L'aparició de Vox en l'escenari polític està deixant al descobert figures i connexions que fins fa poc es movien en un segon terme en la societat catalana. Un d'aquests noms és Jorge Buxadé, l'advocat de l'Estat que va sortir a la llum pública perquè va ser qui va presentar el recurs per part del govern espanyol contra la primera consulta municipal d'autodeterminació, celebrada el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. Avui, Buxadé és un dels rostres de Vox a Catalunya i forma part del nucli dirigent del partit com a membre de l'executiva de Santiago Abascal.   

De 43 anys, casat, amb quatre fills, compatibilitza la seva feina com a advocat de l'Estat  amb la de soci del despatx Albácar, Clusa, Buxadé y Asociados, alhora que és professor associat a la Universitat Abat Oliba-San Pablo CEU, institució que pertany a l'Associació Catòlica de Propagandistes. Una institució acadèmica -San Pablo-CEU- que ha esdevingut una mena d'hotel d'entitats de marca catòlica conservadora, i que acull entre el seu professorat molts exponents de la dreta confessional. 

La actuació de Buxadé com a advocat de l'Estat contra la consulta d'Arenys de Munt va fer aflorar aspectes de la seva trajectòria vinculats a l'extrema dreta, com haver estat el número 7 de Falange Española y de las JONS per Tarragona en les eleccions catalanes del 1995. Després va coquetejar amb la branca anomenada "autèntica" de Falange. Però no va ser militant de cap branca falangista. Després vindrien els estudis de dret i les oposicions a l'Advocacia de l'Estat.

Un element constant en la seva trajectòria és la seva vinculació a diverses entitats de matriu catòlica molt conservadora, com el Fòrum Català de la Família, molt actiu en totes les campanyes contràries a l'avortament. 

Ressons de Covadonga

El seu blog, que té curiosament com a lema L'antic és el nou, dona moltes dades sobre la personalitat de qui és el militant més destacat de Vox a Catalunya. L'autor es mostra a cara descoberta i no amaga pas les seves fílies i fòbies. El que més el caracteritza és la nostàlgia d'una Espanya imperial, que es traspua en nombrosos dels seus escrits.

En una nota escrita poc després dels atemptats de l'agost del 2017 a les Rambles, fa una apologia de la monarquia que segurament posaria vermella tota la Casa Reial. Dirigint-se a Felip VI, afirma: "Majestat: preferiran ser súbdits de Satanàs abans que reconèixer la supremacia de la monarquia hispana, però recordi que la seva autoritat li ve donada per la força de la Tradició i de la Història d'un poble que va resistir a Covadonga perquè tenia algú a qui seguir i una fe i una missió; un poble que va vèncer a Granada....". 

Anticomunisme i nacionalisme alemany

Les seves lectures favorites són Arxipèlag Gulag, l'obra d'Aleksandr Soljenitsin que denunciava les presons de la Unió Soviètica; El Libro de la Vida, de Santa Teresa de Jesús, i especialment Tempestes d'acer, d'Ernst Jünger, el filòsof i escriptor alemany que cantava l'heroisme i el romanticisme que ell era capaç de veure en les dues guerres mundials. Jünger (1895-1998) és un dels referents del nacionalisme alemany més reaccionari. Mai va voler ser còmplice del nazisme, però moltes de les seves obres de joventut van generar entusiasme en els dirigents nacionalsocialistes.