03
d'agost
de
2020, 18:10
Actualitzat:
04
d'agost,
11:48h
Ni deixar la Zarzuela ni assumir responsabilitats penals. Joan Carles I ha optat per marxar d'Espanya. Apartar-se posant terra de per mig i intentar així deixar de crear problemes al seu fill i que disminueixi la pressió sobre ell.
La Zarzuela ha fet públic el comunicat d'exili del rei emèrit. "Ara, dut pel convenciment de fer un el millor servei als espanyols, a les seves institucions i a tu com a rei, et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me, en aquests moments, fora d'Espanya", afirma en la carta que ha enviat al seu fill.
La possibilitat d'una notícia d'aquest tipus era molt més que un rumor des de feia dies, a mesura que les informacions dels comptes opacs de Joan Carles s'han anat estenent. La decisió del rei respon a l'estratègia fixada de manera conjunta per la Casa Reial i la Moncloa per aïllar la figura de l'emèrit i els seus negocis de la resta de la família i, sobretot, de la institució monàrquica. De fet, la vicepresidenta Carmen Calvo hauria negociat la seva sortida fa unes setmanes. I ho hauria fet d’esquenes als seus socis de Podem, que no han amagat el malestar per una fugida “indigna”.
Joan Carles I afirma que pren aquesta decisió "davant la repercussió pública que estan generant certs aconteixements passats sobre la meva vida privada", en relació als comptes opacs i a les seves relacions extramatrimonials. La decisió, explica el vell rei, té a veure amb la seva "absoluta disponibilitat per contribuir a l'exercici de les funcions del rei Felip VI desde la tranquil·litat i la calma que demana".
Després de quaranta anys com a rei i sis com a rei emèrit afirma que pren la decisió "amb profund sentiment i profunda serenor" i també amb "lleialtat" al rei i "estima i afecte" com a pare. Felip VI ha afegit al comunicat de la Zarzuela amb la carta de Joan Carles I un agraïment i el seu "sentit respecte". Ha destacat la "importància històrica" del regnat del seu pare i l'adhesió als "principis i valors" de la democràcia espanyola.
I ara, què? Fa temps que Joan Carles I freqüenta el Carib, i més concretament la ciutat de la Romana, a la República Dominicana, i les seves urbanitzacions. Aquest podria ser el destí del rei emèrit per acabar els seus dies acompanyat d'amics com els germans Fanjul, uns magnats cubans, mentre, en paral·lel, la justícia espanyola i la suïssa investiguen l'origen de la seva fortuna. La decisió no afecta la seva esposa, la reina Sofia, amb qui té una relació pràcticament inexistent malgrat que segueixen formalment casats i a qui ni se cita a la carta. Ella seguirà vivint al palau de la Zarzuela.
Ja és fora... però diu que col·laborarà
De moment el seu advocat, Javier Sánchez-Junco, ha explicat en un comunicat que Joan Carles I ja és fora d'Espanya (no ha dit on) i que, malgrat tot, està en disposició de col·laborar amb la fiscalia "per a qualsevol tràmit o actuació". No ha especificat quina serà la seva actitud amb la justícia suïssa, que també investiga els seus comptes opacs.
Les declaracions del president espanyol, Pedro Sánchez, durant la visita del primer ministre italià, Giuseppe Conte, a Madrid i en unes declaracions a eldiario.es i infolibre, en què va considerar "pertorbadores" les informacions que es coneixien sobre les activitats lucratives de Joan Carles van ser el senyal definitiu que des de les més altres instàncies de l'Estat s'havia decidit "sacrificar" la que fins aleshores era la peça més intocable del règim espanyol i que calia, en aquest sentit, un moviment important.
El seguit de notícies que han anat apareixent sobre els comptes opacs de Joan Carles s'han convertit en una allau de contenció impossible, des que el març passat transcendís que la fiscalia suïssa investigava una part de la fortuna de Joan Carles amagada al país. Les autoritats helvètiques havien posat el focus en un dipòsit de 100 milions de dòlars que l'emèrit havia ingressat al banc Mirabaud i que se sospitava que podien ser d'origen saudita.
La darrera informació apareguda fa referència a una transferència de 3,5 milions d'euros des d'un compte de Joan Carles a un altre en el paradís fiscal de les illes Bahames. Una quantitat sobre la qual el fiscal va preguntar a Corinna Larsen, però sense tenir resposta. El compte a les Bahames estaria a nom de l'advocat Dante Canonica, investigat també per la fiscalia.
El perill de tot aquest cúmul d'informacions, vist des de l'Estat, és que acabi sent tota la família reial la que acabi socarrimada per l'escàndol. El rei emèrit, considerat l'arquitecte de l'actual règim espanyol, ha acabat sent un fusible, potser el darrer, per preservar l'estabilitat de la Corona.
En els inicis de la transició, el president Adolfo Suárez va assegurar en una entrevista que l'objectiu del seu govern era "assegurar el regnat del nét del príncep Felip, perquè el regnat del nét del rei Joan Carles està assegurat per mèrits propis". Les coses, però, no han anat així i el cert és que a la Zarzuela -i a la Moncloa- han arribat a la conclusió que si no aïllaven aviat el monarca emèrit, fins i tot el regnat del fill podria veure's qüestionat.
Els Borbons, despietats
La decisió del vell rei i la fredor del seu fill transmet un missatge de duresa. En una clau més personal i interna dels Borbons, suposa una mostra més del caràcter despietat de la dinastia, ben farcida d'episodis de lluites fratricidis i enfrontaments entre pares i fills.
Joan Carles viu ara un moment molt dur, al veure's rebutjat pel seu propi fill, que li hauria exigit aquest "sacrifici". En certa manera, reviu un episodi tràgic de la història familiar, quan ell mateix va haver de trencar amb el seu pare, Joan de Borbó, titular de la dinastia, en acceptar ser el successor de Franco.
La Zarzuela ha fet públic el comunicat d'exili del rei emèrit. "Ara, dut pel convenciment de fer un el millor servei als espanyols, a les seves institucions i a tu com a rei, et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me, en aquests moments, fora d'Espanya", afirma en la carta que ha enviat al seu fill.
La possibilitat d'una notícia d'aquest tipus era molt més que un rumor des de feia dies, a mesura que les informacions dels comptes opacs de Joan Carles s'han anat estenent. La decisió del rei respon a l'estratègia fixada de manera conjunta per la Casa Reial i la Moncloa per aïllar la figura de l'emèrit i els seus negocis de la resta de la família i, sobretot, de la institució monàrquica. De fet, la vicepresidenta Carmen Calvo hauria negociat la seva sortida fa unes setmanes. I ho hauria fet d’esquenes als seus socis de Podem, que no han amagat el malestar per una fugida “indigna”.
Joan Carles I afirma que pren aquesta decisió "davant la repercussió pública que estan generant certs aconteixements passats sobre la meva vida privada", en relació als comptes opacs i a les seves relacions extramatrimonials. La decisió, explica el vell rei, té a veure amb la seva "absoluta disponibilitat per contribuir a l'exercici de les funcions del rei Felip VI desde la tranquil·litat i la calma que demana".
Després de quaranta anys com a rei i sis com a rei emèrit afirma que pren la decisió "amb profund sentiment i profunda serenor" i també amb "lleialtat" al rei i "estima i afecte" com a pare. Felip VI ha afegit al comunicat de la Zarzuela amb la carta de Joan Carles I un agraïment i el seu "sentit respecte". Ha destacat la "importància històrica" del regnat del seu pare i l'adhesió als "principis i valors" de la democràcia espanyola.
I ara, què? Fa temps que Joan Carles I freqüenta el Carib, i més concretament la ciutat de la Romana, a la República Dominicana, i les seves urbanitzacions. Aquest podria ser el destí del rei emèrit per acabar els seus dies acompanyat d'amics com els germans Fanjul, uns magnats cubans, mentre, en paral·lel, la justícia espanyola i la suïssa investiguen l'origen de la seva fortuna. La decisió no afecta la seva esposa, la reina Sofia, amb qui té una relació pràcticament inexistent malgrat que segueixen formalment casats i a qui ni se cita a la carta. Ella seguirà vivint al palau de la Zarzuela.
Ja és fora... però diu que col·laborarà
De moment el seu advocat, Javier Sánchez-Junco, ha explicat en un comunicat que Joan Carles I ja és fora d'Espanya (no ha dit on) i que, malgrat tot, està en disposició de col·laborar amb la fiscalia "per a qualsevol tràmit o actuació". No ha especificat quina serà la seva actitud amb la justícia suïssa, que també investiga els seus comptes opacs.
Joan Carles I marxa d'Espanya by edicio naciodigital on Scribd
Les declaracions del president espanyol, Pedro Sánchez, durant la visita del primer ministre italià, Giuseppe Conte, a Madrid i en unes declaracions a eldiario.es i infolibre, en què va considerar "pertorbadores" les informacions que es coneixien sobre les activitats lucratives de Joan Carles van ser el senyal definitiu que des de les més altres instàncies de l'Estat s'havia decidit "sacrificar" la que fins aleshores era la peça més intocable del règim espanyol i que calia, en aquest sentit, un moviment important.
El seguit de notícies que han anat apareixent sobre els comptes opacs de Joan Carles s'han convertit en una allau de contenció impossible, des que el març passat transcendís que la fiscalia suïssa investigava una part de la fortuna de Joan Carles amagada al país. Les autoritats helvètiques havien posat el focus en un dipòsit de 100 milions de dòlars que l'emèrit havia ingressat al banc Mirabaud i que se sospitava que podien ser d'origen saudita.
La darrera informació apareguda fa referència a una transferència de 3,5 milions d'euros des d'un compte de Joan Carles a un altre en el paradís fiscal de les illes Bahames. Una quantitat sobre la qual el fiscal va preguntar a Corinna Larsen, però sense tenir resposta. El compte a les Bahames estaria a nom de l'advocat Dante Canonica, investigat també per la fiscalia.
El perill de tot aquest cúmul d'informacions, vist des de l'Estat, és que acabi sent tota la família reial la que acabi socarrimada per l'escàndol. El rei emèrit, considerat l'arquitecte de l'actual règim espanyol, ha acabat sent un fusible, potser el darrer, per preservar l'estabilitat de la Corona.
En els inicis de la transició, el president Adolfo Suárez va assegurar en una entrevista que l'objectiu del seu govern era "assegurar el regnat del nét del príncep Felip, perquè el regnat del nét del rei Joan Carles està assegurat per mèrits propis". Les coses, però, no han anat així i el cert és que a la Zarzuela -i a la Moncloa- han arribat a la conclusió que si no aïllaven aviat el monarca emèrit, fins i tot el regnat del fill podria veure's qüestionat.
Els Borbons, despietats
La decisió del vell rei i la fredor del seu fill transmet un missatge de duresa. En una clau més personal i interna dels Borbons, suposa una mostra més del caràcter despietat de la dinastia, ben farcida d'episodis de lluites fratricidis i enfrontaments entre pares i fills.
Joan Carles viu ara un moment molt dur, al veure's rebutjat pel seu propi fill, que li hauria exigit aquest "sacrifici". En certa manera, reviu un episodi tràgic de la història familiar, quan ell mateix va haver de trencar amb el seu pare, Joan de Borbó, titular de la dinastia, en acceptar ser el successor de Franco.