L'altre dia, el company Jordi Palmer escrivia un article magnífic en aquest mateix bitllet d'opinió. El titulava "Prou fer el paperina". Una bufetada sonora i merescuda a tots aquells que juguen al gat i la rata sobre la seva participació a la Via Catalana posant com excusa el lema o la reivindicació concreta de l'acte.

Han passat pocs dies des d'aquell article però s'han detectat canvis significatius. D'entrada les exigències de Josep Maria Pelegrí o Ramon Espadaler tant li carden a en Gerard, el meu veí que aquesta nit m'informava que des de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, aniria a El Vendrell. Ni sabia que s'havia generat certa polèmica amb el lema, la motivació o el poder del magnetisme en els polítics del concepte dret a decidir. I tinc la sensació que, en cas de saber-ho, tant li hagués estat.

Si tenia cap dubte sobre aquests que fan el ximple amb la seva participació o no, haurien de saber que tant és que hi vagin un conseller o un diputat. Ja s'ho faran. El que és important és que un diumenge al matí, 18 catalans residents a Boulder, Colorado, als Estats Units, es llevessin ben aviat per fer una cadena. El que és important és que 250 catalans a l'Argentina es passessin tot un dissabte a la tarda davant del Congreso fent el mateix, igual que els residents a Tòquio, Alemanya, Nova Zelanda o Edimburg.

Amb aquesta infanteria, els oficialets que dubten de l'objectiu i de la victòria millor que es quedin a casa. Cada dia queda més clar que aquesta batalla és dels soldats.