El president de Junts pel Sí, Lluís Corominas, ha arrencat la seva intervenció amb una revelació: "Dos grups a la junta de portaveus han assegurat que si es passava el referèndum a l'1 de novembre s'hi avindrien". Aquesta actitud evidencia, segons el diputat, les "ganes d'enredar" de l'oposició amb les seves tàctiques de dilació del debat. Corominas ha argumentat que aquest dimecres venia a defensar la independència, finalment han hagut de "defensar la democràcia".
Corominas ha insistit que l'oposició i l'"abús de l'Estat" els ha abocat a presentar la llei del referèndum amb la fórmula amb la qual ho han fet. S'ha emparat en el dret internacional i la carta de les Nacions Unides que reconeix el dret a l'autodeterminació. "Hem esgotat totes les vies d'encaix i hem patit atacs a les nostres competències i menysteniment", ha lamentat. És per això que ha proclamat que, quan els diputats premin el botó del sí, ho faran "els ciutadans" que els van donar suport fa dos anys.
La CUP recorda que ara la responsabilitat és del Govern
La diputada Anna Gabriel ha advertit els grups que han dilatat l'inici del debat recorrent a peticions de reconsideració i dictàmens que seran "còmplices" de la suspensió d'una llei que gaudeix de l'aval popular. Així, ha destacat que aquesta norma tan sols afecta una part de la nació catalana, ja que l'objectiu de la CUP és assolir "uns Països Catalans lliures de capitalisme i patriarcat, agermanats amb la resta de pobles lliures del món". Així, ha reconegut la tasca de les persones que "van ser empresonades i torturades" per lluitar contra el règim del 78 i dels impulsors de les consultes populars.
Així, ha llançat un missatge al portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, que s'ha mostrat molt crític amb la llei i la seva tramitació: "Senyor Coscubiela, el dret a l'autodeterminació no es defensa en la teoria, no se subordina a unes majories determinades a l'estat espanyol". "No renunciem a les aliances amb la gent de baix que, des de l'estat espanyol, defensen el dret a decidir", ha afirmat, però ha defensat que "la millor manera de contribuir, ara i aquí, és trencar el cadenat del 78". "L'únic permís que esperem és el del nostre poble", ha apuntat, i ha assegurat que el referèndum "obre les portes a molts canvis, esperem que en els àmbits polítics, socials i econòmics" i ha reconegut que, des d'ara, "la responsabilitat" és del Govern, que haurà d'actuar contra "els mitjans jurídics, polítics i repressius per aturar l'1-O", motiu pel qual caldrà exercir "desobediència institucional i social als òrgans judicials".
La diputada de la CUP Anna Gabriel durant el debat de la llei del referèndum Foto: Adrià Costa
La cap de l'oposició i líder de C's a Catalunya, Inés Arrimadas, ha denunciat els procediments seguits per tramitar la llei i ha lamentat que "la president del Parlament ha actuat com la gestoria del Govern de Junqueras i Puigdemont". "Els diputats que han votat en contra de la manera com s'ha tramitat aquesta llei representem més catalans que els dos grups que donaran suport a la llei", ha recordat, i ha acusat Junts pel Sí i la CUP d'actuar "com una majoria absolutista" i els ha retret l'actitud d'"anunciar amb anys d'antel·lació que se saltaran les lleis i després indignar-se per les conseqüències judicials".
Així mateix, ha afirmat que l'independentisme "s'inspira en règims antidemocràtics" i "es basen en una gran mentida, que és un mandat democràtic", ja que, "en el seu programa, no hi duien cap referèndum d'autodeterminació, deien que no calia fer-lo, que ja s'havia fet". En canvi, volen fer un referèndum quan "no tenen majoria ni per canviar una sola coma de l'Estatut" i ha etzibat que, "des que Artur Mas va accedir al Govern, aquest ha tingut un actitud de desobediència, confrontació i de presa del carrer" que "només beneficia a la CUP". Ha insistit que tenen una "actitud d'escalfar l'ambient, i això és molt perillós".
Iceta: "En un sol dia volen liquidar de forma il·legal una relació de cinc segles"
Un cop més, el líder del PSC, Miquel Iceta, ha onejat la seva proposta de reforma federal de la Constitució. El dirigent socialista ha argumentat que el referèndum plantejat pel Govern pretén resoldre "un empat que deixarà una profunda insatisfacció permanent a la meitat dels catalans", mentre que la seva aposta és buscar una solució que satisfaci "una majoria més àmplia". La negociació entre els governs de Catalunya i Espanya és, segons Iceta, irrenunciable per resoldre el conflicte.
El primer secretari del PSC ha estat, però, dur amb l'estratègia dels independentistes: "En un sol dia volen liquidar sense miraments i de forma il·legal una relació de cinc segles amb Espanya". És per això que ha assegurat que la "primera víctima del procés" és la pròpia legalitat catalana, l'Estatut, el reglament de la cambra i la llei que regula el Consell de Garanties Estatutàries i tots els drets dels diputats de l'oposició. Iceta ha agraït, però, el treball fet pels serveis jurídics del Parlament i el Consell de Garanties Estatutàries.
El líder del PSC, Miquel Iceta, durant el debat de la llei del referèndum Foto: Adrià Costa
CSQEP lamenta que s'imposi un "procediment antidemocràtic"
Lluís Rabell, president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), ha monopolitzat el torn de paraula del seu grup, cosa que ha provocat que els seus integrants de Podem i EUiA marxessin com a forma de crítica, i ha fet una intervenció molt dura contra l'independentisme i ha defensat l'Espanya "plurinacional" davant "l'immobilisme" del PP. "S'ha imposat un procediment antidemocràtic", ha ressaltat Rabell. "Han burlat la ciutadania. La fractura del Parlament es pot traslladar a la societat catalana", ha manifestat el president del grup de CSQEP.
Així, ha criticat que "el camí triat per la majoria ha assestat un cop gravíssim a la democràcia representativa en aquest país, és una degradació d'aquest Parlament". "La gent d'aquest país paga molt car l'immobilisme de l'Estat, però imposar un procediment antidemocràtic també té conseqüències negatives", ha afegit. Aquest camí cap al referèndum, ha opinat, està "endinsant en una estratègia de tensió amb l'Estat que perpetua el conflicte". "No és possible assolir el referèndum ni la independència pel camí que vostès propugnen, ens estan abocant a la impotència i la frustració", ha asseverat i, de fet, ha previst que la llei "tindrà el recorregut que tindrà, però el procediment tindrà conseqüències greus en la vida política de Catalunya".
El PP amenaça amb actuacions legals
Les amenaces han marcat el discurs del president parlamentari del PP, Xavier García Albiol, que ha alertat que la llei "és un atac a la democràcia i a la llibertat" i, per tant, el govern espanyol "estarà a l'alçada de les circumstàncies per defensar els catalans que volen viure en pau i convivència". Així, ha avisat a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras que "no són éssers superiors a qui la justícia no els afecta" i, per tant, "si segueixen amb aquesta estafa democràtica, patiran les conseqüències" i "cap govern se saltarà la llei". "El PP i el govern de Mariano Rajoy actuarà amb intel·ligència i proporcionalitat, però també amb tota la contundència democràtica que permet l'estat de dret", ha asseverat el dirigent popular.
En un discurs de marcat to nacionalista espanyol, ha defensat que "Espanya no és un subjecte estrany, ni element extern, ni una pròtesi que ens han imposat, és la nostra casa" i ha assegurat que Josep Tarradellas se sentiria trist pel que "una elit irresponsable han fet al seu llegat". Així, ha acusat els dirigents independentistes d'una actitud covarda "de qui no és capaç de reconèixer l'error i rectificar" i de ser "responsables de la pitjor crisi institucional que viu Catalunya i Espanya dels últims 36 anys" que pretén "trencar en cinc anys una nació de 500 anys, la més antiga d'Europa". Així, ha avisat que "ningú donarà suport un moviment ultranacionalista que vol fracturar la quarta potència de la Unió Europea" i ha afirmat que els independentistes "mai no han volgut dialogar amb el govern d'Espanya".
Gordó vol canviar la pregunta de l'1-O
Al seu torn, el diputat no adscrit Germà Gordó ha demanat disculpes per la imatge mostrada durant la jornada i ha defensat les seves esmenes, entre les quals la de modificar la pregunta del referèndum -canviant la referència "un estat en forma de república" per "un estat independent dins de la Unió Europea"- o donar també la possibilitat que ell pugui fer campanya i, per tant, que els espais no estiguin només previstos per als grups parlamentaris.
