La Casa Macià es museïtzarà com a espai de memòria coincidint amb el centenari dels Fets de Prats de Molló, la temptativa de complot per independitzar Catalunya en plena dictadura de Primo de Rivera.

Per recuperar l'edifici on va viure Macià, que un particular va comprar el 2020, s'ha creat una fundació que agafa el llegat de la tasca -eminentment, voluntària- que s'ha fet fins ara. La presideix l'exconseller Lluís Puig i entre els membres del patronat hi ha els expresidents Puigdemont, Aragonès i Torra. Puig ha subratllat que els Fets de Prats de Molló van servir per "projectar internacionalment Catalunya i crear el mite de l'Avi". Un episodi que, com ha subratllat, en certa manera també té paral·lelismes amb les condemnes del procés.

El 4 de novembre de 1926 la gendarmeria entrava a la Vil·la Denise de Prats de Molló (Catalunya del Nord) i hi detenia Francesc Macià i el seu estat major. S'avortava així l'intent de complot armat planificat per Macià i la direcció d'Estat Català per independitzar Catalunya, en plena dictadura de Primo de Rivera, que pretenia ocupar Olot i proclamar-hi la república.

Macià i una quinzena de membres del seu estat major van ser traslladats a París, on se'ls va jutjar a principis del 1927. Allà, només Macià va ser condemnat a una pena de vuit mesos de presó, que se li va condonar per la seva expulsió a Bèlgica. Els Fets de Prats de Molló, però, si bé van acabar en derrota, com subratlla Lluís Puig també van ajudar a "projectar internacionalment Catalunya i generar el mite de Francesc Macià -conegut amb el sobrenom de l'Avi- per arribar a ser president de la Generalitat l'any 1931".

Ara fa cinc anys, va començar a caminar un projecte per posar en valor aquest episodi de la història de Catalunya i recuperar el llegat de la Casa Macià. Hi participen més d'un centenar de voluntaris, que treballen per restaurar Vil·la Denise, recopilar documentació als arxius (de Perpinyà, Brussel·les, París, Irlanda, Nova York...) i bastir el projecte expositiu que es podrà veure a la Casa Macià.

El projecte va fer un pas clau el 2020, quan Jaume Aragall va comprar Vil·la Denise als seus antics propietaris per uns 200.000 euros. I aquest 2026, coincidint amb el centenari dels Fets de Prats de Molló, l'objectiu és que la casa on va viure Francesc Macià es converteixi en espai de memòria històrica, a través d'una exposició permanent i un audiovisual; que precisament, es vol inaugurar el novembre.

Per agafar el llegat de què s'ha fet fins ara, s'ha creat la nova Fundació Casa Francesc Macià. La presideix l'exconseller de Cultura Lluís Puig, i entre els disset membres de la junta hi ha també tres expresidents de la Generalitat -Carles Puigdemont, Pere Aragonès i Quim Torra- i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.  Aquest matí, se n'ha fet la primera reunió a Vil·la Denise en format híbrid (presencial i telemàtic).

"Posar llum a la història"

"Estem treballant per arribar al 4 de novembre amb la casa rehabilitada i museïtzada", subratlla Lluís Puig. El projecte, sobretot, pivota al voltant dels Fets de Prats de Molló. "Per a nosaltres, és importantíssim poder posar llum a aquesta fragment de la nostra història; perquè tot i que la seva detenció semblava un fracàs, va acabar convertint-se en un gran final, que va ajudar a generar el mite de l'Avi de Catalunya", diu Puig, en referència a Macià.

Per museïtzar la Casa Macià, fins ara s'han rebut uns 200.000 euros procedents de diferents administracions (la Generalitat, les diputacions de Barcelona i Girona, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l'Ajuntament de Prats de Molló). Puig concreta que amb el què tenen compromès aquest any -també, d'aportacions voluntàries- se n'hi sumen 100.000 més, i que esperen tenir-ne uns altres 100.000 a través de diferents vies (com micromecenatge).

Precisament, per fer l'audiovisual que formarà part de l'espai de memòria a la Casa Macià, la fundació ha creat una campanya a través de verkami (vmk.is/casamacia). El repte és aconseguir 35.000 euros en 40 dies. L'audiovisual durarà cap a un quart d'hora, el farà la productora FilmeXplora i repassarà tant la preparació del complot com les seves conseqüències.

La nova Fundació Casa Macià rebrà aviat la cessió de la Vil·la Denise per part del seu propietari -que és el vicepresident de l'entitat- i gestionarà plenament el projecte de museïtzació. A més, entre els seus membres, també n'hi ha que formen part de les dues associacions -l'una amb seu a Molló, l'altra a Prats de Molló- que han estat treballant fins ara en el projecte.

Més d'una trentena d'actes

Per commemorar el centenari dels Fets de Prats de Molló, que culminaran amb l'obertura de la casa-museu, des de la fundació s'han organitzat més d'una trentena d'actes repartits al llarg del 2026. Entre aquests, en destaquen una caminada que anirà des de Prats de Molló fins a Olot el dia 1 de maig; l'Aplec Nacional de Cultura a principis de juliol (on s'estrenarà l'obra teatral inèdita 'Els desterrats' de Josep Carner-Ribalta); un acte institucional al Parlament i la inauguració d'una exposició itinerant (previst al setembre), i un repic de campanes amb pirotècnia que es farà a dos quarts de vuit del matí del 4 de novembre a la Casa Macià, coincidint amb el moment exacte del centenari dels Fets de Prats de Molló.

La inauguració de l'exposició permanent a la Casa Macià es farà el 8 de novembre. Lluís Puig ha subratllat que se centrarà en els Fets de Prats de Molló, però no només. "De manera intel·ligible i fàcil d'entendre s'explicarà a tothom qui era Francesc Macià i la seva trajectòria política; i que mostrarà originals, reproduccions i facsímils dels Fets", ha concretat el president de la nova fundació.

"Volem fer memòria dels centenars de persones que es van implicar en aquest episodi històric, però que després van quedar en l'anonimat; aquí hi tindran el seu memorial", ha dit Puig, precisant que precisament també s'està contactant amb els seus familiars i hereus.

Paral·lelisme amb el procés

Per últim, Puig també ha dit que els Fets de Prats de Molló, en certa manera, tenen un paral·lelisme amb el procés independentista. "En aquell cas es tractava d'una acció armada, però la condemna va ser l'extradició a Bèlgica; sense anar massa lluny, no fa gaire un govern escollit democràticament va ser condemnat a penes que en conjunt sumaven més de 100 anys de presó, algunes de les quals estan vigents, i part d'ells van exiliar-se", ha afirmat. "Per tant, la història cíclicament s'ha anat repetint", ha conclòs Puig.

L'alcalde de Prats de Molló, Claudi Ferrer, ha posar en relleu que la Casa Macià és "un escenari molt important de la memòria històrica". I el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira, ha subratllat que el futur centre d'interpretació a la Casa Macià permetrà "pensar i reflexionar" sobre la història i entendre també què suposava una dictadura (en aquest cas, la de Primo de Rivera). "A més, aquest espai de memòria és també un exemple de l'agermanament nord-sud", ha dit.