Barcelona i Catalunya sencera estan descobrint, amb quatre anys de retard, un Jordi Hereu inèdit, increïble. Des de fa tres mesos, l'alcalde de Barcelona s'ha rebel·lat contra l'aparell, ha mobilitzat els militants socialistes de la ciutat i ha derrotat una oponent amb bona imatge pública i apadrinada des de dalt.
Però és que Hereu, en les últimes tres setmanes, ha plantat cara, pit endavant, a tot un Govern de la Generalitat. Els ha dit "consellerets" amb sarcasme i els ha ofert quatre duros, per a públic escarni i per si de cas volen fer política, en comptes d'arrossegar-se com comptables en fallida, els diu l'alcalde.
Costava d'imaginar tanta agressivitat en un personatge que porta més de vint anys en política i que havia anat escalant, pas a pas i amb paciència, tots els graons de l'escalafó socialista a Barcelona, fins que el van ungir successor de Joan Clos a l'alcaldia del Cap i Casal.
Així que, res, benvinguda aquesta exhibició de caràcter i lideratge. Diuen que mai no és tard. O potser sí?
ARA A PORTADA
Publicat el
28 de març de 2011 a
les 23:50
Et pot interessar
-
Política
Vaga laboral i política, i tant!
-
Política
«Una batalla existencial»: Francesc-Marc Álvaro dissecciona el Minotaure de l'Estat a les portes del 29-N
-
Política
ERC retalla distàncies amb el PSC i el PP resisteix el creixement de Vox, segons l'«ABC»
-
Política
Feijóo demana per escrit la mà d'Abascal: 15 mesures per tenir-ho clar
-
Política
El DAFO d'ERC el 29-N: entre l'efecte Rufián i ser víctima del vot útil
-
Política
L'advocada de Koldo García renuncia a defensar-lo per «raons professionals»
