Barcelona i Catalunya sencera estan descobrint, amb quatre anys de retard, un Jordi Hereu inèdit, increïble. Des de fa tres mesos, l'alcalde de Barcelona s'ha rebel·lat contra l'aparell, ha mobilitzat els militants socialistes de la ciutat i ha derrotat una oponent amb bona imatge pública i apadrinada des de dalt.
Però és que Hereu, en les últimes tres setmanes, ha plantat cara, pit endavant, a tot un Govern de la Generalitat. Els ha dit "consellerets" amb sarcasme i els ha ofert quatre duros, per a públic escarni i per si de cas volen fer política, en comptes d'arrossegar-se com comptables en fallida, els diu l'alcalde.
Costava d'imaginar tanta agressivitat en un personatge que porta més de vint anys en política i que havia anat escalant, pas a pas i amb paciència, tots els graons de l'escalafó socialista a Barcelona, fins que el van ungir successor de Joan Clos a l'alcaldia del Cap i Casal.
Així que, res, benvinguda aquesta exhibició de caràcter i lideratge. Diuen que mai no és tard. O potser sí?
ARA A PORTADA
Publicat el 28 de març de 2011 a les 23:50
Et pot interessar
-
Política
El finançament i les seves metàfores
-
Política
Salvador Illa, a l'hospital per una possible afectació muscular
-
Política
Bob Pop inicia campanya contra Pisarello: «Surto a guanyar»
-
Política
Antoni Castellà, la navalla suïssa de Carles Puigdemont
-
Política
La Generalitat incorpora 5.500 pisos al parc públic de lloguer en cinc anys
-
Política
Julio Iglesias, el declivi d'un mite conservador en la batalla cultural