[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=LOW_qQbfK1w[/youtube]
Les situacions kafkianes són ja un clàssic al Tribunal Suprem. Avui, la del vicepresident Pere Aragonès n'ha estat un clar exemple. El dirigent d'Esquerra ha estat materialment investigat pel jutjat d'instrucció número 13, però fins ara no li ha arribat formalment cap notificació. Ha arribat a entrar al Suprem sense saber què seria d'ell. Manuel Marchena ha hagut de desfullar la margarida per decidir si li permetia o no acollir-se al dret a no declarar i, mirant-se de reüll el que pugui passar en un futur, ha preferit apostar per una opció garantista. Per tant, Aragonès no ha declarat avui.

Sí que ho han fet ja exconsellers com Jordi Jané o l'exsecretari del Govern Joan Vidal de Ciurana. Els dos han desvinculat els seus cessaments de la celebració del referèndum i han subratllat que, mentre ells van prestar servei, el plantejament de l'executiu de Carles Puigdemont era acordar el referèndum amb l'Estat. La unilateralitat era només un instrument per forçar un pacte que mai va arribar. Com tampoc va arribar la República, però sí els càstigs judicials.

Després d'un parèntesi en què els processats que són candidats han tastat minuts de llibertat verbal podent participar a mítings i rodes de premsa, torna la rutina al Suprem i el xoc amb la crua realitat, també kafkiana: la campanya segueix, avui en ple Sant Jordi, mentre, entre reixes i sense condemna, esperen que un jutge decideixi el seu destí.