19
d'abril
de
2021, 13:40
Actualitzat:
14:09h
Hi haurà acord entre ERC i Junts abans de l'1 de maig, tal com han reclamat els republicans als de Carles Puigdemont aquest dilluns? La pregunta encara no es pot respondre, ha indicat Elsa Artadi, perquè encara existeixen "serrells" rellevants sobre el nou Govern, tant pel que fa a l'estructura com al programa. Són dues qüestions que s'estan treballant entre equips negociadors, que aquests dies intercanvien documents, i que encara no estan tancades, el mateix que passa en el front de Madrid o bé en el global de l'estratègia independentista. Artadi també ha retret als republicans que expliquin en públic les negociacions: "Menys declaracions i més reunions". "L'important és tenir un bon acord", ha assenyalat la portaveu de Junts en roda de premsa.
Segons Artadi, Pere Aragonès es va comprometre a fer una sessió amb els negociadors per explicar quina estructura té al cap per al futur Govern, però encara no s'ha concretat. El candidat d'ERC a la investidura ja va assenyalar en el debat d'investidura que en volia crear tres: Feminismes, Acció Climàtica i Universitats i Recerca. Junts no ha enviat cap proposta sobre el disseny del nou executiu, i assegura que tampoc s'ha entrat en el repartiment. "Això hauria de ser ràpid", ha apuntat Artadi. La proposta de Junts, en tot cas, passa per un repartiment al 50% que atorgui a la formació el control sobre bona part de les conselleries que té ara ERC, com és el cas de Salut o Acció Exterior. Els republicans, en aquest sentit, haurien d'assumir Interior.
"No estem parlant de dates, estem parlant de continguts", ha resumit Artadi per justificar que no hi hagi un compromís sobre l'horitzó temporal de l'acord. Les dues formacions saben que no poden anar més enllà del 26 de maig, que és el dia en què es convocarien eleccions de manera automàtica si no hi ha investidura, i confien en no esgotar el termini. La portaveu de Junts ha indicat que el fet que hi hagi un congrés extraordinari del partit els dies 7 i 8 de maig no influeix en el calendari de la invetsidura, perquè només ha de servir per triar qui estarà al capdavant del consell nacional i de l'òrgan de defensa dels militants. Per la primera plaça, la gran favorita és Anna Erra, que és alcaldessa de Vic, diputada i també vicepresidenta de Junts.
Artadi ha estat crítica amb les "declaracions" que ha anat fent ERC els últims dies, en els quals ha insistit en la idea de posar pressió per tancar un acord que permeti desbloquejar la investidura d'Aragonès. "Més feina i menys declaracions", ha assegurat la dirigent de Junts, que també forma part de les negociacions. En aquest sentit, ha defensat que hi hagi "molt detall" en tot el que s'acordi per tal d'evitar discrepàncies al llarg de la legislatura. "No volem assumir la responsabilitat d'un mal acord", ha apuntat Artadi, que ha receptat "discreció" als republicans pel que fa a les carpetes obertes.
Una d'elles és la de Madrid, on ha defensat que l'actuació sigui conjunta més enllà de qüestions relacionades amb el procés. Això vol dir, per exemple, pressionar de manera conjunta pels fons europeus. Tampoc hi ha una entesa sobre la direcció col·legiada de l'independentisme, que encara no està clar si dependrà del Consell per la República. Aquesta és una de les qüestions que més va aparèixer en l'inici de les converses. El Consell està obert a reformular-se per encabir aquesta nova cúpula del procés.
Més trobades
Els dos equips negociadors esperen que les cites s'intensifiquin aquesta setmana després de la reunió de divendres passat, que va ser breu i telemàtica. Era la primera vegada que Junts i ERC es trobaven des de dimecres de la setmana anterior, quan els de Carles Puigdemont van demanar més concreció als republicans, que al cap de tres dies van enviar un document sobre el programa de Govern i les primeres pinzellades sobre l'estructura. Des de fa dues setmanes, els dos equips han abordat qüestions relacionades amb l'executiu davant la incapacitat d'arribar a un acord sobre el full de ruta i la carpeta de Madrid, una de les que més divergències genera entre Junts i ERC.
Dirigents de la formació de Carles Puigdemont es mostren confiats que hi haurà una entesa global sobre el programa i la composició del futur executiu -sempre amb el temor que, un cop es tanqui l'acord amb ERC, calgui negociar amb la CUP més serrells per un pacte a tres bandes-, però encara no el situen el calendari. Els republicans sí que tenen tancada una entesa amb els anticapitalistes, que van votar a favor de les dues investidures d'Aragonès, però Junts la considera insuficient. "Les coses s'han de fer bé", repeteixen a les files del partit de Puigdemont. "Cal convergir cap a un acord de tres forces polítiques", remarcaven dijous al matí fonts oficials de la formació.
Les converses es van veure enterbolides durant la Setmana Santa pels avisos de Junts sobre la possibilitat de quedar-se fora del Govern, que dins d'ERC sempre han emmarcat dins d'una estratègia negociadora per part dels socis. Tot i això, al llarg dels últims dies les veus institucionals de Junts s'han activat per falcar la presència de la formació en el futur executiu. Aquestes veus -que s'han expressat sense embuts en públic, com és el cas de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó-, sostenen que el partit de Puigdemont ha de ser al Govern per reforçar-ne el perfil institucional. En privat es fan servir tres arguments. El primer és que cal marcar de prop Aragonès en una legislatura que serà econòmicament expansiva; el segon, que cal afrontar les municipals des del Govern; i, el tercer, que per consolidar el projecte de Junts cal ser a l'executiu.
Puigdemont, com és habitual quan hi ha negociacions delicades, es manté en un prudent silenci. A finals de març va tenir una conversa amb Aragonès que, segons el candidat d'ERC, va ser "cordial" i "aclaridora". El dia a dia de la negociació per part de Junts, però, el porta Jordi Sànchez. Tot i que veus de la formació de Puigdemont assenyalen que Sànchez ha multiplicat converses amb Aragonès al llarg dels últims dies -tant per via telemàtica com presencial a Lledoners-, des d'ERC assenyalen que els contactes entre els dos dirigents són habituals des que va arrencar la negociació, i que no s'ha produït una intensificació dels contactes. Aragonès, en qualsevol cas, es va oferir a implicar-les en les converses. Per cert, unes converses en les quals no hi estan tenint un paper preponderant Josep Rull i Jordi Turull, presos de Junts, que el 2018 sí que van negociar les línies mestres del Govern que acabaria liderant Quim Torra.
Segons Artadi, Pere Aragonès es va comprometre a fer una sessió amb els negociadors per explicar quina estructura té al cap per al futur Govern, però encara no s'ha concretat. El candidat d'ERC a la investidura ja va assenyalar en el debat d'investidura que en volia crear tres: Feminismes, Acció Climàtica i Universitats i Recerca. Junts no ha enviat cap proposta sobre el disseny del nou executiu, i assegura que tampoc s'ha entrat en el repartiment. "Això hauria de ser ràpid", ha apuntat Artadi. La proposta de Junts, en tot cas, passa per un repartiment al 50% que atorgui a la formació el control sobre bona part de les conselleries que té ara ERC, com és el cas de Salut o Acció Exterior. Els republicans, en aquest sentit, haurien d'assumir Interior.
"No estem parlant de dates, estem parlant de continguts", ha resumit Artadi per justificar que no hi hagi un compromís sobre l'horitzó temporal de l'acord. Les dues formacions saben que no poden anar més enllà del 26 de maig, que és el dia en què es convocarien eleccions de manera automàtica si no hi ha investidura, i confien en no esgotar el termini. La portaveu de Junts ha indicat que el fet que hi hagi un congrés extraordinari del partit els dies 7 i 8 de maig no influeix en el calendari de la invetsidura, perquè només ha de servir per triar qui estarà al capdavant del consell nacional i de l'òrgan de defensa dels militants. Per la primera plaça, la gran favorita és Anna Erra, que és alcaldessa de Vic, diputada i també vicepresidenta de Junts.
Artadi ha estat crítica amb les "declaracions" que ha anat fent ERC els últims dies, en els quals ha insistit en la idea de posar pressió per tancar un acord que permeti desbloquejar la investidura d'Aragonès. "Més feina i menys declaracions", ha assegurat la dirigent de Junts, que també forma part de les negociacions. En aquest sentit, ha defensat que hi hagi "molt detall" en tot el que s'acordi per tal d'evitar discrepàncies al llarg de la legislatura. "No volem assumir la responsabilitat d'un mal acord", ha apuntat Artadi, que ha receptat "discreció" als republicans pel que fa a les carpetes obertes.
Una d'elles és la de Madrid, on ha defensat que l'actuació sigui conjunta més enllà de qüestions relacionades amb el procés. Això vol dir, per exemple, pressionar de manera conjunta pels fons europeus. Tampoc hi ha una entesa sobre la direcció col·legiada de l'independentisme, que encara no està clar si dependrà del Consell per la República. Aquesta és una de les qüestions que més va aparèixer en l'inici de les converses. El Consell està obert a reformular-se per encabir aquesta nova cúpula del procés.
Més trobades
Els dos equips negociadors esperen que les cites s'intensifiquin aquesta setmana després de la reunió de divendres passat, que va ser breu i telemàtica. Era la primera vegada que Junts i ERC es trobaven des de dimecres de la setmana anterior, quan els de Carles Puigdemont van demanar més concreció als republicans, que al cap de tres dies van enviar un document sobre el programa de Govern i les primeres pinzellades sobre l'estructura. Des de fa dues setmanes, els dos equips han abordat qüestions relacionades amb l'executiu davant la incapacitat d'arribar a un acord sobre el full de ruta i la carpeta de Madrid, una de les que més divergències genera entre Junts i ERC.
Dirigents de la formació de Carles Puigdemont es mostren confiats que hi haurà una entesa global sobre el programa i la composició del futur executiu -sempre amb el temor que, un cop es tanqui l'acord amb ERC, calgui negociar amb la CUP més serrells per un pacte a tres bandes-, però encara no el situen el calendari. Els republicans sí que tenen tancada una entesa amb els anticapitalistes, que van votar a favor de les dues investidures d'Aragonès, però Junts la considera insuficient. "Les coses s'han de fer bé", repeteixen a les files del partit de Puigdemont. "Cal convergir cap a un acord de tres forces polítiques", remarcaven dijous al matí fonts oficials de la formació.
Les converses es van veure enterbolides durant la Setmana Santa pels avisos de Junts sobre la possibilitat de quedar-se fora del Govern, que dins d'ERC sempre han emmarcat dins d'una estratègia negociadora per part dels socis. Tot i això, al llarg dels últims dies les veus institucionals de Junts s'han activat per falcar la presència de la formació en el futur executiu. Aquestes veus -que s'han expressat sense embuts en públic, com és el cas de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó-, sostenen que el partit de Puigdemont ha de ser al Govern per reforçar-ne el perfil institucional. En privat es fan servir tres arguments. El primer és que cal marcar de prop Aragonès en una legislatura que serà econòmicament expansiva; el segon, que cal afrontar les municipals des del Govern; i, el tercer, que per consolidar el projecte de Junts cal ser a l'executiu.
Puigdemont, com és habitual quan hi ha negociacions delicades, es manté en un prudent silenci. A finals de març va tenir una conversa amb Aragonès que, segons el candidat d'ERC, va ser "cordial" i "aclaridora". El dia a dia de la negociació per part de Junts, però, el porta Jordi Sànchez. Tot i que veus de la formació de Puigdemont assenyalen que Sànchez ha multiplicat converses amb Aragonès al llarg dels últims dies -tant per via telemàtica com presencial a Lledoners-, des d'ERC assenyalen que els contactes entre els dos dirigents són habituals des que va arrencar la negociació, i que no s'ha produït una intensificació dels contactes. Aragonès, en qualsevol cas, es va oferir a implicar-les en les converses. Per cert, unes converses en les quals no hi estan tenint un paper preponderant Josep Rull i Jordi Turull, presos de Junts, que el 2018 sí que van negociar les línies mestres del Govern que acabaria liderant Quim Torra.