Joaquim Forn també s'ha sumat a la via iniciada per Jordi Turull i Josep Rull per sortir de la presó. En el recurs que el conseller d'Interior ha presentat a l'Audiència Nacional espanyola al·lega que va assumir la nova situació derivada de l'aplicació de l'article 155 per part de l'executiu de Mariano Rajoy.

El recurs de la defensa assenyala que Forn va "assumir la nova situació jurídica i va cessar en l'exercici de la seva funció pública, sense escarafalls ni crides a la desobediència". A més, nega el risc de reiteració delictiva apuntant que "el marc d'unes eleccions i el desenvolupament polític futur apunten més a aviat a solucions de compromís i entesa".

Els recursos de Turull i Rull

Jordi Turull i Josep Rull van reclamar a l'Audiència Nacional espanyola ser alliberats perquè es presenten a les eleccions catalanes del proper 21 de desembre i, per tant, no hi ha risc de fugida, com sosté la jutge Carmen Lamela, que els investiga per rebel·lió, sedició i malversació. A més, el seu advocat, Jordi Pina, subratlla que l'empresonament sense fiança dels dos consellers lesiona el seu dret a la participació política en el recurs d'apel·lació presentat aquest dilluns i al qual NacióDigital va tenir accés.

La defensa de Turull i Rull també destaca que "no hi ha voluntat, ni risc de reiteració delictiva", un altre dels motius de l'empresonament. Per contra, el lletrat dels consellers insisteix que tenen "el compromís de mantenir les legítimes aspiracions polítiques" en l'àmbit de la "confrontació democràtica electoral, amb ple respecte al pluralisme polític que ha de regir la convocatòria electoral".

Com ha avançat l'agència EFE, l'advocat dels dos dirigents fa constar que "després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució" cap dels dos "ha optat per oferir ni promoure resistència al nou escenari, anunciant pel contrari el seu propòsit de concórrer a les urnes", malgrat el seu desacord amb la intervenció estatal en l'autogovern. L'argument ja va ser utilitzat en un primer recurs de reforma contra la decisió de Lamela d'empresonar mig Govern.

Inexistència de delictes

Bona part del recurs d'apel·lació també està dedicat a rebutjar l'existència de la violència necessària per acusar Rull i Turull dels delictes de rebel·lió i sedició. En aquest sentit, la defensa indica que una declaració d'independència no és delictiva si no es duu a terme amb un "aixecament violent i públic" mentre que la resolució del Parlament va ser aprovada "de forma absolutament pacífica en el si d'una sessió parlamentària".

L'advocat dels dos consellers tampoc considera aplicable el delicte de malversació perquè la interventora general de la Generalitat de Catalunya va certificar que de la partida pressupostària de més de sis milions d'euros destinada al referèndum i anul·lada pel Tribunal Constitucional només es van gastar prop de 20.000 euros "en cap cas destinats" a finançar l'1-O.

Violació del dret de defensa

El lletrat de Rull i Turull també al·lega que l'Audiència Nacional ha violat el dret a defensa dels consellers. L'advocat apunta que els membres del Govern van ser citats "la vigília d'un dia festiu per a les 9 del matí del dia següent", cosa que no va deixar temps per preparar la defensa davant d'una "extensa querella" i actuacions judicials "preexistents" que "ni coneixien ni podien conèixer". A més a més, la defensa recorda que la jutge Lamela va descartar ajornar la citació dels consellers, cosa que sí que va fer el Tribunal Suprem en el cas dels membres sobiranistes de la mesa davant la petició dels advocats.