La taula de diàleg i la manera d'afrontar la negociació amb l'Estat va centrar bona part de les converses entre ERC i Junts per cristal·litzar l'acord de governabilitat rubricat a finals de maig entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez. Seguint l'exemple de l'entesa a la qual els republicans van arribar prèviament amb la CUP, es va pactar atorgar dos anys de marge al diàleg amb el govern espanyol abans d'arrencar un "nou embat" amb l'Estat. Aquest termini, però, ja està en discussió, fins i tot abans de reprendre les trobades de la mesa, que s'ha de reprendre la setmana del 13 de setembre.
Així ho ha verbalitzat aquest dilluns la portaveu de Junts, Elsa Artadi, que argumentat l'existència d'un "enduriment" del discurs del PSOE sobre Catalunya per obrir la porta a reduir el marge de confiança a la "suposada" taula de diàleg. "Si no hi ha cap voluntat per part del govern espanyol de resoldre i no simplement fer veure que el conflicte no existeix, que és l'actitud de Pedro Sánchez, no donarà més de si. Destaquem, i crec que podem constatar, l'enduriment del discurs, que no va en la línia de poder resoldre el conflicte", ha assenyalat Artadi, que ha indicat que els socis de Govern estan "en contacte" des del primer moment de la legislatura per avaluar qualsevol nou "embat".
La portaveu de Junts ha definit la primera trobada de la mesa de negociació, el 26 de febrer del 2020, com un "reportatge fotogràfic" ordit per Sánchez a l'hora d'argumentar internacionalment que estava fent passos per resoldre el conflicte. "No ha passat res més", ha ressaltat Artadi, que ha definit -de la mateixa manera que també ho ha fet la dreta espanyola- el canvi de ministres a l'Estat com una "purga". En aquests moviments, qui ha ascendit és Isabel Rodríguez, nova ministra de Política Territorial. Després d'assegurar que l'independentisme ha d'aprendre la "lliçó", la dirigent de Junts ha assenyalat que la seva actitud és "supèrbia".
Carles Puigdemont, des de Perpinyà, ja va advertir ahir que el futur d'un poble no es pot decidir des d'un "despatx", en referència a com ha de ser la resolució del procés. La posició de l'independentisme està consensuada al voltant dels conceptes d'autodeterminació i amnistia, però cap dels dos és acceptat pel govern espanyol, si més no d'entrada. Sánchez interpreta que amb els indults ja ha fet un gest suficientment generós, i Salvador Illa, des del PSC, ha recuperat el discurs basat en refer la convivència a Catalunya. "Per això ens plantegem si caldrà esperar dos anys a la taula de diàleg", ha resumit Artadi després de la reunió de l'executiva.
En la trobada setmanal dels dirigents de Junts hi ha tornat a planar el mecanisme ideat per la Generalitat per pagar les fiances imposades pel Tribunal de Comptes. La quantitat ha estat avalada per l'Institut Català de Finances (ICF) en absència d'una entitat bancària que s'hagi prestat a col·laborar amb l'executiu. El Govern està pendent del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per validar el decret llei del fons complementari de riscos al Parlament, i poder trobar un banc estranger que avali les fiances de 5,4 milions. El Tribunal de Comptes no es pronunciarà fins aquest dimarts.
Els membres del Govern deixen l'acta de diputat al Parlament Una de les decisions que ha comunicat Artadi és que els membres del Govern de Junts deixaran en els propers dies l'acta de diputats al Parlament. Es tracta del vicepresident Jordi Puigneró i de les consellers Gemma Geis -Recerca i Universitats- i Lourdes Ciuró -Justícia-. Això farà que entrin tres nous representants a la cambra. Puigneró va ser el número set de la candidatura a les eleccions del 14-F, mentre que Ciuró era la número vint. Geis va liderar la llista a les comarques gironines, on es va imposar amb solvència.
Pel que fa al debat sobre l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, Artadi ha indicat que el president d'Aena, Maurici Lucena, està intentant consolidar un "fals debat" sobre la infraestructura. "Aquí la gran pregunta és si Aena permetrà que el Prat sigui un hub internacional", ha remarcat la portaveu de Junts. El partit s'ha mostrat més més rotundament a favor que ERC de l'ampliació, que s'ha debatut a nivell de Govern i també en una taula tècnica impulsada pel president Pere Aragonès.
