- Diuen que el món ens mira. Com ens veu?
- Hi ha encara molt desconeixement sobre les motivacions que amaga el procés, molts prejudicis i tòpics. Al començament, es comparava el procés català amb altres moviments secessionistes europeus que tenen un tarannà euroescèptic. Això era molt perillós perquè països com Alemanya, que treballa pel projecte europeu, renegaria d'un nacionalisme regionalista, tancat i excloent.
- S'ha aconseguit trencar amb aquests tòpics?
- Sí, ha canviat molt gràcies a l'acció exterior del Govern, de les grans manifestacions de l'11-S i també a través d'organitzacions que treballen a l'exterior com l'ANC. Això ha aconseguit posar Catalunya sobre el mapa i ara, si dius Catalunya a fora, ja saben com a mínim que és un poble diferent de l'espanyol, amb una cultura i una llengua pròpies i molts la connecten amb el concepte d'independència.
- S'explica bé el procés a la premsa estrangera?
- Hi ha molta varietat d'opinions, sobretot a la premsa anglosaxona però també en la germanòfona. Abans, tots repetien una vegada i una altra els mateixos tòpics. Ningú parlava del que va significar l'Estatut del 2010, sinó que es limitaven a parlar de la crisi econòmica i a dir que les regions riques com Catalunya no volien conviure amb les pobres. Era igual que llegissis un diari d'esquerres o de dretes. Ara, en canvi, hi ha més punts de vista i articles molt objectius. Això és també gràcies al fet que han vingut no només els corresponsals que són a Madrid, sinó també periodistes estrangers directament a Barcelona. Ells tenen una òptica més neutral i han vist que aquí hi ha manifestacions enormes en les quals no es trenca ni un vidre.
- Com pot millorar l'independentisme la seva projecció exterior?
- Encara no ha quedat prou clar que és un conflicte eminentment democràtic. Un altre aspecte important és que se sap molt poc de l'europeisme català i el seu tarannà integrador. Per exemple, ningú sap que a Catalunya hi ha una gran diversitat i s'ha aconseguit integrar amb èxit la gran onada d'immigració que hi va haver. Aquestes coses són les que s'han de demostrar. Fora no se sap que Puigdemont es va oferir a acollir refugiats. És veritat que el terme independentisme està connectat a tòpics que de vegades tanquen portes, però seria interessant poder entrar amb altres temes de col·laboració i demostrant actitud d'estat.
Krystyna Schreiber Foto: Adrià Costa
- Com afecta un context europeu tan enterbolit al procés?
- Tant el Brexit com la qüestió escocesa són grans reptes per a la Unió Europea, però també posen altres temes sobre la taula. De fet, si parlem d'Escòcia, a Catalunya li ha anat molt bé aquest tempo perquè al mateix temps s'explicava el procés català i es veia com allà una consulta és possible i a l'estat espanyol no. Pel que fa al Brexit, per a la UE és molt més complicat gestionar-lo que no pas gestionar una ampliació interna, que seria el cas de Catalunya. Al llibre s'explica que hi ha molta regulació sobre una ampliació externa, però res en aquest sentit. Això fa que si passa, s'hagi de reaccionar. Per sort, el pragmatisme és una gran capacitat de la Unió Europea.
- L'estat espanyol podria complicar tot aquest procés.
- La UE és una unió d'estats i això complica el paper de Catalunya, perquè els estats no volen trepitjar a cap company i tanquen files. Tot i això, hi ha molts acords que es poden fer amb Brussel·les i pels quals no es necessita l'acord de tots els membres i Espanya no tindria dret a vet en moltes qüestions. També s'ha de tenir en compte que a la UE li convé mantenir un país tan europeista i disposat a compartir sobirania. La Unió Europea té un repte: no es tracta de tenir més estats dins, sinó millors estats.
- Un referèndum unilateral tindria reconeixement a Europa?
- Hi ha aspectes que són clau: que hi hagi una gran participació, que guanyi el sí amb una majoria clara i que hi hagi garanties democràtiques. Encara hi ha dubtes sobre si aquestes condicions es podran fer realitat. D'altra banda, cada vegada s'accepta més la idea que s'ha de donar veu als catalans que es manifesten cada any. Fa dies celebràvem la reunificació d'Alemanya. És una situació geopolítica molt diferent, però realment el que va fer caure el mur va ser la mobilització ciutadana pacífica. Va ser la gent de carrer la que va canviar el mapa d'Europa. Això no ho hem d'oblidar.
- Com s'ha vist la manca de govern a Madrid?
- Està clar que no ajuda a la imatge d'Espanya. Des de l'òptica catalana, el fet que la majoria dels grans partits no volguessin pactar amb els nacionalistes no va transcendir a les primeres eleccions. En canvi, als segons comicis sí que es va percebre que hi havia un problema amb el referèndum i que el PSOE, abans d'acceptar una consulta democràtica, preferia la inestabilitat. Aquesta manca de diàleg no l'entén ningú. És evident que sempre hi ha desacord i que és difícil gestionar la plurinacionalitat, però hi ha qüestions que no es volen afrontar. A Alemanya també hi ha discussions amb els länder, però si un land fes com Catalunya Merkel seuria a negociar l'endemà d'una manifestació tan multitudinària com la de l'11-S. Segurament, hi seuria abans que calgués una manifestació d'aquest tipus.
