En la recta final abans d'arrencar la campanya electoral, Junts pel Sí ha presentat aquest dissabte el programa. La candidatura, que encapçala Raül Romeva, porta com a proposta la creació de l'agència catalana de Seguretat Social, un ens que garantiria el pagament de les pensions als ciutadans del nou estat català.

Junts pel Sí també es compromet a impulsar una conselleria d'Afers Exteriors si arriba al Govern per promoure una diplomàcia pública en paral·lel a un cos de Servei Exterior. Entre d'altres, estimen que el guany fiscal per a Catalunya seria d'11.591 milions d'euros, un 5,95% del PIB.

De les estructures d'estat que preveuen impulsar se n'ha encarregat el màxim dirigent d'ERC i número 5 de la candidatura, Oriol Junqueras. El republicà ha exposat que les han organitzat en quatre grans blocs: l'econòmic, el del benestar, el d'administració i governança i el de projecció exterior.

En destaca la creació de l'Agència catalana de la Seguretat Social, una eina que segons Junqueras ha de garantir la contribució i percepció de les aportacions socials dels ciutadans, entre elles les pensions -"garantir-ho molt millor". Junts pel Sí argumenta al seu programa que Catalunya és en moltes ocasions contribuïdora neta a la balança i que, de fet, té menys aturats que la resta de l'estat. En clau social també volen un nou marc de relacions laborals.

També han posat sobre la taula la creació de la hisenda pública per "vehicular l'esforç fiscal" dels catalans així com deixar enrere l'Institut Català de Finances per impulsar un banc de desenvolupament i suport de l'economia. De fet, emparant-se "en la millor tradició" bancària, preveuen que el Banc de Catalunya formi part del marc regulador europeu i que actuï per tant com qualsevol altre banc central.

Conseller d'Exteriors

Junqueras també ha destacat la participació dels ciutadans i l'apoderament directe en la definició de la nova constitució, així com la definició d'un nou model del sistema de justícia,  i la creació d'una conselleria d'Afers Exteriors que "ha de ser peça central de la voluntat de projecció exterior de Catalunya" al món.

Es preveu de fet que s'estructuri també un Servei Exterior que "vetlli pels drets dels catalans que viuen fora de Catalunya i tenir en compte la potencialitat de les entitats socioculturals de l'exterior (les comunitats catalanes de l'exterior) com a agents de difusió i promoció de la realitat catalana. Finalment, és indispensable que la Conselleria disposi d'una oficina 111 de comunicació i informació diplomàtica que permeti al Govern de la Generalitat explicar-se de primera mà a la societat internacional", detalla el programa.

Tot plegat ha de concloure's en "fer-ho i fer-ho bé" de manera que "la voluntat de fer un estat independent i les estructures que ho fan possible" són eix bidireccional d'un programa que vol aglutinar "la màxima confiança" per aprofitar "una oportunitat", ha dit Junqueras.

En clau europea, Junts pel Sí es compromet a " comunicar als presidents de les institucions de la UE l'inici del procés per constituir un nou Estat català, amb la voluntat inequívoca de permanència a la Unió Europea, així com el manteniment de l'aplicació de tota la normativa europea, ara i un cop integrats com a membres de ple dret, sol·licitarem a la Unió Europea la continuïtat de la pertinença de Catalunya a la Unió Europea, a l'Eurozona i a l'Eurosistema de Bancs Centrals; reforçarem la representació permanent de Catalunya davant de la Unió Europea a fi de defensar els interessos de Catalunya davant de la Unió Europea, presentarem una proposta d'adhesió o successió en la condició de part dels més de 3.200 tractats bilaterals i multilaterals celebrats per l'Estat espanyol, i presentarem una proposta d'adhesió o successió en la condició de membres d'organitzacions internacionals".

El guany fiscal

Junts pel Sí ha posat sobre la taula també les balances fiscal d'una Catalunya independent. Segons el seu programa electoral, que cita el CATN, els ingressos addicionals que tindria la Generalitat s'elevarien a 45.317 milions d'euros, corresponents als ingressos fiscals que ara s'originen a Catalunya i van a parar a les arques estatals, menys les transferències que rep del sector públic central. La candidatura que Catalunya hauria d'assumir, si fos un Estat, serien de 39.507 MEUR, "generades per l'assumpció de noves competències, la creació d'estructures d'Estat ara inexistents, el pagament d'interessos sobre el deute o el reforç de les estructures administratives actuals".

En aquest punt, el guany fiscal net i directe per a les arques de la Generalitat seria de 5.810 MEUR anuals. Si s'hi suma, que es deixaria de participar en l'amortització del deute (7,185 milions) el guany fiscal per a Catalunya s'elevaria a 12.994 MEUR (6,67% del PIB), del qual caldria treure'n la contribució a les organitzacions internacionals, com la UE, uns 1.400 milions més. La conclusió eleva el guany fiscal estimat per a Catalunya als 11.591 M¤, un 5,95% del PIB.

"El país que volem"

Al seu torn, Romeva ha defensat el país que volen des de la candidatura de Junts pel Sí, cadascú amb els seus matisos al programa, ha admès. Romeva s'ha mostrat convençut que la "potencialitat" de Catalunya és "enorme" i que la viabilitat econòmica està "garantida". En aquest sentit, ha fet una crida de màxims. "El mínim de suport tant en escons com en vots és el màxim possible".

Romeva ha defensat garantir un estat del benestar per tothom, "un estat amb eines, amb capacitat normativa i amb recursos" així com l'impuls d'un nou contracte social. Ha parlat d'un salari mínim d'aires europeus, i una garantia juvenil que treballi per l'ocupació, la garantia d'un sistema públic, social i universal com a "línia vermella", i una escola en català inclusiva que treballi per l'excel·lència però també per la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.

Romeva també ha demanat no "tancar els ulls a la realitat que ens interpel·la de manera permanent", sobre els refugiats i els fluxos migratoris que arriben a Europa. "Com a país hem de tenir molt clar que hem de donar respostes", ha dit recordant el Catalunya per Bòsnia. Entre d'altres, també ha posats la cultura com a "pilar" de la societat i posar l'economia al servei de les persones -"no de l'enriquiment". El darrer eix, la regeneració democràtica amb especial èmfasi a la lluita contra la corrupció. "Fer-hi front és impedir-la, no podem ser ambigus", ha reblat.