El nou Govern. Foto: ACN

Dotze, tres dones i nou homes, formaran el nou Govern del segon executiu d'Artur Mas. Qui és qui en la sala de comandament de l'equip que ha d'organitzar el referèndum. Les trucades es van completar a les onze de la nit

Joana Ortega, fidel de Duran i Lleida

Joana Ortega (Barcelona, 1959) repetirà com a vicepresidenta del Govern després de dos anys ingrats tant en aspectes de la gestió com de caire polític. Només encetar la singladura del nou govern va haver de donar explicacions sobre el seu currículum oficial, en el que feia constar una llicenciatura en psicologia que llavors no tenia. Ortega ha hagut de ballar amb dues de les polèmiques més dures de la curta legislatura: la retallada de les condicions laborals dels funcionaris i els deutes de la Generalitat amb els ajuntaments.
 
Ortega és la veu al Govern del líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, -milita a UDC des de 1985- però no va dubtar a participar en la consulta per la independència organitzada a Barcelona. Duran, però, va revelar que hi havia votat en contra. Ortega és qui ha impulsat el projecte de llei de consultes populars, que serà aprovada en aquesta nova legislatura. Separada té en el seu haver haver muntat una escola de Mecanografia i un àmplia tasca política dins la formació demòcrata-cristiana.

Santi Vila, un moderat tocat per la tramuntana

El fins avui alcalde de Figueres -ho era des del 2007-, Santi Vila, va nèixer el 1973, va estudiar als Salessians de Figueres i és llicenciat en Lletres per la Universitat de Girona. Vila serà el substitut de Lluís Recorder a la conselleria de Territori i Sostenibilitat. El nou conseller es defineix com un "representant del moderantisme, això sí, tocat per la tramuntana". Socialdemòcrata i home que ha incrementat el seu perfil sobiranista com a resposta pragmàtica al manteniment de les polítiques socials. Diputat des del 2006, ha estat cap de llista per CiU per la demarcació de Girona l'any 2010 i el 2012, Vila fa un nou pas en el creixement de la seva figura en el partit.

Ferran Mascarell, el "Deucentista"

Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 1951) repetirà al capdavant del Departament de Cultura. Ex-militant socialista i home reconvertit al sobiranisme decebut amb les formes de l'Estat signa el pensament batejat com a "Catalanisme Deucentista", que defensa la viabilitat de Catalunya només si esdevè un estat.  En aquests dos anys de legislatura, Mascarell ha acostat posicions amb les 'majors' després d'anys d'estira-i-arronsa i amb un tancament patronal de cinemes pel mig.
També ha signat un acord que estipula arribar al 2014 amb un 25% de cine exhibit en català. Ha aprovat el Pacte Nacional per la Cultura, línia mestra de la conselleria, i s'ha oposat frontalment a l'increment de l'IVA en el sector cultural. Conseller de Cultura en el darrer tram del mandat de Pasqual Maragall, Mascarell va ser una de les apostes polítiques sorpresa de Mas. Abans del 25-N, va promoure el grup de suport al candidat Mas.

Germà Gordó, el soldat a l'ombra de Mas

El nou conseller de Justícia, Germà Gordó (La Pobla de Segur, 1963), és un llicenciat en dret i un polític de tres "D": discret, disciplinat i decidit. Coneix l'edifici de CDC a la perfecció, des de l'ombra, sense projecció pública, i el mateix ha passat en la seva etapa com a secretari del Govern.

Home de la màxima confiança del president de la Generalitat, Artur Mas, és clarament sobiranista- se'l pot veure les nits del 10 de setembre al Fossar de les Moreres. Gordó, el menys conegut dels membres del 'pinyol', va tenir responsabilitats de segona fila en el Govern de Jordi Pujol. També té, però, un perfil democristià, formant part de Fundació Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy.

Josep Maria Pelegrí, faixador de Duran

Josep Maria Pelegrí (1965) és secretari general d'UDC i va ser nomenat conseller d'Agricultura quan Artur Mas va prendre possessió com a president fa dos anys. Ara es consolida al Govern en la mateixa cartera. Durant l'executiu del tripartit, va estar set anys com a portaveu adjunt de CiU al Parlament. Va ser responsable de Governació i Relacions Institucionals entre el 2002 i el 2003, després que el seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, dimitís en saber que havia perdut la pugna amb Artur Mas per succeir Jordi Pujol. Abans d'exercir aquest càrrec, va ser regidor de l'Ajuntament de Lleida, vicepresident del Consell Comarcal del Segrià i director general de la Generalitat. Ara és el número dos d'UDC.


Francesc Homs, de Taradell al món

El fins ara portaveu del Govern i secretari general de Presidència, Francesc Homs, guanyarà pes en aquest nou executiu d'Artur Mas assumint la Conselleria de la Presidència i Afers Exteriors. Home de confiança de Mas, és el negociador per excel·lència de CiU, ja que es va encarregar de l'Estatut, del pacte fiscal així com de les negociacions del pacte de Govern amb ERC. Homs ha hagut d'explicar difícils decisions del Govern en matèria de retallades i argumentar polèmics pactes amb el PP. Ara jugarà un paper central en el procés de la consulta. Mas confia plenament en ell perquè és un dels homes que més fidel li ha estat. Forma part de l'anomenat 'pinyol' de CDC, el nucli dur més proper a Mas que el va impulsar al lideratge del partit.

Ramon Espadaler, home fort d'UDC


El president del consell nacional d'UDC, Ramon Espadaler, tornarà al Govern després de nou anys, aquest cop per encarregar-se del Departament d'Interior. Espadaler és un historiador que ja va ser responsable de Medi Ambient en l'últim govern de Jordi Pujol entre el 2001 i el 2003, curiosament va votar en contra de la prohibició dels toros. També va ser director general d'Administració Local. Nascut a Vic l'any 1963, Espadaler forma part del sector oficialista d'UDC, fidel a Josep Antoni Duran i Lleida, és pare de tres fills i un home de dialèctica ràpida i oratòria extraordinàriament fluïda.  Portaveu adjunt de CiU al Parlament. D'arrels cristianes, va rebutjar ser el candidat de CiU a l'alcaldia de Vic, deixant la plaça per a Josep Maria Vila d'Abadal, amb qui ha mantingut algunes tensions, però el seu "savoir fair" li han permès no trencar ponts del tot i mantenir diàleg amb tothom.


Boi Ruiz, premi

Boi Ruiz va arribar al Departament de Salut ara fa dos anys per gestionar un pressupost amb una davallada del 10% dels recursos. Per fer-ho va aplicar alguns dels ajustos més criticats tant per la ciutadania com pel personal sanitari. Una de les mesures més contestades ha estat la implantació de la taxa de l'euro per recepta, que el govern espanyol vol eliminar. Durant el 2011, el seu primer any al capdavant de la conselleria, va haver de retallar un 10% el pressupost, retallada que va ser del 4,8% el 2012. Ruiz ha defensat que tot i això no ha disminuït la qualitat de l'atenció als pacients, malgrat que les llistes d'espera han augmentat.


Rigau hi torna

Irene Rigau repeteix al capdavant del Departament d'Ensenyament. Ho fa després d'haver-se erigit com la cara visible del rebuig majoritari català a la reforma educativa que impulsa el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que posa contra les cordes el model d'immersió lingüística. La defensa de la immersió serà un dels seus cavalls de batalla en la nova legislatura. Durant els dos anys al capdavant del Departament, Rigau ha estat criticada per la comunitat educativa, que s'ha mobilitzat de forma constant contra les retallades. La consellera també ha posat en marxa un pla contra el fracàs escolar amb mesures com la recuperació dels exàmens de setembre.

Mas-Colell aguanta

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) ha estat un conseller poc qüestionat tot i haver-se enfrontat a la crisi més dura i a la pitjor situació de les finances de la Generalitat. Potser per això i per la seva experiència i prestigi internacional, Artur Mas ha tornat a confiar en ell, després que ja ho fes Jordi Pujol donant-li la cartera d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació del seu últim govern. Mas-Colell ha hagut d'encarregar-se de la difícil tasca de quadrar pressupostos cada cop més restrictius, però també ha hagut de fer front a grans tensions de tresoreria. Precisament per aquest motiu, ha estat molt combatiu amb l'Estat per l'accés al crèdit i la reducció del dèficit.

Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i a la de Valladolid, i continuà els seus estudia a Minnesota, on es doctorà. És catedràtic d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra i president de la Barcelona Graduate School of Economics. Va ser catedràtic d'Economia a la Universitat de Harvard (1981-96) i professor d'Economia i Matemàtiques a la Universitat de Califòrnia (Berkeley) (1972-80).

Neus Munté, d'UGT a consellera

La nova consellera de Benestar i Família, Neus Munté, és un valor en alça a CDC de perfil socialdemòcrata. Munté ha alternat la seva carrera professional entre la política i la UGT. De fet, va ser dirigent del sindicat en dues etapes diferents. entre el 1996 i 1999 i també entre el 2004 i el 2010. Entremig, va formar part de l'últim govern de Jordi Pujol, essent cap de gabinet de la consellera d'Ensenyament de l'època, Carme-Laura Gil. També va ser diputada entre el 2002 i el 2003. Va tornar al Parlament l'any 2010. En l'àmbit del partit, és secretària executiva d'Àmbit Sectorial, membre del Comitè Executiu Nacional i del Secretariat Permanent.

Felip Puig, un "clàssic"

Felip Puig és enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i milita a Convergència Democràtica de Catalunya des del 1976. Li diuen el "Leonardo da Vinci" perquè serveix per a qualsevol conselleria. Fins avui ha exercit a Medi Ambient, Territori, Interior, portaveu del Govern i ara Empresa i Ocupació.

Va ser regidor de Parets del Vallès i conseller comarcal de 1987 al 1991. Al llarg de la seva carrera, Puig ha estat una persona molt pròxima al que va ser president de la Generalitat Jordi Pujol. Sobiranista convençut, durant els dos últims anys al capdavant d'Interior, Puig ha hagut de fer front a algunes actuacions policials polèmiques, com ara el desallotjament de la plaça de Catalunya o els aldarulls del 29-M o el 14-N.