07
de febrer
de
2023, 16:40
Actualitzat:
17:06h
Esmena a la totalitat. Aquest és el posicionament que defensarà Junts al Parlament en relació als pressupostos de la Generalitat per al 2023, que ja estan pactats entre el Govern, el PSC i els comuns. Així ho ha explicitat aquest dimarts el president del grup parlamentari de la formació, Albert Batet, en un roda de premsa a la cambra catalana. "No són uns bons comptes, no responen a les necessitats actuals del país. És una esmena a Pere Aragonès per la seva deriva i perquè el president ha incomplert tots els compromisos", ha remarcat. Batet també ha observat l'existència d'un "tripartit autonomista" amb aquests vèrtexs: ERC, Pedro Sánchez -amb qui els republicans col·laboren a Madrid- i Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, màxima dirigent dels comuns i principal rival de Xavier Trias a la capital catalana.
"Qui ha escollit aquest escenari és el president", ha remarcat Batet. La decisió s'ha adoptat per unanimitat a l'executiva, malgrat que el Govern ha estat especialment insistent -inclosos discursos d'Aragonès- a l'hora de reclamar el suport de Junts als comptes. Els pressupostos del 2023 van arrencar sota el lideratge de l'exconseller Jaume Giró, titular d'Economia fins a l'octubre, però amb el trencament del Govern tot es va enterbolir. ERC va iniciar negociacions ràpidament amb els comuns -l'acord fa mesos que està tancat i presentat públicament-, i després va incorporar oficialment el PSC en la dinàmica dels comptes. L'acord ha trigat setmanes en arribar, però va cristal·litzar dimecres passat gràcies a les cessions dels republicans en el Quart Cinturó, incorporat en un pacte sobre infarestructures.
Una de les queixes que Batet ha explicitat és que el Govern ha fet "moltes esforços" per amorosir la posició dels socialistes, a diferència del que -segons la visió de Junts- va fer Aragonès a l'hora de negociar amb Junts quan estava en joc el futur de la coalició. En aquell moment, la formació que lideren Jordi Turull i Laura Borràs va pressionar perquè es posés en marxa la direcció estratègica del procés i es replantegés l'estratègia del diàleg a Madrid, però ERC va decidir no transigir. En aquest context, Junts va posar en marxa una consulta a la militància que va resoldre's a favor de la sortida del Govern. Un escenari que, d'entrada, ja va dificultar, d'entrada, qualsevol possibilitat d'entesa pressupostària.
L'argumentari sobre el tripartit apareix amb cada vegada més força en el discurs públic de Junts, que internament ha fet memòria de quin tipus d'oposició va fer CiU en el seu moment contra l'aliança governamental formada pel PSC, ERC i ICV-EUiA. El fet d'incloure Colau també en l'equació s'entén per la polarització a la qual aspira Trias com a candidat a l'alcaldia de Barcelona, també tenint en compte el fet que Ernest Maragall, cap de cartell dels republicans a la capital catalana, ha aprovat bona part dels pressupostos de l'alcaldessa durant aquest mandat.
Pel que fa al judici a Borràs pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Batet ha volgut expressar tot el suport cap a la presidenta del partit. "No tindrà un judici just", ha apuntat el president del grup parlamentari de la formació. En referència a les negatives d'ERC i la CUP a acompanyar Borràs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) -hi ha una convocatòria promoguda per la presidenta suspesa del Parlament i pel seu partit-, Batet ha evitat entrar en polèmiques i ha emmarcat el cas en una dinàmica de repressió.
"Qui ha escollit aquest escenari és el president", ha remarcat Batet. La decisió s'ha adoptat per unanimitat a l'executiva, malgrat que el Govern ha estat especialment insistent -inclosos discursos d'Aragonès- a l'hora de reclamar el suport de Junts als comptes. Els pressupostos del 2023 van arrencar sota el lideratge de l'exconseller Jaume Giró, titular d'Economia fins a l'octubre, però amb el trencament del Govern tot es va enterbolir. ERC va iniciar negociacions ràpidament amb els comuns -l'acord fa mesos que està tancat i presentat públicament-, i després va incorporar oficialment el PSC en la dinàmica dels comptes. L'acord ha trigat setmanes en arribar, però va cristal·litzar dimecres passat gràcies a les cessions dels republicans en el Quart Cinturó, incorporat en un pacte sobre infarestructures.
Una de les queixes que Batet ha explicitat és que el Govern ha fet "moltes esforços" per amorosir la posició dels socialistes, a diferència del que -segons la visió de Junts- va fer Aragonès a l'hora de negociar amb Junts quan estava en joc el futur de la coalició. En aquell moment, la formació que lideren Jordi Turull i Laura Borràs va pressionar perquè es posés en marxa la direcció estratègica del procés i es replantegés l'estratègia del diàleg a Madrid, però ERC va decidir no transigir. En aquest context, Junts va posar en marxa una consulta a la militància que va resoldre's a favor de la sortida del Govern. Un escenari que, d'entrada, ja va dificultar, d'entrada, qualsevol possibilitat d'entesa pressupostària.
L'argumentari sobre el tripartit apareix amb cada vegada més força en el discurs públic de Junts, que internament ha fet memòria de quin tipus d'oposició va fer CiU en el seu moment contra l'aliança governamental formada pel PSC, ERC i ICV-EUiA. El fet d'incloure Colau també en l'equació s'entén per la polarització a la qual aspira Trias com a candidat a l'alcaldia de Barcelona, també tenint en compte el fet que Ernest Maragall, cap de cartell dels republicans a la capital catalana, ha aprovat bona part dels pressupostos de l'alcaldessa durant aquest mandat.
Pel que fa al judici a Borràs pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Batet ha volgut expressar tot el suport cap a la presidenta del partit. "No tindrà un judici just", ha apuntat el president del grup parlamentari de la formació. En referència a les negatives d'ERC i la CUP a acompanyar Borràs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) -hi ha una convocatòria promoguda per la presidenta suspesa del Parlament i pel seu partit-, Batet ha evitat entrar en polèmiques i ha emmarcat el cas en una dinàmica de repressió.