Una investidura aprovada en minoria amb els ulls posats sobre els 4 regidors d'ERC. I és que els hereus de l'antiga CiU han intensificat converses amb els republicans durant els darrers dies per acollir-los a l'executiu i garantir-se així l'estabilitat del mandat. Segons ha pogut saber NacióSantCugat, encara no hi ha res tancat i l'opció que ERC acabi sent la primera força de l'oposició continua sobre la taula. En qualsevol cas, Vallès ja ha posat data límit per pressionar un pronunciament dels republicans: el 26 de juny.
Entre les noves cares que entren a l'Ajuntament vallesà destaquen la de l'exvicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró (Junts), i de l'exsenador republicà, Bernat Picornell (ERC). Per contra, desapareixen del consistori l'alcaldessa del tripartit, Mireia Ingla (ERC), l'extinent d'alcaldia i primer secretari del PSC, Pere Soler, i l'exalcaldessa i portaveu de Junts, Carmela Fortuny.
Als afores del plenari també s'ha convocat una concentració antifeixista que ha aplegat a més de mig centenar de persones per denunciar l'entrada de l'extrema dreta de Vox a l'Ajuntament per primera vegada a la història.
🔴 Crits i improperis contra la presa de possesió dels dos nous regidors de Vox
— NacióSantCugat (@NacioSantCugat) June 17, 2023
És la primera vegada que l'extrema dreta entra a l'Ajuntament de #SantCugat
📹 @SergiBaixasColo pic.twitter.com/PxBAUBPVyX
Investidura sense sorpreses
A l'inici del ple d'investidura s'ha constituït la Mesa d'Edat per la presa de possessió dels regidors electes amb la regidora més veterana Pilar Gorina (PSC) i la més jove Ariadna Sierra (CUP). Ambdues han formalitzat el jurament i nomenament dels nous representants públics amb l'entrega de la medalla i pin institucional. Una assumpció del càrrec que la majoria de candidats de Junts, ERC, CUP i En Comú Podem han promès per "imperatiu legal" i amb les crides per part dels sobiranistes a favor de la independència de Catalunya.Posteriorment, s'ha passat a l'acte d'elecció sense sorpreses del futur alcalde a través d'una votació secreta i dipositant paperetes a l'interior d'una urna de vidre. Un sufragi que ha comptat amb la presentació de les candidatures de Vallès (Junts) que ha obtingut 9 vots; Benejam (PP), 3 vots; Simarro (CUP), 2 vots; Rodríguez (Vox), 2 vots; i Gutiérrez (En Comú Podem), 2 vots. Per contra, ni ERC ni el PSC han presentat proposta sent els responsables dels 7 vots en blanc.
🔴 Així ha estat @josepmvalles proclamat nou alcalde de #SantCugat @juntsxstc
— NacióSantCugat (@NacioSantCugat) June 17, 2023
📹 @SergiBaixasColohttps://t.co/0lACYqy08D pic.twitter.com/bryKcP8rWO
Vallès, nou alcalde de Sant Cugat
"Accepto amb orgull, humilitat i responsabilitat el més gran honor que pot tenir un santcugatenc". Així doncs, sense majoria absoluta però com a candidat més votat, la Mesa d'Edat ha proclamat Josep Maria Vallès com a nou batlle de Sant Cugat. Durant el seu parlament, el que havia estat alcaldable de Junts s'ha compromès a "treballar per l'interès i el bé comú de tots els santcugatencs des de la proximitat i a peu de carrer".Tanmateix, ha reconegut que els vots obtinguts "no són un xec en blanc" i s'ha conjurat a treballar per aconseguir grans consensos per fer front als reptes transformadors de la ciutat que s'han d'abordar des d'un "esperit constructiu" i de la mà del teixit associatiu del municipi. En aquesta línia, ha emfatitzat la seva voluntat de combatre la desafecció política amb una "bona i empàtica governança".

Vallès, amb el seu futur equip de govern a l'interior del consistori Foto: Raquel Pérez - Aj. de Sant Cugat
"Seré més al carrer que al despatx per estar allà on passen les coses", ha reivindicat amb la voluntat de vertebrar un Ajuntament "eficaç, àgil i accessible". "Cal recuperar la il·lusió dels santcugatencs en la seva ciutat i que tothom vegi que les coses es fan ben fetes, amb lògica, sentit comú, racionalitzant la despesa, escoltant i parlant amb tothom", ha sentenciat prometent que liderarà el consistori amb "humilitat".
Al llarg del discurs també s'han enumerat compromisos per garantir el benestar dels joves i de la gent gran; a impulsar la cultura, l'educació, l'esport, l'emprenedoria, el comerç i el lleure; a vetllar per un urbanisme de qualitat "a escala humana" que prioritzi el dret a un habitatge digne; i a fomentar la transparència i la responsabilitat en la gestió pública.
La veu de l'oposició
El nou portaveu de la segona força més votada a l'Ajuntament, Bernat Picornell (ERC), ha llençat un primer prec a Vallès: "que la gestió de la victòria es faci des de l'empatia i la generositat". Així, l'exsenador ha reivindicat la feina feta des del tripartit que, entre d'altres, ha permès situar al centre del debat que Sant Cugat expulsa milers de ciutadans any rere any. El republicà ha elogiat la figura d'Ingla tot reconeixent els mals resultats electorals. "No ens hem sabut explicar prou bé i la gent no ens ha tornat a fer confiança", ha exposat tot garantint que, "siguem on siguem, continuarem treballant per la ciutadania".
Picornell, prenent posessió del càrrec de regidor Foto: Raquel Pérez - Aj. de Sant Cugat
Al seu costat, la també flamant portaveu del PSC després de la dimissió de Pere Soler, Elena Vila, ha instat a "continuar mirant un futur ple d'incerteses i volatilitats des d'una política útil i feta des del cor". La socialista, que també ha tret pit de la gestió de l'executiu d'esquerres sortint, ha emplaçat Vallès a governar des de l'"escolta activa per deixar el millor llegat als nostres fills" i evitant "interessos particulars".
Pel que fa al portaveu de la tercera força del tripartit, Marco Simarro (CUP) s'ha compromès a continuar "deixant-s'hi la pell" per "transformar la societat i canviar un sistema que ens vol infeliços i supervivents". Així doncs, l'anticapitalista, preocupat davant del futur apuntalament del model de ciutat convergent, es conjura a fer una oposició "fiscalitzadora, ferma i tenaç". En la mateixa línia, ha fet una crida a la mobilització ciutadania per protegir els drets aconseguits i posar fre als discurs d'odi de l'extrema dreta reaccionària.
Pel que fa al PP, Álvaro Benejam s'ha limitat a celebrar el "canvi" viscut aquest dissabte al ple d'investidura que reflecteix el "canvi i el càstig als experiments, la falta de sensibilitat i la passivitat en la gestió" de l'executiu tripartit.
Una anàlisi que ha compartit Vox tot posant-se a disposició de la ciutdania per solucionar els problemes reals i necessitats de la ciutadania aplicant polítiques de "sentit comú" i fer que Sant Cugat esdevingui un "referent a Espanya. "A partir d'avui res serà igual després de tants anys d'abandó", ha sentenciat el representant d'ultradreta, Marcos Rodríguez.
Finalment, des de la coalició d'En Comú Podem, Ramon Gutiérrez, ha apel·lat a la necessitat de fer front a l'individualisme, les desigualtats i l'emergència climàtica. "Ens estimem Sant Cugat i, per això, també en som crítics i som capaços de veure'n els seus defectes", ha remarcat amb la voluntat que el proper govern, des del consens amb les forces progressistes, "escolti, estigui a l'alçada dels reptes i no tracti la institució com a pròpia".
ERC, entre l'espasa i la paret
La posició més complicada que deixa el 28-M l'ostenta ERC amb els seus quatre regidors com a segona força més votada als comicis. Precisament aquells que van liderar l'"alternativa" del tripartit, ara han de decidir quin rol voldran tenir de cara al pròxim mandat: erigir-se com a puntal de l'oposició vers l'executiu de Vallès o optar per ser-ne el soci. Un suport que es podria configurar tant ingressant en un govern de coalició com des de fora a canvi de certes concessions com el blindatge del Pla d'Habitatge Assequible, polítiques de Drets Socials i projectes de mobilitat.Hi ha qui considera que la marxa de l'alcaldessa en funcions Mireia Ingla després de perdre prop de l'electorat republicà, el consegüent relleu de Bernat Picornell podria facilitar l'entesa entre ambdues formacions. Tot plegat en un context on, des de les cúpules nacionals, el president d'ERC Oriol Junqueras també ha demanat que es prioritzi la consolidació de consistoris "independentistes" arreu del territori a les portes de les eleccions generals al Congrés dels Diputats del 23 de juny.
No obstant això, no tothom ho veuria clar. Segons ha pogut saber NacióSantCugat, hi ha sectors d'ERC que dubten de l'estratègia que, després d'haver encapçalat un "canvi de rumb" de la ciutat, ara acabin fent de crossa als hereus d'aquest "model convergent" tan qüestionat per ells mateixos durant la campanya electoral i al llarg del mandat. En aquest sentit, les veus més crítiques davant l'opció d'integrar-se al govern provindrien de les joventuts (JERC). A l'altra banda del taulell, també hi hauria aquelles veus que reclamarien, brandant la torxa de la "responsabilitat", entrar a l'executiu per controlar i fiscalitzar de prop qualsevol retallada en aquestes polítiques empreses en els darrers quatre anys. De moment, res tancat.
Les alternatives
Aquesta última possibilitat toparia de front davant l'estratègia compartida de la CUP i d'En Comú Podem -amb dues regidories cadascun- que aposten per teixir un bloc unitari de totes les formacions d'esquerres per forçar Junts a escoltar-los, en cas que no volguessin veure's abocats a governar sota, aleshores, la complicitat indispensable del PP (3) i Vox (2) per aprovar qualsevol iniciativa o projecte.Finalment, el PSC (3) encara no s'ha pronunciat respecte a les particularitats del futur mapa consistorial després d'estar dies abduït en un profund procés de reflexió intern després de l'ensopegada als comicis i que ha acabat amb la dimissió del primer secretari
[despiece]Com tractem l'extrema dreta a Nació?
Nació manté una línia editorial de rebuig contra qualsevol discurs d'extrema dreta o excloent. De fet, el diari no amplifica els discursos d'odi que emeten formacions com Vox, Plataforma per Catalunya, el FNC o Aliança Catalana amb entrevistes o fent-se ressò dels seus comunicats o rodes de premsa. Informa, això sí, dels fets: quan provoquen incidents, presenten una llista o obtenen representació, si prospera alguna denúncia seva o contra ells, si presenten una moció de censura, si se n'aprova alguna iniciativa…
I al diari definim aquests partits com a extrema dreta d'acord amb la definició del Centre de Terminologia de la Generalitat, que recull aquest moviment ideològic com una tendència radical extremada dins una línia política de la dreta. També de partits xenòfobs. Segons el Termcat, la xenofòbia és una actitud i manifestació de recel, por, odi i rebuig d'un grup envers els membres d'un altre grup per la seva condició d'alteritat i estrangeria. Aquestes formacions, però, neguen l'extremisme i s'autodefineixen com a identitaris. Malgrat que no hi ha una definició concreta, vindrien a basar la seva ideologia en la identitat, una idea que s'ha atribuït a formacions nacionalistes excloents, populistes o obertament d'extrema i ultradreta.
Per altra banda, en alguns casos estan emmarcats en la ultradreta, de la manera que ho defineix el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), com l'extrema dreta que no exclou la violència per aconseguir els seus fins. Finalment, el terme feixisme, com explica el mateix DIEC, només s'aplicaria en cas que un moviment polític defensés la submissió total a un líder que concentra tots els poders, l'exaltació del nacionalisme i l'eliminació violenta de l'oposició política i social.[/despiece]