04
de novembre
de
2017, 19:29
Actualitzat:
22:30h
El vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, empresonat des de dijous, serà el cap de llista de la candidatura dels republicans el 21-D. Així s'ha anunciat en el consell nacional celebrat aquest dissabte, segons ha pogut saber NacióDigital de fonts presents a la reunió, una opció que ha generat unanimitat entre els quadres de la formació. Malgrat tot, a causa de la seva situació, Junqueras no podrà fer campanya, motiu pel qual el lideratge públic recaurà en qui serà la número dos, Marta Rovira.
Aquest segon lloc encara s'ha de concretar amb els processos de configuració de llistes dels republicans, però, durant el conclave, la secretària general ha estat ovacionada quan s'ha insinuat que ocuparia aquest rang i diversos dirigents han reclamat per a ella aquest protagonisme. Fonts de la cúpula d'ERC, confirmen que aquesta serà l'opció que molt probablement tirarà endavant. De fet, Rovira ha obert el consell nacional amb un llarg i sentit discurs on s'erigia com la veu pública del partit des d'ara. Des de l'entrada de Junqueras al Govern, ella ja s'havia encarregat d'aquest paper, així com de liderar les negociacions amb altres partits -i molt en concret, el PDECat i la CUP- pel que fa a l'avenç del procés o d'exercir de portaveu parlamentària de Junts pel Sí.
De la mateixa manera, els quadres republicans també han acordat deixar oberta la candidatura a altres dirigents independentistes empresonats o amb processos judicials oberts. Això inclouria prioritàriament els consellers d'ERC al Govern i els seus membres a la mesa del Parlament, però també podria fer-se extensiu als presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per tal que passin a ser aforats o mantinguin el seu aforament -en el cas de Carme Forcadell i Anna Simó-. Això faria que el seu cas es jutgés al Tribunal Suprem i no a l'Audiència Nacional, provocant que s'hagi de tornar a debatre la seva presó preventiva en un tribunal no tant polititzat, així com es facilitaria el recurs a instàncies europees, en el cas que la causa acabés amb condemna.
Dubtes amb el vot al Parlament
D'aquesta manera, els republicans hi veuen una escletxa per tal que surtin al carrer, almenys temporalment, malgrat que caldria veure com es fa perquè el seu vot no es perdés, ja que el reglament del Parlament no contempla la delegació en els casos de diputats presos i els escons buits podrien posar en risc una eventual majoria independentista.
Malgrat tot, el de Junqueras i Rovira seria el tàndem inicial només en cas que no fos possible impulsar una candidatura única de tot el sobiranisme per al 21-D. I és que el consell nacional d'ERC ha avalat per pràctica unanimitat l'estratègia de cara a aquestes les eleccions, la qual passa per descartar definitivament reeditar Junts pel Sí -una coalició que, afirmen, queda petita- i per posar sobre la taula dues possibilitats: una llista unitària molt àmplia i transversal o bé presentar-se en solitari.
En tot cas, la primera opció, la d'una sola llista sobiranista, hauria d'incloure el PDECat, ERC, CUP, MES, Demòcrates, els sectors dels "comuns" que quedin fora de Catalunya en Comú –l'entorn d'Albano Dante Fachin- i independents. Tanmateix, és un opció molt complicada, ja que s'hauria de registrar, com a tard, dimarts, dia 7, cosa que deixa poc marge per a la negociació. De fet, la CUP no decidirà si es presenta, i en quin format, fins a l'assemblea nacional del dia 12.
Això no implica que s'esborri d'una possible candidatura unitària, ja que els anticapitalistes registraran abans del dia 7 una marca blanca que els permeti anar a les eleccions amb altres formacions, en cas que aquesta fos la decisió dels militants, segons han anunciat aquest mateix dissabte. De fet, Poble Lliure -organització que actua com un sector dins de la CUP- s'ha pronunciat públicament a favor d'una "candidatura àmplia guanyadora" que "dissenyi quina serà l’acció governamental que durà a terme per tal d'implementar les estructures i la legalitat republicana i treballi pel reconeixement internacional de la República catalana". Al seu torn, el PDECat també aposta per "gran llista de país" -i Carles Puigdemont hi ha donat suport des de l'exili belga-.
Llistes separades amb unitat d'acció
Si no tira endavant -fonts republicanes admeten dificultats i veuen improbable la llista única-, ERC aposta per presentar-se en solitari i, com a molt, sumant forces com MES, Demòcrates i independents. És una opció per la qual ja es va inclinar el vicepresident català i líder del partit, Oriol Junqueras, en un article a l'Ara que va veure la llum poc després que entrés a la presó. En tot cas, els republicans defensarien buscar fórmules per mantenir la unitat d'acció amb la resta de forces independentistes, per visualitzar un front sobiranista, prioritàriament amb punts comuns als programes, els quals passarien per l'oposició al 155, la llibertat dels presos polítics, la defensa de la República o l'impuls del procés constituent. Aquest darrer punt, de fet, s'hi vol arrossegar Catalunya en Comú, a qui Rovira ha demanat compromís en aquest camp, per tal que la força del sobiranisme guanyi múscul definitivament amb aquest espai dels "comuns" i tingui prou força per reprendre el procés de construcció de la República.
De fet, quadres republicans admeten que l'opció que té més força ara per ara és la de les llistes separades, entre altres qüestions perquè difícilment es tindrà el compromís de la CUP d'integrar-se a la candidatura unitària abans del termini per registrar-la. Per això, el consell nacional ha habilitat l'executiva d'ERC a negociar amb la resta de formacions amb aquestes prioritats, tenint en compte que allò més probable és que calgui liderar-ne una de pròpia. Pel que fa a les forces minoritàries que podrien sumar-s'hi, Demòcrates ha avalat presentar-se al 21-D prioritzant una candidatura transversal, mentre que MÉS ha acordat això mateix aquest dissabte, però, en el seu cas, ja avança que, si això no fos possible, apostaria per integrar "una candidatura oberta i plural de les esquerres sobiranistes de Catalunya que doni suport a la República", una manera de referir-se a ERC i al seu espai.
Les "garanties" que exigeix ERC
Rovira, en el discurs a porta oberta al consell nacional, ha detallat les "garanties" que reclamen els republicans de cara al 21-D: la llibertat dels presos i que es reconeguin els resultats. En aquest sentit ha insistit que, si els partits independentistes són presents el 21-D i els seus ajuntaments col·laboren amb l'organització dels comicis, "cal que els presos, tots, sense excepció, surtin de la presó", ja que Espanya ha de posar "les condicions perquè les eleccions tinguin totes les garanties democràtiques" i permetin "debatre totes les opcions polítiques en igualtat de condicions".
"No podem anar a unes eleccions amb els principals líders polítics i socials amb els principals líders d'un sector a la presó", ha subratllat i, per això, ha exigit que, si l'unionisme "vol unes eleccions democràtiques, cal que deixi lliures tots els presos polítics" i es comprometi a respectar la victòria independentista si aquesta s'imposa i, per tant, pugui implantar el seu full de ruta.
Aquest segon lloc encara s'ha de concretar amb els processos de configuració de llistes dels republicans, però, durant el conclave, la secretària general ha estat ovacionada quan s'ha insinuat que ocuparia aquest rang i diversos dirigents han reclamat per a ella aquest protagonisme. Fonts de la cúpula d'ERC, confirmen que aquesta serà l'opció que molt probablement tirarà endavant. De fet, Rovira ha obert el consell nacional amb un llarg i sentit discurs on s'erigia com la veu pública del partit des d'ara. Des de l'entrada de Junqueras al Govern, ella ja s'havia encarregat d'aquest paper, així com de liderar les negociacions amb altres partits -i molt en concret, el PDECat i la CUP- pel que fa a l'avenç del procés o d'exercir de portaveu parlamentària de Junts pel Sí.
De la mateixa manera, els quadres republicans també han acordat deixar oberta la candidatura a altres dirigents independentistes empresonats o amb processos judicials oberts. Això inclouria prioritàriament els consellers d'ERC al Govern i els seus membres a la mesa del Parlament, però també podria fer-se extensiu als presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per tal que passin a ser aforats o mantinguin el seu aforament -en el cas de Carme Forcadell i Anna Simó-. Això faria que el seu cas es jutgés al Tribunal Suprem i no a l'Audiència Nacional, provocant que s'hagi de tornar a debatre la seva presó preventiva en un tribunal no tant polititzat, així com es facilitaria el recurs a instàncies europees, en el cas que la causa acabés amb condemna.
Dubtes amb el vot al Parlament
D'aquesta manera, els republicans hi veuen una escletxa per tal que surtin al carrer, almenys temporalment, malgrat que caldria veure com es fa perquè el seu vot no es perdés, ja que el reglament del Parlament no contempla la delegació en els casos de diputats presos i els escons buits podrien posar en risc una eventual majoria independentista.
Malgrat tot, el de Junqueras i Rovira seria el tàndem inicial només en cas que no fos possible impulsar una candidatura única de tot el sobiranisme per al 21-D. I és que el consell nacional d'ERC ha avalat per pràctica unanimitat l'estratègia de cara a aquestes les eleccions, la qual passa per descartar definitivament reeditar Junts pel Sí -una coalició que, afirmen, queda petita- i per posar sobre la taula dues possibilitats: una llista unitària molt àmplia i transversal o bé presentar-se en solitari.
Acte unitari, aquest dijous, en defensa de la llibertat dels presos polítics davant del Parlament, amb representants de totes les forces sobiranistes. Foto: Adrià Costa
En tot cas, la primera opció, la d'una sola llista sobiranista, hauria d'incloure el PDECat, ERC, CUP, MES, Demòcrates, els sectors dels "comuns" que quedin fora de Catalunya en Comú –l'entorn d'Albano Dante Fachin- i independents. Tanmateix, és un opció molt complicada, ja que s'hauria de registrar, com a tard, dimarts, dia 7, cosa que deixa poc marge per a la negociació. De fet, la CUP no decidirà si es presenta, i en quin format, fins a l'assemblea nacional del dia 12.
Això no implica que s'esborri d'una possible candidatura unitària, ja que els anticapitalistes registraran abans del dia 7 una marca blanca que els permeti anar a les eleccions amb altres formacions, en cas que aquesta fos la decisió dels militants, segons han anunciat aquest mateix dissabte. De fet, Poble Lliure -organització que actua com un sector dins de la CUP- s'ha pronunciat públicament a favor d'una "candidatura àmplia guanyadora" que "dissenyi quina serà l’acció governamental que durà a terme per tal d'implementar les estructures i la legalitat republicana i treballi pel reconeixement internacional de la República catalana". Al seu torn, el PDECat també aposta per "gran llista de país" -i Carles Puigdemont hi ha donat suport des de l'exili belga-.
Llistes separades amb unitat d'acció
Si no tira endavant -fonts republicanes admeten dificultats i veuen improbable la llista única-, ERC aposta per presentar-se en solitari i, com a molt, sumant forces com MES, Demòcrates i independents. És una opció per la qual ja es va inclinar el vicepresident català i líder del partit, Oriol Junqueras, en un article a l'Ara que va veure la llum poc després que entrés a la presó. En tot cas, els republicans defensarien buscar fórmules per mantenir la unitat d'acció amb la resta de forces independentistes, per visualitzar un front sobiranista, prioritàriament amb punts comuns als programes, els quals passarien per l'oposició al 155, la llibertat dels presos polítics, la defensa de la República o l'impuls del procés constituent. Aquest darrer punt, de fet, s'hi vol arrossegar Catalunya en Comú, a qui Rovira ha demanat compromís en aquest camp, per tal que la força del sobiranisme guanyi múscul definitivament amb aquest espai dels "comuns" i tingui prou força per reprendre el procés de construcció de la República.
De fet, quadres republicans admeten que l'opció que té més força ara per ara és la de les llistes separades, entre altres qüestions perquè difícilment es tindrà el compromís de la CUP d'integrar-se a la candidatura unitària abans del termini per registrar-la. Per això, el consell nacional ha habilitat l'executiva d'ERC a negociar amb la resta de formacions amb aquestes prioritats, tenint en compte que allò més probable és que calgui liderar-ne una de pròpia. Pel que fa a les forces minoritàries que podrien sumar-s'hi, Demòcrates ha avalat presentar-se al 21-D prioritzant una candidatura transversal, mentre que MÉS ha acordat això mateix aquest dissabte, però, en el seu cas, ja avança que, si això no fos possible, apostaria per integrar "una candidatura oberta i plural de les esquerres sobiranistes de Catalunya que doni suport a la República", una manera de referir-se a ERC i al seu espai.
Marta Rovira, en la intervenció al consell nacional d'ERC. Foto: ERC
Les "garanties" que exigeix ERC
Rovira, en el discurs a porta oberta al consell nacional, ha detallat les "garanties" que reclamen els republicans de cara al 21-D: la llibertat dels presos i que es reconeguin els resultats. En aquest sentit ha insistit que, si els partits independentistes són presents el 21-D i els seus ajuntaments col·laboren amb l'organització dels comicis, "cal que els presos, tots, sense excepció, surtin de la presó", ja que Espanya ha de posar "les condicions perquè les eleccions tinguin totes les garanties democràtiques" i permetin "debatre totes les opcions polítiques en igualtat de condicions".
"No podem anar a unes eleccions amb els principals líders polítics i socials amb els principals líders d'un sector a la presó", ha subratllat i, per això, ha exigit que, si l'unionisme "vol unes eleccions democràtiques, cal que deixi lliures tots els presos polítics" i es comprometi a respectar la victòria independentista si aquesta s'imposa i, per tant, pugui implantar el seu full de ruta.