuit dies que transcorren entre l'entesa de dilluns de la setmana passada entre PSC i ERC a la capital catalana -amb fotografia inclosa entre Jordi Valls i Jordi Castellana- i l'estampa de rúbrica protagonitzada per Pere Aragonès i Salvador Illa aquest dimecres a la tarda al Palau de la Generalitat. Voluntat d'aprovar els pressupostos a banda i banda de la plaça Sant Jaume, gràcies a la sintonia (tàctica) entre socialistes i republicans.
Requerit per la premsa en la compareixença matinal al Parlament, el primer secretari del PSC i cap de l'oposició apuntava que l'acord amb Aragonès s'havia desencallat durant l'última setmana. Detall gens menor per establir un vincle amb el que ha passat fins ara a l'Ajuntament de Barcelona. Fins ara, Illa havia repetit, en públic i en privat, que Jaume Collboni tenia autonomia plena per negociar amb el soci més propici. I, certament, l'alcalde ha analitzat escenaris i pres decisions amb plens poders en els últims mesos. Però l'acostament a ERC -després de flirtejar amb Junts- ha fet més senzilles les converses entre el Govern i els socialistes pels comptes catalans.
No és estrany, doncs, que dissabte Illa donés per complert el pacte pels pressupostos del 2023 i apuntés que veia madura una nova negociació amb Aragonès i el seu executiu. Desencallat el Hard Rock -s'esperen novetats en els propers mesos amb el pla director urbanístic (PDU) per desenvolupar el projecte- i vehiculada la B-40 -amb visita inclosa del ministre Óscar Puente a Abrera-, les principals condicions socialistes per validar els últims comptes queden ateses. A més a més, la comissió tècnica per analitzar la modernització de l'aeroport del Prat ja va reunir-se, per lenta que sigui la discussió que tot just s'obre. L'equació quedava completada amb el paisatge amable a Barcelona. ERC s'hi posa bé pels pressupostos de Collboni mentre analitza com resol el dilema intern d'entrar al govern de la ciutat.
La música de fons a la capital catalana ha acompanyat el pacte entre socialistes i republicans de les últimes hores, i l'aritmètica a l'Estat també hi ha ajudat. Fins ara, ERC no s'ha desmarcat del govern del PSOE i Sumar en les votacions transcendentals -decrets òmnibus i amnistia-, a diferència del que ha passat amb Junts. Pedro Sánchez, més exigit que pel torcebraç imposat per José Luis Ábalos i la desfeta gallega, no pot lesionar més confiances. El PSC tampoc ho reconeixerà, però els vots del Congrés no són gratuïts. La confiança a Madrid la cobra un Aragonès que coixeja per la debilitat parlamentària. Illa difon el pacte com un acte de responsabilitat i "política útil" davant els electors, però tothom té penyores, fins i tot el candidat a la presidència de la Generalitat més ben situat a les enquestes.
Però els pressupostos catalans estan assegurats? Ara mateix, no. El president de la Generalitat pot exhibir com a soci el principal grup de l'oposició, però li falten vots per aprovar els comptes. En concret, els dels comuns, que ja han fet una advertència: si no se'ls assegura que el PDU del Hard Rock queda al calaix -exigència difícil de conjugar amb el pacte del Govern amb el PSC-, prendran el camí de l'esmena a la totalitat. Ho saben Aragonès i també Laura Vilagrà. "S'han refiat. No ens mourem", repeteixen veus d'En Comú Podem per certificar la seva determinació. Des del principi, la línia vermella dels comuns al Hard Rock ha estat més una estratègia per diferenciar-se dels socialistes que per collar el Govern. A les eleccions catalanes del 2025, els comuns també s'hi juguen el pa. Si Illa va disparat a les urnes, el seu sostre electoral no s'elevarà. Jéssica Albiach comanda un grup de vuit diputats, ni més ni menys.
I no sembla que, des de l'òptica dels comuns, Barcelona pugui ser moneda de canvi per encarrilar els pressupostos al Parlament. Ada Colau va dir que es quedava a l'Ajuntament per aconseguir un govern progressista -preferiblement de tres forces-, però a Barcelona en Comú perceben, dia rere dia, que Collboni no té interès a incorporar-los a l'executiu municipal. Pot transmetre el PSC que té un model de ciutat diferenciat del de Colau si l'exalcaldessa i el seu partit són socis de govern? Com li passa a Collboni, al grup municipal d'ERC -i a la federació de Barcelona- ja li aniria bé la fórmula del bipartit, sempre que la militància avali la decisió. Al partit, però, no hi ha unanimitat sobre la idoneïtat de governar la capital amb els socialistes. I al Govern, tampoc. Però és obvi que Elisenda Alamany ha fet passos informant la cúpula republicana. El debat intern ja està instal·lat des de fa setmanes.
La variable Barcelona influeix de manera implícita en la resolució final del trencaclosques dels pressupostos catalans. L'apropament de conveniència PSC-ERC no serà executable sense el concurs dels comuns, apartats de la partida a la capital i decisius al Parlament. Facin joc, tot depèn del Hard Rock... que no apareix citat en l'acord dels nous comptes.
Requerit per la premsa en la compareixença matinal al Parlament, el primer secretari del PSC i cap de l'oposició apuntava que l'acord amb Aragonès s'havia desencallat durant l'última setmana. Detall gens menor per establir un vincle amb el que ha passat fins ara a l'Ajuntament de Barcelona. Fins ara, Illa havia repetit, en públic i en privat, que Jaume Collboni tenia autonomia plena per negociar amb el soci més propici. I, certament, l'alcalde ha analitzat escenaris i pres decisions amb plens poders en els últims mesos. Però l'acostament a ERC -després de flirtejar amb Junts- ha fet més senzilles les converses entre el Govern i els socialistes pels comptes catalans.
No és estrany, doncs, que dissabte Illa donés per complert el pacte pels pressupostos del 2023 i apuntés que veia madura una nova negociació amb Aragonès i el seu executiu. Desencallat el Hard Rock -s'esperen novetats en els propers mesos amb el pla director urbanístic (PDU) per desenvolupar el projecte- i vehiculada la B-40 -amb visita inclosa del ministre Óscar Puente a Abrera-, les principals condicions socialistes per validar els últims comptes queden ateses. A més a més, la comissió tècnica per analitzar la modernització de l'aeroport del Prat ja va reunir-se, per lenta que sigui la discussió que tot just s'obre. L'equació quedava completada amb el paisatge amable a Barcelona. ERC s'hi posa bé pels pressupostos de Collboni mentre analitza com resol el dilema intern d'entrar al govern de la ciutat.
La música de fons a la capital catalana ha acompanyat el pacte entre socialistes i republicans de les últimes hores, i l'aritmètica a l'Estat també hi ha ajudat. Fins ara, ERC no s'ha desmarcat del govern del PSOE i Sumar en les votacions transcendentals -decrets òmnibus i amnistia-, a diferència del que ha passat amb Junts. Pedro Sánchez, més exigit que pel torcebraç imposat per José Luis Ábalos i la desfeta gallega, no pot lesionar més confiances. El PSC tampoc ho reconeixerà, però els vots del Congrés no són gratuïts. La confiança a Madrid la cobra un Aragonès que coixeja per la debilitat parlamentària. Illa difon el pacte com un acte de responsabilitat i "política útil" davant els electors, però tothom té penyores, fins i tot el candidat a la presidència de la Generalitat més ben situat a les enquestes.
Però els pressupostos catalans estan assegurats? Ara mateix, no. El president de la Generalitat pot exhibir com a soci el principal grup de l'oposició, però li falten vots per aprovar els comptes. En concret, els dels comuns, que ja han fet una advertència: si no se'ls assegura que el PDU del Hard Rock queda al calaix -exigència difícil de conjugar amb el pacte del Govern amb el PSC-, prendran el camí de l'esmena a la totalitat. Ho saben Aragonès i també Laura Vilagrà. "S'han refiat. No ens mourem", repeteixen veus d'En Comú Podem per certificar la seva determinació. Des del principi, la línia vermella dels comuns al Hard Rock ha estat més una estratègia per diferenciar-se dels socialistes que per collar el Govern. A les eleccions catalanes del 2025, els comuns també s'hi juguen el pa. Si Illa va disparat a les urnes, el seu sostre electoral no s'elevarà. Jéssica Albiach comanda un grup de vuit diputats, ni més ni menys.
I no sembla que, des de l'òptica dels comuns, Barcelona pugui ser moneda de canvi per encarrilar els pressupostos al Parlament. Ada Colau va dir que es quedava a l'Ajuntament per aconseguir un govern progressista -preferiblement de tres forces-, però a Barcelona en Comú perceben, dia rere dia, que Collboni no té interès a incorporar-los a l'executiu municipal. Pot transmetre el PSC que té un model de ciutat diferenciat del de Colau si l'exalcaldessa i el seu partit són socis de govern? Com li passa a Collboni, al grup municipal d'ERC -i a la federació de Barcelona- ja li aniria bé la fórmula del bipartit, sempre que la militància avali la decisió. Al partit, però, no hi ha unanimitat sobre la idoneïtat de governar la capital amb els socialistes. I al Govern, tampoc. Però és obvi que Elisenda Alamany ha fet passos informant la cúpula republicana. El debat intern ja està instal·lat des de fa setmanes.
La variable Barcelona influeix de manera implícita en la resolució final del trencaclosques dels pressupostos catalans. L'apropament de conveniència PSC-ERC no serà executable sense el concurs dels comuns, apartats de la partida a la capital i decisius al Parlament. Facin joc, tot depèn del Hard Rock... que no apareix citat en l'acord dels nous comptes.