Ha començat la batalla campal entre CiU i ERC. L'objectiu final és l'hegemonia política d'una de les dues formacions i això, com és obvi, impedirà cap mena de front comú de país. Avui s'han dit de tot públicament i costa pensar que, en un futur immediat, siguin capaços de configurar una candidatura conjunta que serveixi per guanyar unes eleccions plebiscitàries. Si no han sabut gestionar una consulta, és absurd creure que seran capaços de tirar endavant una declaració unilateral d'independència prou sòlida com perquè tingui reconeixement internacional. D'una manera o una altra, la pilota torna a estar a la teulada de la societat civil d'aquest país.

Afortunadament, el govern espanyol és tan cafre que també liquidarà la consulta militant que planteja el Govern en solitari. Una mobilització que no té cap utilitat i que, necessàriament, quedaria per sota de l'espectacularitat dels tres últims Onzes de Setembre, a no ser que es materialitzés la foto dels policies retirant les urnes. El més probable és que aquest escenari porti, inevitablement, a avançar unes eleccions de caràcter plebiscitari. Aquest serà el moment decisiu i el resultat al qual prestaran atenció les cancelleries internacionals. No hi haurà més oportunitats.

Al capdavall, el més positiu és que s'han acabat les hipocresies i les fotos de grup amb punyals invisibles clavats a l'esquena. Tothom s'haurà de mullar, inclosos els que fins ara dissimulaven, com ICV i UDC.