Junqueras en plena lliçó a la Pompeu. Foto: ACNOriol Junqueras fa tres setmanes que va deixar de ser professor universitari i segurament trigarà a tornar-hi, en funció dels resultats del 25N. Però, a la vista de la convocatòria que aconsegueix aquest matí de dimecres a la UPF, queda clar que res no ha canviat i que els estudiants sobiranistes continuen arrossegant la majoria de públic als actes. Tot i que la UPF té fama de tenir alumnes que no es perden ni una classe, avui la presència del professor Junqueras obliga a canviar l'aula 410 per l'auditori per evitar que el primer espai triat es converteixi en el camarot dels Germans Marx.
Hi ha gent d'Econòmiques, Polítiques, Dret i Empresarials -unes 300 persones-, algun professor que també fa un recès, com l'expert en Dret Civil Albert Lamarca, i fins i tot un periodista danès com l'Asger Rasmussen de la DRDK. Per això Junqueras opta per repetir gairebé fil per randa el discurs que també va adreçar dijous passat en unes jornades de la Fundació Irla, sobre la conversió del BCE en banc de desenvolupament econòmic, l'aposta per una política d'oferta monetària i per l'oferta d'una mena de pacte antricrisi a sindicats i patronal perquè estudiïn "la caixa d'eines d'ERC", amb nous impostos com l'eurovinyeta, el reequilibri de la pressió fiscal o l'impost de successions només per a les rendes més altes.
Els estudiants no s'espanten per la classe magistral de Junqueras, tot i que alguns asseguren que repassaran els apunts per entendre tots els conceptes. "I , si no, Viquipèdia", els tranquil·litza el candidat. No hi ha preguntes al final perquè Junqueras ha d'anar a fer d'alcalde, però sí el discurs de l'"aquí no sobra ningú" i del "mai no sobra ambició" en el qual el candidat aprofita per fer vicentisme i pronunciar el nom més llarg d'una entitat que s'hagi constituït a la història. "A les nostres llistes hi ha socis de la colla sardanista i de la Cofradía del Cristo Redentor de la Salud y de la Virgen de la Soledad en Compañía de la Buena Gente de los Amigos de Granada", apunta. I finalment la cosa es destensa, que l'economia, fins i tot la recreativa, quan no s'ha d'anar a classe, fa venir maldecap.
