El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jordi Hereu, valorant els resultats. Foto: Bernat Vilaró/ACN

L'exalcalde de Barcelona i actual cap de l'oposició i líder del grup municipal socialista a l'ajuntament, Jordi Hereu, ha decidit finalment llançar la tovallola després de la patacada electoral del maig de l'any passat, quan va passar de 14 regidors a 11 i va motivar que el PSC perdés l'alcaldia per primer cop des de la Transició. Hereu ha comunicat avui als regidors socialistes que ben aviat renunciarà a l'acta i que també desisteix de postular-se per ser el cap de llista del PSC a les eleccions municipals del 2015, tot i que sí que optarà a presidir el partit a Barcelona en el congrés que començarà avui a la tarda. Hereu ho anunciarà avui mateix a l'inici del desè congrés de la federació dels socialistes barcelonins.

Hereu, regidor des de 1999, va accedir a l'alcaldia barcelonina prenent el relleu a Joan Clos el 8 de setembre del 2006. A les eleccions del 27 de maig de 2007 va encapçalar la llista del PSC i va aconseguir 14 regidors, que l'any passat no va saber revalidar.

Malgrat els últims resultats electorals, l'endemà de les eleccions va assegurar que no tenia cap intenció de plegar i sí de liderar l'oposició municipal. La promesa ha durat nou mesos.

De la Diagonal a Itzíar González i el cas Vilaró

Entre les principals errades del seu mandat, sobresurten amb llum pròpia el sonat fracàs de la consulta sobre la reforma de la Diagonal -amb un cost per a les arques municipals de 3,17 milions i només un 12,17% de participació, que de retruc va comportar la dimissió forçada de la seva mà dreta, Carles Martí, ara recol·locat com a senador a Madrid- i la dimissió voluntària de la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, per presumptes amenaces de mort formulades per militants del PSC.

Però, a banda d'aquests dos afers, l'equip d'Hereu també es va veure envoltat d'altres casos polèmics durant el mandat 2007-2011. El llavors tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramón García-Bragado, es va veure imputat en el cas de presumpta construcció irregular de l'hotel del Palau de la Música promogut per Fèlix Millet; Hereu va defensar una vegada i una altra el cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, per la seva actuació durant els aldarulls de la nit de la final de l'Eurocopa del 2008, i es va querellar contra VilaWeb, El Mundo i Rac1; un inspector d'aquest cos també va ser acusat d'extorsionar prostíbuls, motivant que CiU denunciés l'existència una presumpta trama de corrupció al districte de Ciutat Vella...