Juan Carlos Losada: «La frase 'antes roja que rota' encara impregna la mentalitat de l'exèrcit espanyol»

En pocs dies, diversos posicionaments de militars retirats han posat l'exèrcit en primer pla. Primer va ser un xat on es proferien insults i amenaces, com la d'"afusellar 26 milions de fills de puta". Després van venir dos manifestos enviats al rei, un d'ells fent seu el discurs de Vox durant la moció de censura de Santiago Abascal i l'altre on s'hi denunciava la "degradació de la democràcia". El denominador comú era l'atac frontal contra un govern espanyol que havia pactat amb l'extrema esquerra i el separatisme. 

Juan Carlos Losada és especialista en la matèria. Va ser alumne de l'historiador Gabriel Cardona, un dels fundadors de la Unió Militar Democràtica (UMD), l'associació d'oficials creada a les darreries de la dictadura. Acaba de publicar El ogro patriótico. Los militares contra el pueblo en la España del siglo XX(Pasado y Presente), on fa una panoràmica de les forces armades espanyoles de finals del XIX a l'actualitat. En la seva bibliografia destaca Ruido de sables, que va escriure amb un altre ex-UMD, Juli Busquets. 

- En el seu darrer llibre, El ogro patriótico, es refereix a la fi del problema militar a Espanya. Però la proliferació de manifestos de militars ultres no ho desmenteix? Torna el soroll de sabres?

- No, no hem de ser alarmistes. Els dos manifestos que han sortit els signen militars retirats. Seria molt diferent si passés com a la Transició, amb pronunciaments per part de militars en actiu. Això per començar. Ni el context internacional té res a veure amb el que hi havia fa quaranta anys. Els posicionaments delaten, en tot cas, la mentalitat reaccionària dels autors. 

- No veu risc d'involució?

- No hi ha un risc d'un cop d'estat. El militar és un funcionari que sap que viu del seu sou. No s'arriscarà a res que posi en perill la seva feina i el seu sou. 

"La majoria dels oficials joves que es formen a les acadèmies no són tan reaccionaris com els autors dels manifestos"

- Dona la sensació que no diuen el que pensen quan estan en actiu però després sí. Es tracta d'opinions marginals o responen a un pensament majoritari?

- Estem parlant majoritàriament de militars d'edat que van ser formats durant el franquisme. És normal que els militars tinguin una mentalitat més conservadora que la que impera a la major part de la societat. Això passa a tot arreu. Pensem que és l'única professió on s'ensenya a morir i a matar. Els valors amb què estan formats aquestes persones és diferent a la resta de la societat. Però la majoria dels oficials joves que es formen a les acadèmies no són tan reaccionaris com aquests. Poden ser més conservadors que la mitjana de la societat, votaran en la seva majoria a formacions ubicades a la dreta, però no crec que suposin un perill per a la democràcia.  

- Valle Inclán, a El ruedo ibérico, es referia a un exèrcit espanyol que sempre estava disposat a mostrar el seu heroisme "contra las turbas descalzas". Quines són les arrels de l'hostilitat històrica entre una bona part de la societat i l'exèrcit espanyol?

- Durant molts anys, l'imaginari de l'exèrcit espanyol va estar molt marcat per la pèrdua de les darreres colònies el 1898. Molt tancat en ell mateix, no va entendre les transformacions produïdes en la societat civil. Va restar al marge dels canvis en el moviment obrer, dels moviments intel·lectuals o dels regionalismes. I va generar un sentiment d'hostilitat envers aquests corrents. 

- La pèrdua de Cuba i Filipines va deixar empremta?

- Sí, perquè l'exèrcit espanyol només recollia derrotes en plena era del colonialisme i l'imperialisme, fet que va generar un profund complex d'inferioritat. Les úniques batalles que va poder guanyar van ser les que els van enfrontar als vaguistes, als descalços que deia Valle Inclán i als qui mantenien posicions que per a ells eren herètiques. La guerra del Marroc va marcar la mentalitat de Franco i de molts oficials d'aquella època i la Guerra Civil consolida una ideologia contrarevolucionària, catòlica i parafeixista.      

- Fins a on ha canviat l'exèrcit espanyol des de la Transició?

- Ha canviat bastant, per sort. Jo recordo quan en els anys vuitanta estàvem pendents del que deien els capitans generals. Alguns ens sabíem tots els seus noms. Un senyal dels canvis que s'han produït és que ara ningú sap els noms dels capitans generals. Són uns funcionaris que tenen armes.

"Un senyal dels canvis que s'han produït a l'exèrcit és que ara ningú sap els noms dels capitans generals"

- Diu que ara no coneixem els noms dels principals generals. És cert que en els anys de la Transició, hi havia figures rellevants dins de les forces armades, tant de línia oberturista, com Gutiérrez Mellado, com involucionista, com Milans del Bosch. Hi ha lideratges en aquests moments a l'exèrcit?

- A l'exèrcit espanyol no hi ha lideratges en aquests moments. Tinguem en compte que els noms que esmenta provenien de l'èpica de la Guerra Civil. Actualment, la major part de les accions dels militars estan relacionades amb el seu paper en forces d'interposició i en missions de les Nacions Unides. Hi ha militars prestigiats però no hi ha un líder militar amb capacitat d'arrossegar suports o que pugui esdevenir una alternativa política. Cap partit d'extrema dreta pot ara invocar el cognom d'un militar perquè no existeix.

- Milans del Bosch o Antonio Tejero no han deixat successors?

- Segur que tenen simpatitzants, però són anònims. El que sí que hi haurà és uniformats que conservaran retrats seus, posem per cas.   

- Hi ha alguna branca que sigui més reaccionària que les altres?

- Tradicionalment, ha estat l'Armada la que sempre ha preservat una tradició més aristocràtica. En la Guerra Civil, a més, és la que va patir més assassinats per part dels milicians. En un altre costat hi hauria l'Aire, que és un cos més tecnificat, amb més presència d'enginyers i professionals preparats. Els oficials de l'Aire han estat més proclius als canvis. Però és clar, dins del franquisme, els matisos eren mínims. Tots eren reaccionaris.

- El rei hauria de sortir al pas dels manifestos i cartes rebuts?

- Aquests manifestos pretenen aconseguir que el rei es posicioni d'alguna manera. Però la Corona no caurà en la trampa de fer-los cap gest de complicitat en absolut. Crec que el més intel·ligent per part de la Corona és ignorar-los.  

"El més intel·ligent per la Corona és ignorar cartes i manifestos, que pretenen que el rei es posicioni"

- No hauria de rebutjar d'alguna manera el contingut?

- Jo crec que qualsevol manifestació, ni que fos de rebuig, seria donar-li més importància. 

- En els darrers temps hem vist com militars retirats d'alta graduació s'han integrat en llistes de Vox. És un fenomen nou. És significatiu?

- Per converses que jo he mantingut amb militars propers a les posicions de Vox, veig que el que hi ha és un sentiment de revengisme que creuen veure en l'esquerra. Tampoc he vist, en aquesta àrea més conservadora, militars que, com feien molts durant la Transició, rebutgin expressament la democràcia.  

- Gutiérrez Mellado va ser el militar més rellevant després de la mort de Franco? Manuel Díez Alegría, també?

- Díez Alegría va ser el predecessor de Gutiérrez Mellado, que va ser el que va pilotar la transició democràtica dins de l'exèrcit. Era l'únic comandament important que no era reaccionari. Evidentment, provenia del règim. No era un home d'esquerres. Va entendre, junt amb uns pocs més, tot i que eren franquistes de cor, que s'havia d'anar cap a una democràcia. Va actuar amb decència. No sempre amb justícia, perquè no es va rehabilitar els comandaments de la UMD. Com tampoc, si parlem de la Transició, es va castigar els torturadors, que van quedar impunes després de la llei d'Amnistia.  

- Catalunya continua sent el tema que desperta més crispació?

- Sens dubte. Aquella frase que hem escoltat tantes vegades, "antes roja que rota", continua impregnant la mentalitat de l'exèrcit espanyol. La ruptura de la unitat nacional és per a ells una cosa que no estan disposats a consentir. És el més sagrat. Una hipotètica ruptura de la unitat nacional seria el més dolorós. Val a dir que ho seria per pràcticament a tots els exèrcits, que defensen la integritat territorial dels seus estats. Abans ho era el terrorisme. L'"antes roja que rota" continua sent sagrada, agreujat en el seu moment pel que va suposar la pèrdua de les colònies, que ara ja queda molt enrere.

- S'imagina un possible escenari d'un referèndum acordat respectat per les forces armades?

- Home, en un cas hipotètic d'un procés cap a un referèndum que passés per uns canvis a la Constitució, l'exèrcit ho acceptaria? Potser sí. Però avui per avui, a ningú de l'exèrcit li agradaria.    

- No sent vostè militar, com es va sentir atret per aquest tema?

- A banda de per qüestions familiars, per ser alumne de Gabriel Cardona. En la meva època, la majoria d'estudiants érem molt progres i predominava l'interès pel moviment obrer i les transformacions socials. Poca gent s'interessava per una institució com la militar, com tampoc per la banca o l'Estat. Hi havia un buit i a mi em va atreure.    

- Creu que la formació que reben els militars espanyols a les acadèmies és homologable a la resta d'Europa o encara traspua elements franquistes?

- Això ha canviat molt. El valor aristocràtic s'ha diluït molt. Actualment, l'exèrcit es regeix pels coneixements tecnològics, d'enginyeria, d'idiomes, i s'exigeixen uns coneixements importants. L'ingrés a l'OTAN va servir perquè els oficials s'homologuessin als d'altres països i la formació no s'assembla gens a la de fa trenta o quaranta anys. Això no vol dir que per tradicions familiars o ambients no hi romanguin elements conservadors. Però en els plans de formació ja no hi ha apologia de les dictadures com podia haver fa trenta anys. 

- Els oficials joves no connecten amb l'esperit d'aquests manifestos?

- No. Home, podran connectar a través d'amistats o parentesc. La militar és una carrera molt endogàmica. Però no a través de la formació que reben.