Joan Talarn i Gilabert (Bellvís, 1968) president de la Diputació de Lleida, és un polític que ha intentat despolititzar la institució per allunyar-la de les praxis d’altres presidents, acusats de fer del partidisme una manera de gestionar l’organisme. En aquesta entrevista amb Nació, el líder republicà fa un resum del seu mandat i considera que els alcaldes lleidatans han estat tractats de la mateixa manera més enllà dels colors polítics.

Talarn posa també l’accent en la modernització de l’administració de la institució, la reacció contra la pandèmia i la tasca de promoció econòmica del territori. Valora també la bona entesa amb els socis de govern de Junts i rebat les crítiques a ERC. En aquest sentit, insta a superar el relat de l’1-O per reflexionar sobre els nous embats democràtics contra l’Estat espanyol.

- En què ha canviat la Diputació de Lleida en aquests quatre anys?

- Fonamentalment, en el sistema de donar suport als ajuntaments i en les relacions amb les alcaldies. Hem implantat un model d’ajuts basat en plans, i això creiem que millora les praxis del passat, quan els batlles havien de demanar cita amb el president o els seus col·laboradors per aconseguir inversions. En aquest sentit, destaco els plans de salut i de cooperació, que no han estat fàcils d’implementar per les exigències d’administració. Estem fent un salt en aquest aspecte perquè la gestió és diferent. Hem incorporat nous tècnics i hem canviat les dinàmiques de la feina perquè la nova llei de contractació ens posa les coses més complicades. D’altra banda, el nostre govern ha donat molta més autonomia als municipis; no els hi diem què han de fer.

- És més complexa ara la gestió que fa uns anys?

- Molt més. Li dic com a alcalde i com a president. Ens ho han posat més difícil, i per aquesta raó hem hagut de treballar amb més imaginació per evitar col·lapses. Estic a favor que hi hagi controls de contractació, però cal que s’aparionin amb l'agilitat. A la Diputació de Lleida hem posat en marxa, per exemple, un sistema de bestretes que permet als ajuntaments no haver de fer front al pagament de les obres en un primer moment.

- Falten tècnics a la Diputació de Lleida?

- Sí. Hem anat fent convocatòries a través de borses de treball i també convocatòries internes per tal que els treballadors de la casa assumeixin noves responsabilitats. No negaré que les noves praxis d’administració han tensionat la plantilla, però crec que estem anant pel bon camí. La mitjana d’edat dels funcionaris i tècnics s’ha reduït en aquest mandat.

[blockquote]Abans, molts municipis no eren considerats per aquesta institució, i ara això no passa perquè atenem tots els alcaldes per igual independentment del color polític[/blockquote]
- Hi havia desordre abans a la institució?

- Desordre no, però sí poca modernització. Recordo que el primer dia que vaig arribar al despatx em vaig trobar una muntanya de carpetes amb papers per signar. Ara és estrany el dia que faig una signatura. Tot es fa electrònicament. Tot i això, encara hem de fer més feina en l'actualització de l'organisme.

- Les queixes dels alcaldes són ara les mateixes que fa quatre anys?

- Hi ha de tot, però una no me la poden fer, que és que la Diputació de Lleida no els ha escoltat i no els hi ha donat ajuda. Abans, molts municipis no eren considerats per aquesta institució, i ara això no passa perquè atenem tots els alcaldes per igual independentment del color polític. Puc entendre que hi hagi batlles que es queixin per què no els ajudem prou a nivell tècnic, i també treballem en aquest aspecte per millorar, però no em poden dir que fem diferències per qüestions polítiques.

- De quina mesura presa en el darrer mandat se’n sent més orgullós?
 
- De moltes, però en diria una especial; ens hem posat al capdavant del desenvolupament econòmic de la demarcació de Lleida i hem liderat un nou discurs per impulsar el nostre territori. M’agrada comparar-ho a la campanya "Ara Lleida" de fa 30 anys, que va ser un èxit i que va canviar moltes coses. Hem aconseguit posar-nos d’acord totes les institucions, i ja era hora que ho féssim.

[blockquote]Ens hem posat al capdavant del desenvolupament econòmic de la demarcació de Lleida i hem liderat un nou discurs per impulsar el nostre territori. M’agrada comparar-ho a la campanya "Ara Lleida" de fa 30 anys[/blockquote]
- Un dels lemes per promocionar el turisme a les terres de Lleida és "Neu al Pirineu, aigua la plana i cel a la Noguera". Dos dels tres reclams estan fortament amenaçats ara.

- És molt complicat afrontar això i hem de ser conscients que tenim feina en aquest aspecte. Millorar la gestió de l’aigua és fonamental i ens hi hem de dedicar de veritat com, per exemple, també en la modernització del Canal d’Urgell. També cal que ens esforcem en la gestió de l’aigua dels pantans, perquè no sé si sempre ho hem fet bé.

- En quin sentit?

- És casual que fa uns mesos s’utilitzés molta aigua per fer energia, que anava molt cara, i ara ens en falti? Potser sí que ho és, i no tinc dades per afirmar el contrari, però em fa pensar. Caldrà estudiar-ho al detall per millorar la gestió, tan a la plana amb l'aigua com amb la neu al Pirineu.

- La plataforma contrària als Jocs Olímpics d’Hivern deia que la neu té els dies comptats al Pirineu lleidatà i que no es pot continuar en la línia del monocultiu del turisme. Què n'opina?

- Els monocultius no son mai bons, però el turisme és una oportunitat que tenim al nostre Pirineu que no podem bandejar. El que sí hem de fer és fer-lo més sostenible i, en paral·lel, buscar alternatives econòmiques. Crec, però, que va ser una mala notícia la caiguda de la candidatura olímpica.

- En aquesta legislatura s’ha parlat molt de despoblament. La situació és ara pitjor que fa quatre anys?

- Jo crec que no. Una de les coses positives de la pandèmia ha estat que en alguns indrets s’ha frenat el despoblament i fins i tot s’ha pogut començar a revertir. Estem a temps de frenar-lo en molts petits municipis, però per això fan falta tres coses; bones comunicacions, connexions dignes per telèfons i internet i serveis pel dia a dia i d’oci. Això que sembla tan complicat d’abordar no ho és tant si ens hi posem totes les administracions. D'altra banda, és necessari també que cada municipi faci la reflexió de què pot aportar a la ciutadania per atreure-la. Una cosa que sí és més complexa és el nou estatut del món rural.

[blockquote]Estem a temps de frenar el despoblament en molts petits municipis, però per això fan falta tres coses; bones comunicacions, connexions dignes per telèfons i internet i serveis pel dia a dia i d’oci. Es pot aconseguir amb unitat de totes les administracions[/blockquote]
- Per què?

- Perquè depèn del legislador. Però més enllà d’aquesta consideració, és obvi que no podem tractar igual una ciutat com l’Hospitalet que un poble de 300 habitants. En aquest aspecte sí que estic veient que l’actual govern de Catalunya té sensibilitat per aquesta qüestió. La discriminació positiva cap a la ruralia és necessària i l’apliquem a la Diputació de Lleida amb majors subvencions en termes percentuals. El nostre objectiu és poder salvar tots els pobles, perquè la despoblació no és només un drama demogràfic, sinó també cultural.

- Vostè va fixar el 2023 com l’any límit per què totes les capitals de comarca de la demarcació de Lleida tinguessin fibra òptica. S’ha aconseguit?

- Sí. En les capitals sí però encara ens falta temps per a alguns municipis. Ens hem trobat amb complexitats que no esperàvem, perquè la fibra es fa passar per les carreteres, i en algunes viles i llogarets aquestes vies son estretes i amb poc marge per a la instal·lació. Continuem treballant en aquest aspecte i, també, en alternatives per oferir bones connexions a aquells pobles on sigui inviable fer arribar la fibra.

- Aquest mandat ha estat molt complicat per culpa de la pandèmia. N’han sortit millors les institucions?

- Vam ser capaços de reaccionar davant d’una realitat molt dura i plena d’incerteses. Els alcaldes es van posar al capdavant des del primer moment i molts d’ells van liderar la societat en moments plens d’interrogants. Vam haver de fer el cor fort a vegades i tranquil·litzar la gent. S'ha de reconèixer tota aquella tasca.

- Té la sensació que el virus li ha robat dos anys de legislatura?

- No. El polític ha d’assumir i gestionar tot allò que passa a la societat, i així ho vaig fer. És cert, però, que la pandèmia va endarrerir decisions com la modernització de la institució.

- Alguns sectors de l’independentisme acusen ERC d’haver abandonat la lluita per la independència de Catalunya. Què respon vostè?

- Els que diuen això son els que no assumeixen que ERC continua treballant per a la independència havent deixat enrere l’1-O. Vam ser nosaltres els qui vam posar la qüestió de la independència al damunt de a taula i ara som els únics que hem reflexionat després del 2017. El referèndum va ser una gran victòria però no va tenir les conseqüències que desitjàvem, i no ens podem quedar ancorats al passat repetint en bucle el relat del primer d’octubre. Aquella fita, com la de 1714, ens ha de servir per prosperar i preparar nous embats sense el discurs melancòlic que fan alguns.

- Diuen que vostès s’han plegat al govern espanyol.

- Hi ha partits que provoquen polèmiques perquè internament tenen molta divisió. La unitat independentista no depèn d’ERC, que és un partit sòlid.

[blockquote]No ens podem quedar ancorats al passat repetint en bucle el relat de l'1-O. Aquella fita, com la de 1714, ens ha de servir per prosperar i preparar nous embats sense el discurs melancòlic que fan alguns[/blockquote]

- Com ha estat la relació amb els socis de govern de Junts?

- Hem aconseguit una bon clima de treball que ens ha permès avançar en moltes coses. Personalment m’hi he sentit còmode i crec que ells també amb mi.

- Reeditaria el pacte?

- Caldrà veure què diuen les urnes i com es configuren les majories després de les eleccions, però mentre es tingui clar que la Diputació de Lleida és una eina per ajudar els ajuntaments, tot serà més fàcil.

- Hi ha qui no ha tingut aquesta idea?

- Hi ha hagut partits que han vingut aquí a fer política.

- Quins?

- El PSC i els comuns, per exemple. També Ciutadans. He tingut la sensació que utilitzaven la Diputació per tractar qüestions de la Paeria de Lleida. Està molt bé que es parli de la capital, però també cal mirar el territori, i no ho han fet.

- Té ganes de continuar com a president de la Diputació?

- Tinc ganes de continuar treballant per al país. A ERC en diem governança republicana, i m’ho crec realment. Hem aconseguit una centralitat política i el nostre projecte no és només el d’una diputació o d’un consell comarcal. La visió ha de ser global i jo seré allà on m’hi vulgui el partit i la ciutadania.