"Sense periodisme no hi ha democràcia", aquest és el lema del manifest que han signat més de dos-cents professionals de la informació, juntament amb desenes de mitjans de comunicació, col·lectius i entitats dels Països Catalans. La iniciativa, liderada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, la Unió de Periodistes Valencians, l'Associació Catalana de Premsa Comarcal i el Col·lectiu Ciutadella, reivindica el paper essencial de la professió davant l'augment de les campanyes de descrèdit promogudes per sectors de l'extrema dreta.
Els impulsors del manifest alerten que aquests discursos augmenten la pressió contra els mitjans i els professionals de la informació i, per tant, reclamen una defensa activa de la llibertat de premsa com a element indispensable per al funcionament democràtic.
El text també admet l'autocrítica i reconeix que el periodisme no està exempt d'errors. Reconeixen, d'entre altres, la necessitat de reforçar la independència, la transparència i l'exigència professional. Tot i això, remarquen que aquestes mancances no poden servir per justificar les campanyes de descrèdit contra el sector, que afecten també personalment els i les periodistes.
Atacs contra el periodisme i el català
El manifest destaca una pràctica recurrent dins l'estratègia comunicativa de l'extrema dreta: els atacs contra el periodisme i els seus professionals. Segons els signants, les xarxes socials, determinats canals digitals i alguns actors polítics contribueixen a difondre missatges que busquen erosionar la credibilitat dels mitjans i assenyalar periodistes de manera pública.
Acusacions de censura, de dependència d'interessos polítics o econòmics o de presumpta ocultació d'informacions són algunes de les bases sobre les quals es difonen aquestes narratives, amb l'objectiu afeblir la confiança ciutadana en els mitjans de comunicació i qüestionar la seva funció social. Per aquest motiu, reclamen mesures concretes per protegir els i les professionals de la comunicació davant l'assetjament digital i insten les institucions i les plataformes tecnològiques a assumir responsabilitats davant la difusió de missatges d'odi contra periodistes.
El document també respon a les crítiques dirigides contra les polítiques públiques de suport als mitjans en català i remarquen que són ajudes per compensar la situació de desavantatge d'una llengua minoritzada en un mercat dominat pels continguts en castellà. El manifest conclou amb una crida a mantenir-se ferms davant les amenaces, a construir una resposta col·lectiva contra els atacs a la llibertat de premsa, així com a reforçar el compromís del periodisme amb la veracitat i el servei públic.
Suport de mitjans i entitats
La iniciativa ha aconseguit reunir diversos actors del sector comunicatiu. Entre els signants hi figuren la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio), Catorze, Públic, Sàpiens, VilaWeb, La Directa, El Temps, Crític, i diversos consells professionals de mitjans públics. El manifest també compta amb el suport d'entitats de la societat civil, entre les quals Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, l'Obra Cultural Balear o Irídia.
Entre les persones que han donat suport al manifest hi ha noms com Mònica Terribas, Júlia López, Xavier Grasset, Txell Feixas, Manel Alias, Laura Rosel, Vicent Partal, Roger Escapa, Núria Cadenes, Agnès Marquès o Empar Marco, així com els exdegans del Col·legi de Periodistes Salvador Alsius i Josep Maria Martí. El document continua obert a noves adhesions.
