José Ignacio Wert, el ministre que pretenia «espanyolitzar» els alumnes catalans

La seva gestió al capdavant d'Educació ha estat marcada pels atacs constants al model escolar català i al sistema d'immersió lingüística

Publicat el 25 de juny de 2015 a les 20:31

José Ignacio Wert, visitant una escola. Foto: Ministeri espanyol d'Educació


José Ignacio Wert (1950, Madrid) ha protagonitzat un dels mandats més convulsos d'un ministre d'Educació des de la restitució de la democràcia, amb topades constants no només amb la Generalitat, sinó també amb tots els sectors educatius, amb els representants de la pràctica totalitat dels territoris -també els del PP- i fins i tot amb el Consell d'Estat. Va fer-se càrrec del ministeri d'Educació, Cultura i Esport poc després que Mariano Rajoy guanyés les eleccions amb majoria absoluta. Deixa com a llegat una llei d'educació que tota l'oposició s'ha compromès a derogar i una bateria de polèmiques, la més destacada pels atacs constants a la immersió lingüística i la seva voluntat "d'espanyolitzar els nens catalans".

Probablement, la decisió que ha generat més rebuig ha estat la reforma educativa articulada a través de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) que, segons el propi Wert, busca potenciar el sistema, plantar cara a l'alt índex d'abandonament escolar i incrementar el rendiment dels alumnes. Una norma que no sembla que hagi de tenir massa recorregut perquè els principals partits de l'oposició ja han anunciat que la derogaran quan canviïn les majories al Congrés dels Diputats.

Els punts més polèmics de la Llei a Catalunya fan referència a l'obligatorietat de la Generalitat a oferir escolarització en castellà als alumnes que ho sol·licitin. El Govern ja ha alertat que no pensa tocar el model d'escola catalana ni el d'immersió lingüística perquè és un sistema d'èxit i de cohesió social.

La resposta del ministre a aquesta negativa -expressada de forma contundent per la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a una sectorial on es va aixecar de la taula- va ser idear un sistema pel què la Generalitat ha de pagar l'escolarització privada en castellà als alumnes que no trobin oferta a la pública.

Un plantejament que primer li va comportar l'esmena del Consell d'Estat -que li retreia que no havia calculat seriosament el cost de la mesura- i que després ha topat amb una realitat: el mateix Ministeri no ha acabar acceptant cap de les sol·licituds dels pares que pretenien escolaritzar els fills a centres privats, principalment perquè aquests centres tampoc oferien el castellà com a llengua vehicular.

La gestió de Wert al capdavant del ministeri també s'ha centrat en les retallades pressupostàries, que han superat els 4.000 milions d'euros. L'estalvi en despesa pública per a Educació ha estat del 30 per cent respecte al govern anterior, encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero. Aquesta situació ha provocat nombroses manifestacions per part dels alumnes, del professorat, d'entitats socials i diverses jornades de vaga al sistema educatiu.

Les retallades han provocat principalment l'augment del número d'hores lectives del professorat, la rebaixa de salaris, la retallada de plantilles o el descens dels ajuts per a llibres, material escolar, menjador o el tancament de part de la xarxa d'escoles rurals.

A la retallada pressupostària s'afegeix l'increment del tipus d'IVA al 21% a la cultura. Una pujada que ha provocat les queixes de tots els àmbits culturals, des del cinema a la música, ja que es tracta d'un sector que representa el 4 per cent del producte interior brut i que dóna feina a més de 500.000 persones

"Espanyolitzar els alumnes catalans"

El ministre d'Educació Cultura i Esport ha protagonitzat tot un seguit de frases desafortunades i que li han generat un allau de crítiques i desqualificacions per la seva actitud superba i prepotent. "El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans", va dir l'octubre de 2012 al Congrés dels Diputats.

"Adoptarem les mesures per a la posada en valor dels toros com a bé cultural i hi haurà ajuts d'acció i promoció cultural a les associacions", va assenyalar el febrer del mateix any. De fet, és un dels impulsors d'una altra iniciativa fallida, la declaració de la tauromàquia com a Bé d'Interès Cultural per forçar-ne el retorn a Catalunya.