Josep Planchart, amb Josep Musté.
L'acte va comptar amb les adhesions del l'expresident del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, i del president del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), Enric Garriga i Trullols, que van ser llegides per l'editor Enric Borràs.
El presentador de l'acte va ser l'osonenc Josep Musté, empresonat entre 1992 i 1996 per pertànyer a Terra Lliure, que en el parlament de salutació a Planchart va recordar la seva lluita des dels anys quaranta i el va mostrar com a "exemple d'aquelles persones que ho van donar tot perquè nosaltres els més joves ho tinguéssim més bé per aconseguir la llibertat del nostre poble". Musté va assenyalar que molts catalans "no han volgut passar per l'embut" i va mostrar la seva confiança que "aquest malson que s'anomena Espanya s'acabi fent miques el més aviat possible". Va acabar el seu parlament llegint una cita de Carles M. Espinalt en què afirma:Â "La Història la fan els inquiets, i els moderats es limiten a comentar-la", i que tot seguit va dedicar a Josep Planchart.
L'homenatjat va recordar les jornades dramàtiques del 17 i el 18 d'octubre de 1940, quan essent secretari municipal de Montesquiu va organitzar els treballs d'evaquació de les cases de la vora del riu, acció aquesta que va salvar moltes vides:Â "Tinc ben present l'estampa dels joves del poble que es van repartir pels carrers aguantant teies per fer llum en plena nit, i que alguns van resistir al seu lloc mentre tenien l'aigua ja fins al pit". Planchart va assenyalar que "sense l'acció del poble, jo no hauria pogut fer res", i va tenir paraules de gran agraïment per tota la gent del poble que havia conegut en aquells temps.
El motiu de l'homenatge era aquest treball directiu que va portar a terme durant l'aiguat de 1940 i, a més a més, la seva militància patriòtica. Membre d'Estat Català des de 1936, va combatre a la guerra i va ser internat en camps de concentració i treballs forçats a França i Espanya. Als anys quaranta s'incorpora al Front Nacional de Catalunya, una organització independentista clandestina que tenia secció militar. Enquadrat al FNC i a Estat Català, Planchart va passar informació al bandol aliat durant la Guerra Mundial i va seguir militant en l'independentisme d'EC, el partit fundat per Francesc Macià el 1923, fins al dia d'avui, havent de passar en tres ocasions per les comissaries i la presó durant el franquisme.
Nati Muñoz, filla del professor Carles M. Espinalt, havia obert la sessió fent un resum de les conferències que ha ofert en les darreres setmanes a Montesquiu, dedicades sobretot als diagnòstics del seu pare sobre la decadència de la classe política catalana i la seva manca del caràcter i la determinació necessaris per portar Catalunya a la independència nacional.
Per la seva part, Agustí Barrera, guanyador del premi amb el seu treball "Esteve Albert, la fidelitat a la terra", també va fer ús de la paraula per anunciar que lliurava la meitat de l'import del premi al Casal Francesc Viusà, de Vic, ""al qui vull retre homenatge, i que pel que representa va ser objecte d'un atac feixista fa uns dies". La resta serà destinada a la reedició del llibre "Sang, dolor, esperança", que Octavi Viladrosa i Josa va escriure el 1991, "una peça bàsica per a la nostra memòria nacional i que no troba recursos per reeditar-se, ara que es parla tant de la memòria «democratica»". El llibre explica la lluita de la resistència nacional catalana, de la qual Planchart formava part, durant els anys posteriors a la guerra civil de 1936.
L'acte va acabar amb la petició a l'Ajuntament de Montesquiu perquè dediqui un carrer o plaça a Josep Planchart, a fi que "els infants que hi juguin sàpiguen de la nostra història". Tot seguit, Agustí Barrera va llegir l'impactant poema de Gabriel Aresti "Defensaré la casa del meu pare", un cant a la resistència del poble basc.
