27
de juny
de
2022, 14:29
Actualitzat:
17:21h
El ple de la Cambra de Comerç de Barcelona, convocat per al proper dimecres, serà políticament carregat. L'ordre del dia inclou dos punts destacats: la reducció de catorze a dos llocs per a les anomenades "cadires de plata" (les grans empreses que fan les majors aportacions voluntàries a l'entitat) i un suport explícit, en forma de manifest, a la independència i al Consell per la República, amb una menció explícita al president Carles Puigdemont. La proposta ha irritat profundament els sectors crítics amb l'actual cúpula de l'entitat. Tot i que, tenint en compte que la majoria del ple va sorgir de la candidatura independentista Eines de País, en principi, les dues propostes haurien de ser aprovades.
Segons fonts de la Cambra, les dues propostes responen a les promeses fetes en campanya per Eines de País, que va guanyar les eleccions camerals el 2019 i que, a l'obtenir una clara majoria al Ple, va elegir Joan Canadell com a president. Amb posterioritat, Canadell va passar a la política activa i Mònica Roca el va succeir com a presidenta de la institució. Reduir al mínim la presència de representants d'empreses al Ple cameral que hi siguin sense passar pel procés electoral ha estat des d'aleshores una reivindicació dels actuals dirigents de la corporació.
Des de l'executiva també insisteixen en què no són contraris per principi a aquestes catorze empreses, ja que n'hi ha que aporten valor afegit. Els seus crítics assenyalen que això seria negatiu per la Cambra, ja que seria vist com un menyspreu a empreses que donen suport a la casa. Des de l'executiva de Roca es recorda que l'entrada dels catorze "vots de plata" és recent, fruit de la llei estatal de Cambres del 2014.
La propera primavera, la Cambra celebrarà eleccions. Prèviament, cal fer el que s'anomena la distribució d'epígrafs. És a dir, definir els àmbits de cada sector econòmic on se celebraran eleccions. Toca, per tant, aclarir quants llocs del Ple són elegits per sufragi universal. Des de l'equip de Mònica Roca s'ha insistit en l'"anormalitat" que suposa que hi hagi un percentatge de llocs que no passin per elecció. Actualment, s'elegeixen 40 membres del Ple mentre que hi ha alguns llocs reservats a representants de les organitzacions patronals. Entre les grans empreses presents, hi ha Banc de Sabadell, Banco Mediolanum, CaixaBank, Criteria Caixa, Deloitte, el Gremi d'Hotels de Barcelona, Indra, PricewaterhouseCoopers, el RACC i Damm.
Però el que ha generat més incomoditat en els sectors tradicionals de la Cambra és la proposta de suport explícit al Consell de la República. El manifest que se sotmetrà a debat i votació del Ple comença recordant la funció de l'entitat d'exercir "la representació, la promoció i la defensa dels interessos generals del comerç, la indústria la navegació", així com la internacionalització de les empreses catalanes i l'economia productiva.
La Cambra propugna que Barcelona i Catalunya continuïn sent "un pol d'atracció i retenció del talent humà i de la inversió empresarial" i assegura que per això "cal una política econòmica valenta" que "acabi amb el menysteniment i els greuges crònics que patim des de fa massa temps, en particular, en les inversions en infraestructures". Des de la Cambra recorden els darrers incompliments pel que fa a l'execució de les inversions promeses per l'Estat. Per l'entitat, la "millor política econòmica" és defensar un estat propi.
L'executiva de la Cambra de Comerç proposa al Ple que expressi "el reconeixement merescut al Consell per la República -amb el MHP Puigdemont al capdavant- per la seva preuada tasca dirigida a assolir aquell objectiu, tan necessari com urgent pel teixit productiu del nostre país, i a llur Assemblea de Representants, constituïda recentment a la Catalunya Nord, com a òrgan legítim de representació".
Aquesta proposta ha desfermat la caixa dels trons en un sector de la corporació. Des de la direcció cameral es nega que es pretengui fer política, sinó que tan sols volen defensar una "política econòmica", i que en aquest àmbit hi entra perfectament la defensa de la independència. Aquest dilluns, Dia Nacional de l'Empresa, és de celebracions patronals. Foment celebra a les Drassanes el lliurament de les seves medalles d'or amb presència del president Pere Aragonès. Aquest vespre, Pimec lliura les seves distincions anuals amb el president espanyol, Pedro Sánchez, i Aragonès. La Cambra, per la seva banda, referma el seu independentisme i prepara un Ple que promet ser calent. Les institucions econòmiques catalanes dibuixen així un mosaic ben plural.
Segons fonts de la Cambra, les dues propostes responen a les promeses fetes en campanya per Eines de País, que va guanyar les eleccions camerals el 2019 i que, a l'obtenir una clara majoria al Ple, va elegir Joan Canadell com a president. Amb posterioritat, Canadell va passar a la política activa i Mònica Roca el va succeir com a presidenta de la institució. Reduir al mínim la presència de representants d'empreses al Ple cameral que hi siguin sense passar pel procés electoral ha estat des d'aleshores una reivindicació dels actuals dirigents de la corporació.
Des de l'executiva també insisteixen en què no són contraris per principi a aquestes catorze empreses, ja que n'hi ha que aporten valor afegit. Els seus crítics assenyalen que això seria negatiu per la Cambra, ja que seria vist com un menyspreu a empreses que donen suport a la casa. Des de l'executiva de Roca es recorda que l'entrada dels catorze "vots de plata" és recent, fruit de la llei estatal de Cambres del 2014.
La propera primavera, la Cambra celebrarà eleccions. Prèviament, cal fer el que s'anomena la distribució d'epígrafs. És a dir, definir els àmbits de cada sector econòmic on se celebraran eleccions. Toca, per tant, aclarir quants llocs del Ple són elegits per sufragi universal. Des de l'equip de Mònica Roca s'ha insistit en l'"anormalitat" que suposa que hi hagi un percentatge de llocs que no passin per elecció. Actualment, s'elegeixen 40 membres del Ple mentre que hi ha alguns llocs reservats a representants de les organitzacions patronals. Entre les grans empreses presents, hi ha Banc de Sabadell, Banco Mediolanum, CaixaBank, Criteria Caixa, Deloitte, el Gremi d'Hotels de Barcelona, Indra, PricewaterhouseCoopers, el RACC i Damm.
Però el que ha generat més incomoditat en els sectors tradicionals de la Cambra és la proposta de suport explícit al Consell de la República. El manifest que se sotmetrà a debat i votació del Ple comença recordant la funció de l'entitat d'exercir "la representació, la promoció i la defensa dels interessos generals del comerç, la indústria la navegació", així com la internacionalització de les empreses catalanes i l'economia productiva.
La Cambra propugna que Barcelona i Catalunya continuïn sent "un pol d'atracció i retenció del talent humà i de la inversió empresarial" i assegura que per això "cal una política econòmica valenta" que "acabi amb el menysteniment i els greuges crònics que patim des de fa massa temps, en particular, en les inversions en infraestructures". Des de la Cambra recorden els darrers incompliments pel que fa a l'execució de les inversions promeses per l'Estat. Per l'entitat, la "millor política econòmica" és defensar un estat propi.
L'executiva de la Cambra de Comerç proposa al Ple que expressi "el reconeixement merescut al Consell per la República -amb el MHP Puigdemont al capdavant- per la seva preuada tasca dirigida a assolir aquell objectiu, tan necessari com urgent pel teixit productiu del nostre país, i a llur Assemblea de Representants, constituïda recentment a la Catalunya Nord, com a òrgan legítim de representació".
Aquesta proposta ha desfermat la caixa dels trons en un sector de la corporació. Des de la direcció cameral es nega que es pretengui fer política, sinó que tan sols volen defensar una "política econòmica", i que en aquest àmbit hi entra perfectament la defensa de la independència. Aquest dilluns, Dia Nacional de l'Empresa, és de celebracions patronals. Foment celebra a les Drassanes el lliurament de les seves medalles d'or amb presència del president Pere Aragonès. Aquest vespre, Pimec lliura les seves distincions anuals amb el president espanyol, Pedro Sánchez, i Aragonès. La Cambra, per la seva banda, referma el seu independentisme i prepara un Ple que promet ser calent. Les institucions econòmiques catalanes dibuixen així un mosaic ben plural.
Proposta de manifest pel reconeixement del Consell per la República by edicio naciodigital on Scribd